Núvols de baf de les boires
primeres
que el Ter regala a aquestes
altes valls.
Prades de llum pasturen els
cavalls:
clarors de sol pentinen ses
crineres.
Alliberats d’ornaments i
basteres
no necessiten gaires
embolcalls.
Ara descansen de massa
treballs:
han oblidat llunyanes
carreteres.
Instants de grocs reviuen amargures
ressonen xocs de velles
ferradures.
Fan d’abrigalls a la vora del
riu.
Mengen manyocs a les altes
pastures
cremen com focs totes dues
figures.
Focs d’encenalls al cel fan
cicatriu.
sembla que d'un moment a l'altre sortiran els indis.....paisatge bucòlic
ResponEliminaNo és un film Joan, és real.
EliminaL'últim vers m'agrada molt, per la correspondència simbòlica entre cel i terra. Jo no seria capaç de fer un sonet com aquest!
ResponEliminaHelena, una poeta com tu, si s'ho proposa és capaç de tot.
EliminaMàgic!
ResponEliminaLa màgia té truc: Osona.
EliminaSonet de cavalls, sonet de fotografies, sonet de versos. Aquesta aigua tan quieta és el Ter?
ResponEliminaM'agraden molt les fotos, i el paisatge... Quins miralls d'aigües més preciosos.
Carme, t'amplio la informació és el Ter, a la gran corba que envolta l'Esquerda, a Roda de Ter.
EliminaM'han agradat en especial les imatges dels cavalls en la boira !
ResponEliminaJoan, és una boia matinal, tal com s'explica produïda pel Ter.
EliminaMolt maco el sonet, però les imatges el guanyen, quin preciós paisatge, i quines bèsties més majestuoses.
ResponEliminaGràcies Xexu. Un paisatge especial, principalment per les boires matinals, i la llum del capvespre, quan els cavalls es retallen al contrallum..
EliminaTens raó, Osona és màgica :) encara que desprès de quatre dies de boires consecutius...
ResponEliminaUnes fotos precioses
Les boires cansen Bruixeta. Són màgiques quan el sol matinal les forada.
EliminaCavalls al Zurich? Ah no, que ja s’ha acabat la saga :P
ResponEliminaTot és possible Pons. Potser mentre fem un cafè, els cavalls es poden prendre una tissana d'herbes.
EliminaOooh, quanta bellesa!
ResponEliminaÉs un post genial, m'admira tant el teu preciós sonet com les imatges, que semblen sortir d'un somni.
Gràcies Glòria. Potser sí que tot plegat és un somni.
ResponElimina"Les fotos són un somni i els somnis fotos són."
Una bellíssima combinació d'imatges, versos i fins diria que una música palpable en la llum crepuscular tan ben reflectida. Amb el classicisme noble dels sonets i la natura virginal. Els cavalls sempre ens remeten a aquell temps en què -diuen- érem salvatges i lliures.
ResponEliminaEduard, m'agrada més el teu comentari que el propi sonet!! Gràcies per la interpretació.
ResponEliminaAquestes fotografies són un plaer visual. Condueixen a una llarga ensonyació quan la mirada hi descansa.
ResponEliminaAl sonet parles de basteres; vaig ser amiga de la filla d'un baster, que m'ensenyava els estris de la seva feina. I a Llaberia hi ha el Museu del Bast, que va muntar un altre amic. Em sembla que poca gent deu saber què vol dir bast.
Felicitats pels teus posts.
Olga,el meu pare havia treballat (parlo de gairebé 60 anys enrere) a una secció de l'empresa, en els locals de la qual, es guardaven els carros i els cavalls dels escombriaires de Barcelona (els de la corneta) Per Sant Antoni guarnien els cavalls i havia vist la feina dels basters.
ResponEliminaI una cosina empordanesa guardava la cera dels ruscs de les abelles per a un baster. L'utilitzava per encerar les agulles amb que cosia els guarniments de cuir dels cavalls.
Gràcies pels comentaris, sempre enriquidors.
bellíssim el sonet;
ResponEliminamolt molt interessant això que comentes a l'Olga
(un dia n'hem de parlar)
Jordi, estic content de que t'hagi agradat el sonet. Com que un dia o altre ens trobarem, parlarem de tot.
ResponEliminaUn bonic sonet i una meravella de fotos que m'han portat a somniar en muntanyes i valls llunyanes, plenes de la poesia de la natura. Felicitats.
ResponElimina(A vui vaig un tour de comentaris, que he tingut l'ordinador espatllat)
Petonets Xavier.
Roser, gràcies per passar pel Ter, en el teu tour.
ResponEliminaBellíssim sonet, que es trobaria orfe sense les bellíssimes imatges! Que seria la vida sense poder accedir a les muntanyes, sense la poesia...
ResponEliminaUna abraçada!
Gràcies Galionar.
ResponEliminaSense això que dius,
sense la bellesa dels rius
sens dubte que la vida
seria més ensopida.
(i perdó pels rodolins)
Posats a triar, m'encisa la imatge dels dos cavalls al contrallum amb la silueta de l'arbre com a
ResponEliminacontrast sinuós, a joc amb una línia de l'horitzó baixa, obert el l'espai del cel a la claror tènue. Pur
expressionisme.
Abraçades, des de El Far.
Gràcies Jordi. Al natural aquests cavalls imposaven. Estan en semi-llibertat i un d'ells va passar trotant vora meu.
ResponElimina