L’any 2011 s’acaba, i pels que en fan, és hora de fer balanç. Inventari del que hem fet enguany i del que farem el que ve. Del que farem en el futur en diem propòsits, i per poc bona gent que siguem acostumem a fer bons propòsits. Ens prometem fer unes accions que no sempre podem complir: tenir més paciència i bonhomia amb la resta de la penya...
En els àmbits més de tipus culturals, ens proposem llegir més i veure menys la televisió, en els àmbits que ens han de conservar la salut també fem bons propòsits: tenir més ordre en el dormir i fer més exercici. En el terreny purament de la intendència jurem menjar més sa i equilibrat, afluixar en els cafès, beure més moderadament, deixar el fum els que encara depenen de la nicotina...
Esperem acomplir-ne algun. I si no és així, no ens hi amoïnem gaire. Hi ha qui diu que no hem de fer promeses que no puguem complir. Per què no? Si volem ser condescendents hem de començar per nosaltres mateixos. Recordar més sovint que els altres també tenen les seves prioritats, que no han de coincidir necessàriament amb les nostres. I que encara que ens sembli que la nostra raó és poderosa, saber acceptar que els altres també la tenen. Que ningú (ni tan sols nosaltres) posseïm la veritat absoluta.
Els desitjos són inacabables. El 2012 em conformaria en seguir trobant bons mestres de qui seguir aprenent, ser un bon alumne i així ampliar els pocs coneixements de què disposo. I ser... i fer... i seguir... i canviar... i millorar...
Potser mentre sonin les 12 campanades sí que faré un propòsit: no fer-ne cap.
En els àmbits més de tipus culturals, ens proposem llegir més i veure menys la televisió, en els àmbits que ens han de conservar la salut també fem bons propòsits: tenir més ordre en el dormir i fer més exercici. En el terreny purament de la intendència jurem menjar més sa i equilibrat, afluixar en els cafès, beure més moderadament, deixar el fum els que encara depenen de la nicotina... Esperem acomplir-ne algun. I si no és així, no ens hi amoïnem gaire. Hi ha qui diu que no hem de fer promeses que no puguem complir. Per què no? Si volem ser condescendents hem de començar per nosaltres mateixos. Recordar més sovint que els altres també tenen les seves prioritats, que no han de coincidir necessàriament amb les nostres. I que encara que ens sembli que la nostra raó és poderosa, saber acceptar que els altres també la tenen. Que ningú (ni tan sols nosaltres) posseïm la veritat absoluta.
Els desitjos són inacabables. El 2012 em conformaria en seguir trobant bons mestres de qui seguir aprenent, ser un bon alumne i així ampliar els pocs coneixements de què disposo. I ser... i fer... i seguir... i canviar... i millorar...
Potser mentre sonin les 12 campanades sí que faré un propòsit: no fer-ne cap.
"La felicitat és fer el que es desitja. No somiïs la teva vida, viu els teus somnis!
ResponEliminaFent balanç de tot el que he viscut enguany. Han estat molts els bons moments i molt intensos perquè tot allò que es viu amb il·lusió es viu intensament. Som supervivents en un món difícil, i això és el que em proposo pel nou any, seguir sent una supervivent...amb il·lusió!
ResponElimina