diumenge, 30 de novembre de 2014

Roda la roda i torna a Roda

Pel camí de Samalassa, quan la llum fon la gebrada, m’acompanyen els records i les veus de vells secrets. A la Blava encara sento el ressò d’Elionor: “Sí senyora i bon dia” i els arpegis d’uns cabells pentinats en dues trenes.
El matí passa de llarg i el migdia s’ennuvola. Baixa l’aigua lentament, sembla quieta i s’emmiralla el pollanc de l’altra riba. I la roca inclinada sembla un drac que fa un descans.
Uns esprits que es deixen veure, quan travessen el Pont Vell si les tardes són benignes.

A les tombes de l’Esquerda, els silencis tot ho aturen. Ancestrals són les ruïnes que em serveixen de balcó. Passejant per entre pedres venerables i antigues: miro avall i veig el Ter, miro amunt i veig els segles.
Baixo a peu prop de les ribes, on pasturen els cavalls. Floriran roses vermelles, a la terra, al fang més fosc. Aquella que ens van prometre si seguíem fil per randa, si buidàvem satalies, si enfilàvem les agulles, si ens posàvem a cosir, un futur molt més possible que el retorn a vells passats. 
El riu Ter fa un gran revolt, penso un vers de Marí Pol: “Collarets de llum, quan la tarda fina”. Dalt del cel núvols vermells. 
Han passat molt poques hores, ha passat més de mig segle. Tarda quieta, tarda immòbil, poc a poc s’acosta el vespre.

32 comentaris:

  1. Quanta història, i quantes històries amaguen aquestes pedres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xexu, és tal com dius: Aquest paratges guarden "Història" i també històries.

      Elimina
  2. D'això se'n diu poesia, tant les paraules com les imatges.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Novesflors, la poesia la va impregnar en Miquel Martí Pol a la Fàbrica, al riu i a l'aire que es respira a Roda de Ter.

      Elimina
  3. impressionants les fotografies! reportatge oníric realista poètic

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Elfreelang. A l'instant de fer la fotografia de la posta de sol, hi vaig endevinar els "Collarets de llum" de Martí Pol. Segur que algun dia ell també va veure postes com aquesta, que al natural sempre són més lluminoses.
      La resta es recull als rostolls de la vora del riu.

      Elimina
  4. Oh, l'Esquerda! Quan vivia a Roda hi anava sovint a caminar. Has captat unes grans imatges, la dels cavalls m'agrada especialment. Un altre cop, màgia :)

    ResponElimina
  5. Sílvia, a l'Esquerda hi tens part del teu passat ausetà. No m'estranya que t'agradés passejar-t'hi.
    No sabia que haguessis viscut a Roda. Encara hi ets a prop.

    ResponElimina
  6. sempre ho dic....: si les pedres parlesin....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Bilosbas, això que dius de les pedres dels ausetans... si hi diu un indiketa deu ser veritat!.

      Elimina
  7. Quantes emocions, quants records, em porten les teves imatges i les teves paraules, Xavier!

    La gebrada sota la boira, tan habitual a la plana. I la Blava amb tots els records: l'Elionor per descomptat, però també el mateix Martí Pol i encara més els records familiars.

    Saps? a la part baixa d'aquest pont vell, hi ha la capelleta de la Mare de Déu del Sòl del Pont, molt estimada pels rodencs i fins i tot pel meu pare que era una mica descregut en tot, però deia d'ella que era la seva amiga. I qui sap si perquè no oblidés mai els meus origens em van posar de tercer nom de bateig Maria del Sòl del Pont... :D he, he, he... sort que el tercer nom no s'utilitza gaire...

    I l'esquerda... vareu visitar-la amb guia? perquè hi ha unes guies (expertíssimes historiadores i arqueòlogues) que ho expliquen tan bé, tan bé... que gairebé aconsegueixen que les pedres parlin. Bé les pedres parlen, però elles les tradueixen als que no les sabem entendre.

    Quan jo em passejava per l'Esquerda, (que també m'hi passejava, com la Sílvia) encara les pedres estaven amagades. Mireu si en fa d'anys!!! Sobresortia, la paret de l'església, només.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, no conec la capella de la Mare de Déu del Sòl. Quan tornem a Roda la buscarem.
      Tampoc no vàrem tenir guia a l'Esquerda, i quan hi tornem intentarem fer el recorregut amb ella, per escoltar el que ens diguin les pedres dels íbers i també les dels antics cristians.

      Elimina
  8. quines fotografies més espectaculars!!!!
    L'esquerda indret màgic i preciós

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bruixeta, no ets la única en trobar màgia en aquests indrets. Algun secret deu haver-hi.

      Elimina
  9. la parets sembla que vulguin parlar, llàstima que no ens ho expliquin tot

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan, haurem de buscar la guia de qui parla la Carme, per a que ens tradueixin totes les històries que saben les pedres.

      Elimina
  10. ..." si el rostoll s'adorm
    tot és de joguina".
    No me n'he pogut estar! I l'Elianor amb les seves trenes, dient "si senyora" i " bon dia"...En Martí i Pol vivia molt a prop del riu, seguint una baixada que hi havia ran del pon, arribaves a casa seva. Un post de pura prosa poètica!
    No sabia que a Roda hi hagués restes de civilitzacions antigues, gràcies per la informació.
    Petonets.

    ResponElimina
  11. Roser, el "Collarets de llum" també el va musicar un cantautor que ja no canta, que es diu Francesc Roca. Diria que només va fer un LP, cap al 1980 que es deia "Amor de marinada".
    Ja veus que no hi entenc gaire del ibers, només sóc un espectador del que ens han deixat.

    ResponElimina
  12. Que poètic t'ha quedat avui. Un post per treure's el barret

    ResponElimina
  13. La Blava, l'he conegut al moment, quant de temps, i mira que canvia a bé gràcies a la foto.

    Tot és poesia Xavier, sembla que es barregi amb l'aigua i la terra.


    L’Elionor tenia
    catorze anys i tres hores
    quan va posar-se a treballar.
    Aquestes coses queden
    enregistrades a la sang per sempre.
    Duia trenes encara
    i deia: "sí, senyor" i "bones tardes"

    ResponElimina
  14. Josep, la poesia d'en Miquel Martí Pol va desbordar el Ter a Roda, i s'escampà per tots els Països Catalans... i més enllà.
    L'has transcrit més fidel encara.

    ResponElimina
  15. Impagable viatge fotogràfic amb ressons poètics d'en Miquel Martí i Pol

    ResponElimina
  16. Rafel, l'objectiu de la càmera va intentar captar alguns poemes de M. M. Pol. Impagables certament.

    ResponElimina
  17. Que bonic aquest passeig acompanyat de belles imatges i paraules ben trobades!

    ResponElimina
  18. Gràcies per passejar-t'hi tu també, Dafne.

    ResponElimina
  19. En un dia has comprimit mig segle, com en el títol d'un llibre el llibre sencer.

    ResponElimina
  20. Tot és relatiu, com un poema pot ajudar a moure un país. O no...

    ResponElimina
  21. Aquest passeig que ofereixes amb fotos i text és evocador com un poema sense temps instal·lat a la memòria. Sento la fresca de vora el riu i em posaria un mantó de llana creuat sobre el pit per rebre la tarda benigna.

    ResponElimina
  22. Sempre ets esperada al passeig, i si m'ho permets, t'acompanyaré per la vora del riu, per rebre aquesta tarda prometedora.

    ResponElimina