Foto: Francesc Julià
Hi ha un coll a la Serra del
Cadí, que uneix el Berguedà amb la Cerdanya, que s’anomena “Pas dels Gosolans”.
És costerut, cal un esforç per
passar-lo, però si es vigila bé on es posen els peus, no és perillós. Ni tan
sols arriscat. Com gairebé sempre, l’esforç és compensat amb la contemplació
del Prat d’Aguiló i els cims del Comabona o el Costa Cabirolera del Cadí.
Foto: Jaume Aparicio
Demà mateix, si se’m permet la
metàfora, una majoria d’aquest país farem “el Pas dels Catalans” en el marc del
ja mític 9N. Un pas més dels molts que s’han fet cap a la llibertat de
Catalunya.
Foto: Francesc Julià
Foto: Francesc Julià
Serà un altre pas en la llarga
caminada cap a l’autodeterminació del nostre poble. Un pas que a més de fer-lo
amb el peu, també el farem amb la mà, en l’instant en que introduirem la
papereta a l’urna.
En el post anterior d’aquest
mateix bloc, s’hi poden veure algunes fotografies del comptador lluminós que hi
ha instal·lat a la plaça Sant Jaume de Barcelona.
Per motius laborals cada dia
hi passava i gairebé cada dia l’he anat fotografiant, fins el dia que marcava
que faltaven 3 dies.
Un petit accident, (i
disculpeu que parli en primera persona en vigília d’una diada col·lectiva) m’ha
impedit seguir-ho fent. Uns companys ho han fet i m’han enviat les tres que
faltaven.
Foto: Francesc Julià
Ha arribat el moment, i demà,
tornarem a dir: “Ara és l’hora”, aquestes paraules que fa tants anys que cantem
quan entonem “Els Segadors”, i que aquest estiu hem vist a milers de
samarretes.
Hem hagut de superar molts
obstacles per arribar a peu d’urna.
“...El peu és com la mà
serveix per treballar...”
Això cantava en Jordi Fernando, fa
més de 40 anys, als seus seguidors de Sants.
Degut a la immobilitat del
peu, he hagut de viure aquestes darreres hores a casa.
El que escriu això haurà d’anar
amb crosses a votar.
Tant se val! Amb crosses o a peu coix, el vot arribarà
a l’Escola Barrufet, on demà s’impartirà
una classe de democràcia.
Com el Pas dels Gosolans, el
Pas dels Catalans haurà valgut la pena fer-lo.
El paisatge que ens espera és
infinit.
ho tenim a tocar, demà ens llevarem amb moltes ganes d'anar a ficar-la dins.
ResponEliminaAmb permís de la Trinca, sense tocar vores, Joan.
EliminaQui t'ho havia de dir! L'esforç s'ho val. Que et milloris!
ResponEliminaTeresa
Gràcies Teresa
ResponEliminaN'hi ha que han vingut expressament de l'estranger a votar, com el Guardiola. No pots ser menys!
ResponEliminaSi el Guardiola em convoca, marcaré un gol encara que sigui jugant amb un sol peu.
EliminaPerò home, què t'ha passat? Aisss... què estaries fent!
ResponEliminaEncara que sigui difícil de creure.... estava treballant!
EliminaDoncs si que n'hem fet molts de passos els catalans per arribar fins aquí ( fins i tot algun mal pas, pel què veig), Però ara ja hi som, només ens cal fer un saltiró...
ResponEliminaTu fas com els nens que es posen enganxines al guix, però aquesta val molt la pena, estic segura que sortiràs en més d'una foto, he, he...
Et pots emportar el gat perquè faci de guardià de l'urna!
Petonets i que et milloris.
Sí Roser, esperem que l'únic mal pas hagi estat el meu.
EliminaGràcies i Força!!
No et treguis la baretina del peu!!! Que quedarà molt autèntic i més calentó.
ResponEliminaA veure si ja aconseguim fer aquest pas més, tant i tant important!!!
Una barretina al cap i una al peu. Com un capicua.
EliminaFarem el pas, amb mans i peus!
ResponEliminaAquest mitjó deu abrigar d'allò més...;)
Una abraçada, Xavier!
Sí que abriga. El color de la passió.
EliminaPerò què has fet!? Caram, quin ensurt. Sembla que has fet una mala passa, esperem que no sigui premonitòria d'aquest pas dels catalans que dius. Bé, per davant de tot, cuida't i a recuperar-te ben aviat. No tinc cap dubte que demà seràs on has de ser, tu que portes tant temps esperant-ho, com molts de nosaltres, això no t'ho perds. Posar una papereta en una urna on digui que vols la independència de Catalunya, encara que no tingui cap validesa... pell de gallina. El dia que sigui un referèndum de veritat a mi m'agafa un col·lapse...
ResponEliminaA l'Escola Barrufet hi ha una cua llarguíssima. Han habilitat una urna per gent amb dificultats de moviment i ja he votat.
ResponEliminaQuin gran país que som, quin gran país que serem!!
Carai, quina mala sort... Però ja tens una altra anecdota per recordar d'aquest dia genial!!
ResponEliminaGenial, Loreto, tu ho has dit i ho comparteixo.
EliminaEl pas ja l'hem fet; gent molt gran que amb prou feines podien caminar han arribar fins a l'urna amb llàgrimes d'emoció als ulls i al cor. I veus?, fins i tot han tingut el detall de no fer-te esperar!
ResponEliminaQue tinguis una bona recuperació, que no perdis mai aquest bon humor, i una forta abraçada!
Gràcies Galionar. El bon humor me l'encomana la gent que ha fet possible el 9N
EliminaQuina mala pata! ( o es diu pota). Sigui com fora ja veig que has entrat amb bon peu -barretina inclosa- a demanar el país que volem.
ResponEliminaCuida't, Xavier!
Mala pata o mala pota, tant se val. Tot va bé si acaba bé i no tinc cap dubte que tot plegat acabarà bé.
ResponEliminaQuina dedicació! Fins hi tot et trenques el peu per defensar la causa catalana!
ResponEliminaNo sóc tan valent Pons, Encara que molt important "només " és un esquinç.
ResponEliminaPer sort la causa catalana la defensa una majoria del poble.
I amb la ressaca del dia després ( aquests dies vaig més tard del normal) et dic, que ja està fet. NO ens han pogut callar, ara ja no ens podran callar.
ResponElimina( el gat se sembla a la meva gata.. es quasi idèntic, be al meu gat també si assembla ;) que en això tinc poca variació) ;)
El 9N va ser un dia de felicitat. El 10N també. Veurem com va l'11N.
ResponEliminaBruixeta. crec que ja t'ho vaig dir. Aquest gat és jovenet: és el Neo i és de la meva filla. De tant en tant s'està a casa meva i fa companyia al nostre gat, que és més ganàpia i li fa de pare.
L'he inclòs per il·lustrar les hores que passo a casa.
Cert! m'ho havies dit, la meva memòria de tant en tant fa vacances sense avisar-me. Cuida aquest esquinç!
Elimina