dimarts, 3 d’octubre del 2017

1-O (Tossudament alçada)

   Què es pot dir de l’1-O? 
  Brutalitat per part de les forces policials vingudes d’Espanya, que ocupen Catalunya.
    El poble que des de la nit abans custodia els col·legis electorals. 
    La gentada que de matinada esperava i vigilava que no vinguessin els lladres a endur-se les urnes.
   La gran participació malgrat els obstacles. Gent gran i gent molt gran. Entre ells la meva mare, que va esperar pacientment 5 hores asseguda a una cadira per a poder votar.
  Com que al seu punt de votació, els ordinadors havien patit una caiguda malintencionada i no era possible fer-ho, va tornar cap a casa. M’ho explicava, angoixada per telèfon.
     A les Cotxeres de Sants, que és on em tocava votar, els ordinadors també van costar hores d’aixecar. 
   Quan per fi vaig poder votar, passades les dues de la tarda la vaig anar a buscar a casa. 
    Queia una pluja abundant... de vots!!
   Mentre s’esperava va veure imatges terribles a la tv. Com pegaven i abusaven brutalment de les dones. Com atropellaven a joves, grans i vells. Em va rebre plorant, però volia votar.
   La van deixar passar al davant, igual que es va fer a tot Catalunya amb la gent gran o amb dificultats de mobilitat.
   Quan va haver votat va tornar a plorar, i jo gairebé també.
   Mentre dura el recompte custodiem les urnes.
  Al vespre, en escoltar les declaracions dels dirigents espanyols que ens van enviar amb el càntic del “a por ellos” aquesta gent que ens ha fet tan de mal, em va venir a la memòria un fragment d’un poema de Jacint Verdaguer que la mare se sap de memòria, dedicat al que va ser virrei de Catalunya en temps de Felip IV.

 ...Comte de Santa Coloma, 
malviatge qui et parí!, 
que tants llamps caiguen en terra 
i que, de tants, cap te fir! 
Lo dia que vares nàixer 
fou un dia maleït, 
més li valdria a ta pàtria 
que hagués nat un escorpí; 
a la pobra de ta dida 
devies rosegar el pit, 
perquè llet malaguanyada 
te donà en lloc de verí...


   Són dies difícils. La llibertat sempre ha estat difícil de conquerir.
  Com m’haig d’acovardir?
  Estem tossudament alçats perquè la mare, amb 88 anys, i milers i milers de mares com ella, està tossudament alçada.

26 comentaris:

  1. Estimat Xavier, costará mucho dejar de pensar en lo ocurrido el día 1-O. Nunca me habría hecho a la idea de la "actuación" de estos "profesionales" para con sus semejantes. Vergüenza ajena, y mucha preocupación por culpa de estos actos fuera de todo contexto.-

    ResponElimina
    Respostes
    1. Políticament es pot fer gairebé de tot. Però que els dirigents polítics espanyols hagin donat ordres a la policia i Guàrdia civil a fer l'abús de força del diumenge, no hi ha dret. Això no es pot fer contra gent pacífica!
      Gràcies per la teva opinió, J. Antonio.

      Elimina
  2. No pensava viure fets com els del passat diumenge. Civisme, valentia, enteresa contra l'odi i la barbàrie. Sense menystenir a ningú, sempre m'he sentit catalana i n'he estat orgullosa, ara molt més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. N'hi ha per estar orgullós dels responsables que van organitzar el referèndum. Clandestinament, com en el franquisme. Esperem, Glòria, que d'ara endavant retornin els nostres drets i les coses es puguin fer amb naturalitat.

      Elimina
  3. Xavi, és ara que hi veig clar. És ara que comprovo que continuem vivint en una Espanya feixista i opressora. Però res podran contra un poble unit, alegre i combatiu. Fins al final!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veritablement es fa difícil imaginar que a un estat que s'auto-anomena democràtic, exercir el dret a vot hagi hagut de ser d'amagat, i en molts casos amb episodis de sang.
      Que no ens falti ni la imaginació ni l'alegria Risto. La necessitarem.

      Elimina
  4. És talment així com ho expliques i documentes. Un poema que avui torna a ser ben vigent. Però, no ho oblidem: Hem votat! mal que els pesi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre hi ha hagut traïdors a la seva terra, com ho va ser el virrei d'aquest poema. Actualment en coneixem més d'un.
      El principal Consol, és tal com dius: hem votat!

      Elimina
  5. Has fet un bon reportatge del dia de la vergonya aliena i de la nostra victòria trista...Jo també vaig haver d'anar a votar a un altre lloc perquè el meu estava tancat i mai havia vist unes cues tan impressionants, per sort, no vam rebre "visites"...
    I per què em deu agradar tant a mi en Verdaguer? tenia les idees molt clares
    Veig que malgrat tot, ho vau endolcir amb un pastés patriòtic...
    Petonets, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els que haurien de passar vergonya no en tenen. Estan acostumats a atropellar-nos.
      La meva mare se sap molts poemes de memòria de mossèn Cinto. Coincidim tots plegats M. Roser.

      Elimina
  6. Hem votat, malgrat la persecució i la mala fe. Hem votat per la persistència tossuda del nostre govern i de tot el poble. I seguirem, mal que els pesi. Costarà i ens tocarà veure encara moltes injustícies, però tossudament alçats, sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Malgrat tots els malgrats hem votat. Dolorosament. Ara hem de veure com el Govern i el Parlament gestionen la victòria del Sí.
      Els que ens van posar tants impediments encara ens faran patir molt Carme.

      Elimina
  7. unes ferides que tardaran anys a curar-se, encara no s'ha acabat, poden venir de pitjors. Nosaltres ho estem fent bé, però davant un adversari que no dialoga ni respecta res és i serà una lluita difícil.
    No defallim i guanyarem

    ResponElimina
    Respostes
    1. La ferida és oberta i els que van de mala fe la voldrien més gran.
      Esperem que nosaltres mateixos sapiguem valorar la victòria del Sí.
      Arribats on som, no defallirem, Joan.

      Elimina
  8. Els antics romanços castellans ja versaven "... Oh envidiosos castellanos,/ cuán mal pagais la defensa / que tuvisteis en mi espada / ensanchando vuestra cerca ...", segons Rodrigo Díaz de Vivar, mio Cid.
    Tot continua igual.
    Reacciona, poble català.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El poble ja ha reaccionat Olga. I l'adversari també. Vots contra porres. Voluntat popular contra lleis injustes.
      Lo Gaiter del Balcó, pot fer un bon romanç glosant el valor dels resistents i les heroïnes de l'1-O.

      Elimina
  9. Moltes coincidències en la manera com vam dur les mares a votar, en l'emoció, en les llàgrimes. I quin greu em sap que als 87 anys hagi hagut de veure i viure tot el que va passar diumenge i el que potser encara està per venir... Tot és prou imprevisible, hem quedat tan tocats que costa mantenir viva l'esperança...
    Gràcies per aquest reportatge, Xavier; una abraçada!

    ResponElimina
  10. Crec que encara que ens calgui patir una mica, el que està per venir, serà millor Montse.
    Una república del segle XXI sempre ens serà més favorable que una monarquia que s'arrossega des de fa segles i està ancorada en algunes dictadures que hi ha hagut entremig.

    ResponElimina
  11. que puc dir? tu ja ho has dit molt bé amb paraules i amb imatges ....no defallim

    ResponElimina
    Respostes
    1. El poble ha fet molt bé la seva feina. Els polítics independentistes també.
      Ara cal acabar-la. No defallirem Elfree.

      Elimina
  12. Per a mi era molt important que no s'enduguessin pas el meu vot, després de cinc hores de cua. Més important que carreguessin contra mi. Tot i que amb la meva sensibilitat si m'hagués trobat un policia cara a cara crec que m'hauria desmaiat, com vaig veure alguna dona fer-ho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els nostres vots no van ser segrestats Helena, però a d'altres parts de Catalunya sí. Per wadsapp uns amics de les Terres de l'Ebre em van dir que una banda armada els va robar els vots. Estaven molt disgustats de que aquells vots que tant els va costar dipositar a l'urna haguessin anat a parar en tan males mans.

      Elimina
  13. Vaig tard, però vaig recuperant el temps perdut. Vam votar, però en el teu cas, a més et vas menjar una galeta de la Baltà, vas quedar doblement satisfet, lladre!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No vas tard Xexu.
      Millor les galetes del Baltà que són dolces, que les galetes que repartien aquella colla de lladres covards i armats a la gent del poble que custodiaven la democràcia.

      Elimina
  14. Un bon tip de plorar, d'impotència, d'angoixa i de l'emoció d'haver fet poble. La companyonia que s'ha viscut aquests dies no té preu. Ens hem après i ens hem fet grans.
    I quina força, la teva mare. Quina sort , Xavier!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada com ho dius Teresa: ens hem après. Tal com dius, reconec la sort de tenir una mare de la que encara aprenc.

      Elimina