9 N - 10 N - 11 N - 12 N ...

Diumenge l’abella va entrar a la flor, el vot a l’urna, i la nostra força de voluntat a la història. Quan acaba una jornada en comença una altra. No cal haver viscut gaire per adonar-nos d’aquesta constant, i el 9 N no és l’excepció.

El que passa és que hi ha diades, i el 9 N ha estat i serà per sempre una d’elles, que ens restaran gravades a la memòria personal i col·lectiva. Com la manifestació del 10 J del 2010, la de l’11 S del 2012, la Via humana de l’11 S del 2013, la V de l’11 S del 2014... 
Hem format un caràcter propi de lluita i resistència.

Com en totes aquestes jornades la varietat d’imatges és immensa. Imatges d’avis que han anat a votar malgrat els impediments propis de l’edat ens han emocionat. La dels voluntaris, amb una paciència i una abnegació il·limitada.

També ha estat emocionant la imatge del polític del seny arrauxat abraçant-se al polític de la rauxa assenyada.

Després han vingut les imatges negatives. Les dels que sabedors d’haver perdut una partida a la que s’han negat a jugar,  ens volen fer creure que l’han guanyada. 
Les imatges del rancor i la mala bava.

Hi ha una altra imatge, que més que negativa intentava ser amenaçadora i que finalment ha esdevingut ridícul, il·lustrada amb un micròfon enganxat amb cel·lo.

L’home de cel·lo es vesteix

amb bosses negres d’escombraries

fa pudor de brossa i plàstic,

és enganxós però no adhesiu.

Té la mirada humida

i es pinta els llavis amb bolígraf.

Menja típex i beu tinta

s’enganxa als diaris madrilenys.

El micròfon s’ha espatllat!

diu el ministre de mal humor.

L’home de cel·lo li ha enganxat

i fa un discurs llefiscós.

El bisbe i el general

se l’enduen a fer el vermut.

Paraules que no sentim,

amenaces que no escoltem.

El cel·lo repara boes i disposicions.

corones, tricorns i peinetes.

Però ja no pot enganxar

voluntats que volen soles