Volia escriure sobre una noia rossa que bevia cervesa negra a Dublín. Em mirava i somreia. Mentre ella feia glops amargs de cervesa celta, jo brindava amb la meva estimada, amb la cervesa ibera que ens havia portat una descendent dels ausetans.
Ens separen fondals de segles, mars que solquen espadats.
En Bilosbàs, el terrissaire del poblat dels indigets, sap del solatge que ens deixen les èpoques, i de l’aspror de l’antiguitat. Fa els seus vasos de ceràmica amb saviesa ancestral i li confereix el bell caire que ha heretat dels ibers.
I ara, des del país dels laietans faig un brindis virtual, i la bromera em deixa el rastre dels anys al bigoti, i mentre escolto música celta li envio un petó per banda ampla, roig com una maduixa, i encriptat en format reduït per a que no perdi l’alè per la xarxa. Somnis de cervesa, amargs com la distància i dolços com la maduixa.
Volia escriure sobre la noia, que em Mirava i reia. Ella sap que és tot el que tenim, i sento, malgrat la distància, els batecs del seu cor, que ressonen com un tambor irlandès, molt a prop del meu.
L'olor de cerevesa de la fàbrica de la Guiness t'omple l'olfacte quan bufa el vent, és forta i molesta. En canvi el gust és suau i dens, i l'escuma és com crema torrada. Com tot, cal veure el que s'amaga en el seu interior...
ResponEliminaUna abraçada molt forta
Bé, molt bé!! i gracies, potser peco de vanitat al creure que et refereixes a mi quan parles de'n Bilosbas, però de totes maneres m'hi sento identificat. I sí, la cervesa era la beguda habitual,del poblat d'en Bilosbas i l'Aussa i en Utibeles de la tribu dels Indigets; com també ho era dels Laietans i bergesistans i cesetans, en general totes les tribus iberes de la costa llevantina des del que avui es¡¡és el Rosselló fins Andaluzia. encara que no era com la coneixem avui en dia.
ResponEliminaEi, entre tu i jo, qui és aquesta noia.
EEIIIII!!! ja ho he pillat!!! he trigat una mica pero la neurona ja no em dona per més.
ResponElimina