Falten 3 dies per les
votacions del 9 N. Han passat molts dies d’ençà que l’ANC i Òmnium Cultural van
engegar el lluminós del compte enrere (compte endavant, diuen veus enginyoses) a
la Plaça de Sant Jaume.
Dia a dia s'acosta la data i cadascú ho ha viscut amb
ànims, desànims, optimisme, derrotisme, il·lusions, emocions, realisme... 
Ho ha
somniat interiorment a casa, ho ha proclamat públicament als carrers: vull ser
lliure, volem votar.
Hi ha hagut entrebancs constants, llàgrimes d'emoció, moments de patiment...
Vull un país nou, volem una República independent.
Mirem més endavant que no pas enrere.
El que fa alguns anys només
era una utopia ara és una possibilitat ben real. Gairebé diríem que és més
possible assolir la llibertat que no pas quedar-nos a mig camí.
El lluminós no s’atura, els
cors no s’aturen, les urnes es preparen.
La població de Catalunya no ha
fallat mai quan és imprescindible la seva participació, en aquests
esdeveniments. Diumenge serà una nova fita cap a la Idea.
No fallarem.
Aleshores, ja sabeu el que aneu a votar?
ResponEliminaSí, i tant, el Mariano ens ho ha explicat molt bé!!!
EliminaCadascú que voti el que li sembli. El vot és secret? Sí Sí
EliminaCom diu en Vicent Partal a la seva editorial d'avui a Vilaweb. Prohibit fallar!!!!
ResponEliminaNo fallarem...
No havia llegit l'article del Partal! Ara ja l'he llegit i gairebé hem fet un bisbe!!
Eliminasi ens han de detenir, caldran moltes manilles. Tota a una i paperetes al cova
ResponEliminaJoan, no sé per quina associació d'idees m'has fet venir al cap unes paraules del Raimon:
ResponElimina"A vegades la pau, tanca les boques i lliga les mans, només et deixa les cames per fugir...
Fugir de l'Estat Espanyol, podríem afegir.
Som i Serem,fins el final. ||*||
ResponEliminaJoan, aquest 9 N serà més un principi que un final.
EliminaNo només votarem, sinó que, si és possible, cal ser-hi puntuals a les 9h, abans i tot a fer cua. Si per algun casual algú tractés d'impedir-nos l'entrada a les meses, li explicarem pacíficament i amb un somriure que impedir la democràcia és molt lleig. Si som prou, votarem segur. I com més siguem, més validesa tindrà aquest acte festiu. I que cadascú voti el que li sembli, és trist que abans d'independentistes hàgim d'exercir de demòcrates i explicar que no és una festa indepe, sinó la possibilitat d'expressar la teva opinió envers el futur de Catalunya, és a dir, la possibilitat de dir també un No rotund, i que sigui respectat per tothom. La meva opció, ben clara, i gens secreta, un Sí/Sí com una casa de pagès.
ResponEliminaXexu, t'has explicat tan bé que no hi puc afegir res més.
ResponEliminaQuina entrada més d'acord amb, a l'alçada dels temps que corren!
ResponEliminaUns temps que hem tingut el privilegi de viure.
ResponEliminaFantàstic, Xavier. Hi anirem proveïts de menjar i cadires plegables. Ep, menjar també pels de la mesa, que treballen per nosaltres. ¡Gràcies!
ResponEliminaGràcies a tu Olga, pels teus, sempre tant valuosos, comentaris.
EliminaQuins nervis! Ja s'acosta l'hora. Sóc conscient de que estic vivint un moment històric i això m'emociona.
ResponEliminaEndavant!
Glòria, coincidim. Un moment històric.
ResponElimina