Rere els arbres
quan els núvols s’encenen
la nit s’apaga.
Comença a caminar des del refugi del Gall Fer, al bosc de Virós d’Araós, al
Pallars Sobirà.
A un dels llocs on es troben més restes del que van ser les mines de ferro, que van donar nom a la Vall Ferrera, és a la serra de Màniga.
Hi ha una pista forestal que estalviaria unes hores de pujada, però no és gaire apta, i prefereix pujar caminant. En alguns trossos podria ser perillosa. Per estalviar revolts l’excursionista fa dreceres.
Es talla camí, però son molt costerudes. Fa fresca.
Se senten els ocells que canten al bosc. Tret d’això la calma és absoluta.
Les roques de ferro de la Vall Ferrera desperten l’atracció per a qui
duu l'imant al cor.
Des de la carena de Màniga es contempla una extensa visió de la resta de
la serra, lo Covil i al fons el Pic de Salòria.
Un
darrer esforç per arribar al cim.
El pic de Màniga fa 2515 metres. 4 hores de pujada fan que es valorin. No hi ha pics petits als Pirineus.
Amb el llarga-vistes contempla Àreu.
Des d’Àreu, probablement algú contempla la serra de Màniga, a simple
vista.
Mirant el nord veu la serra del Monteixo i la de la Pica d’Estats: son lluny. O a prop, depèn
de com es miri.
És hora
de marxar. Deixa el pic enrere, ha fet un nou amic.
La baixada es fa llarga... però mai no cansa. Li resta un bon sabor de boca.
Gran belleza.
ResponEliminaSaludos.
Gràcies Pitt
EliminaUnes vacances ben fresquetes(suposo) en un lloc preciós ...Muntanyes, valls, quines vistes; veig que en arribar al cim, has plantat el bastó i el barret perquè li faci ombra. Saps que m'agrada molt que consideris els cims com nous amics???
ResponEliminaBon vespre, Xavier.
Sí que fa fresca a la Vall Ferrera M. Roser. Algunes nits i matinades i depèn a quina alçada, fa fred i tot.
EliminaEn 4 hores de pujada i gairebé 4 de baixada, es tenen molts pensaments. És lògic fer amistat amb el paisatge, en aquest cas, un cim.
Un bon excursionista que sap gaudir de tot i compartir la bellesa amb nosaltres.
ResponEliminaUn nou cim, un nou amic, unes noves amigues les imoressionants vistes que hi ha. Des de cada lloc la vista és diferent.
Bon vespre, Xavier!
Si des d'Àreu, d'esquena a la Pica d'Estats i mirant cap el sud es veu la serra de Màniga, és un intercanvi de visió contemplar el poble i la Pica des del Pic de Màniga.
EliminaTu també coneixes moltes vistes i moltes amistats, Carme.
Això de que la baixada mai no cansa t'ho podria discutir, hahaha. Però sembla una excursió molt xula de fer, amb bones vistes, perquè és impossible no tenir-ne quan vas al Pirineu. Ja veig que no descanses, què et queda per pujar a tu? Si ja ho deus tenir tot fet, no?
ResponEliminaQue si resten pics per fer? Moltíssims!! No ens els acabarem Xexu.
EliminaCom et deus imaginar això de que la baixada no cansa, és una exageració. Amb l'edat, sobretot per als genolls, son pitjors les baixades que les pujades. Al que em referia és que encara que em cansi, no em cansaré de cansar-me.
Aquesta no la sabia.
ResponEliminaUnes imatges molt maques, com el lloc.
Sí que el pic de Màniga és un lloc bell, Joana. I solitari per ser agost. En tota la jornada només vaig trobar una parella que hi pujava quan jo en baixava.
EliminaEs d'agrair que algú ens acosti les muntanyes enyorades, quan sabem que no les podrem pujar mai més; ni respirar aquell aire net; ni valorar-ne el silenci; ni sentir-nos part del paisatge.
ResponEliminaUna abraçada.
Nota: continuo creient que l'augment de sou en aquestes circumstàncies és un mal exemple. Ja no cal donar res a les caixes, ni que OC ens dobli la quota. A nosaltres la pensió ens l'abaixen.
Estic content Olga que gaudeixis de les vistes encara que enguany no hagis pogut pujar tan amunt.
EliminaTens tota la raó en denunciar la injustícia de que abaixin les pensions a les persones més febles de la societat. Des d'aquest estiu em compto entre els pensionistes.
Gosto destes passeios pela montanha e as fotografias estão espectaculares.
ResponEliminaUm abraço.
Andarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
Livros-Autografados
Obrigado per a tua companyia Francisco M.
Eliminaquina sana enveja em fas xavier! jo per motius familiars m'he hagut de qudar a ciutat , quins paisatges i quina excursió! bentornat!
ResponEliminaEspero que els motius familiars no siguin gaire greus Elfree. Nosaltres també vem tornar una mica abans per atendre persones grans de la família.
EliminaFantàstiques fotos, les dels núvols m'agraden molt, i les altres també. Jo he decidit que farem més natura a partir d'ara, amb la meva germana, que hi va sovint. A veure si és veritat!
ResponEliminaCrec que és una bona decisió la de compartir la vida amb la natura, Gemma. A la Sara també li agradarà.
EliminaI com devies xalar, fent aquest pic tu sol amb els teus pensaments i embolcallat de la bellesa d'un paisatge com aquest! A l'hostal on m'allotjava uns excursionistes van fer la Pica i l'única noia que hi anava va estar a punt de morir. Baixant, va passar per una glacera, advertida amb anterioritat que no ho fes, va relliscar i va quedar penjada al buit, amb un gran pedregar molt metres al fons... La sang freda del més vell del grup, de 72 anys, que va aconseguir aferrar-la pels canells i al crit de: "o caiem tots dos o ens en sortim", va aconseguir anar-la tirant amunt... Al final van poder celebrar-ho tots amb vida. No es va parlar d'altra cosa al Montaña, i cal destacar la humilitat de l'heroi de l'aventura, que en cap moment va voler assumir cap protagonisme... Potser per això arrufo una mica el nas quan expliques que vas fer l'excursió tot sol.
ResponEliminaLa gent d'Àreu ja ens van advertir que la glacera de la Pica enguany era perillosa i aconsellaven piolet i a poder ser grampons. Celebro que l'accident d'aquesta noia no passés de l'ensurt i aplaudeixo l'home que la va salvar.
EliminaA la serra de Màniga, a l'estiu no hi ha glaceres.