divendres, 4 de gener del 2019

Boira i sol

     “Abbey road”, camí de l’abadia. Avancem cap a la de Montserrat. Ens endinsem a les darreres boires del 2018.
     Entre xiprers la llum del 2018 s’esvaeix.
     L’endemà el so de les campanes forada la boira. Esdevé una boira musical.
     A cada campanada el sol avança.
     Com una broca forada el tel de núvols.
     Els darrers dies de l’any són de boira sobretot a la “terra baixa”.
     Un petit abisme entre el sol i la boira. Un petit abisme separa la vida de la mort. Cara i creu.
     A vegades quan sembla que vol escampar, la boira torna.
     La lluita entre la llum i la fosca s’allarga.
     Si la boira no s’enretira, cal pujar a buscar el cel blau.
    Hi ha un camí de núvols entre Montserrat i la Mola de Sant Llorenç. I si ens hi embarquéssim?
      Arriba el 2019.
     La llum d’aquest nou any és esperançadora.

31 comentaris:

  1. Un paisatge diferent de Montserrat , que ens repte a buscar la llum esperançadora !.
    Bon Any !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No defallirem Atur. Fins recuperar la llum que amaga la boira.

      Elimina
  2. Quines fotos més xules. Has sabut treure molt partit de la boira i de la claror que l'empeny enllà. M'han agradat molt totes. Aquest mar de núvols jo l'he vist unes quantes vegades des de l'alra banda. Des de Sant Llorenç de Munt, un mar de boira immens i Montserrat com un vaixell gegant damunt dels núvols. Són dues vistes oposades igualment precioses. He de dir que com a vaixell, vist de lluny, Montserrat és fantàstic.

    Gràcies per compartir els teus dies, el teu paisatge i les teves llums i boires de Montserrat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montserrat és visible des de moltes comarques, sobretot des del Vallès, el Penedès i naturalment el Bages i el Baix Llobregat. I moltes vegades tal com dius Carme, les crestes sobresurten de la boira.
      Les llums i les boires, metàfores del que estem vivint.

      Elimina
  3. Respostes
    1. La boira i els contrallums ho van posar fàcil, Antoni.

      Elimina
  4. Respostes
    1. Francesc, la boira de Montserrat enyora la Boira dels pujols de Bellcaire.

      Elimina
  5. Un vídeo de Montserrat, preciós i la boira encara que de vegades sol ser una mica empipadora, sovint augmenta la bellesa del paisatge...
    M'ha agradat molt aquest peu de foto: L’endemà el so de les campanes forada la boira. Esdevé una boira musical.

    Un Any Nou ple d'esperança, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les campanes a Montserrat sonen millor. Deu ser l'efecte "timbaler del Bruc".
      Que l'any nou sigui tal com dius, M. Roser.

      Elimina
  6. Quina meravella d'imatges, Xavier! Montserrat sempre val la pena, però a través de la teva mirada esdevé un paradís més màgic encara! No sabria triar-ne una de sola, però la de l'arc amb l'estàtua de la plaça, la noia amb els cabells amb llum del sol i la creu de Sant Miquel allà al fons és insuperable! A més, les teves paraules prenen tota la força d'aforismes molt, molt encertats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ets bona coneixedora d'aquesta muntanya.
      Montse, Montserrat t'espera aquest mateix 2019.

      Elimina
  7. Vaig ser a Montserrat just ahir, dia que tu penjaves el post, però no el dia que tu hi vas ser. De fet, a l'hora que vas penjar el post jo hi estava pujant. Tampoc no coincidíem en la localització, ja que no vaig passar pel Monestir, vam pujar des del Bruc a l'Albarda Castellana i a Sant Jeroni, i vam baixar sense passar pel lloc més turístic. Però en una cosa sí que coincidim, just en arribar al primer cim la boira ens va envoltar, i això que no havia fet acte de presència fins llavors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per 4 dies de diferència no vam coincidir a Sant Jeroni Xexu. No pararem fins a trobar-nos.

      Elimina
  8. Meravelloses imatges. Em quedo, en particular, amb la de l'entrada de llum i boira a través dels arcs al pla de l'abadia. Molt boniques en conjunt. A mi sempre em costa fer bones fotos amb boira. Suposo que també és qüestió de càmera...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan matines la llum et premia, Risto. I encara no han arribat els turistes!

      Elimina
  9. Fotografias espectaculares de Montserrat já lá estive à bastante tempo e gostei bastante, aproveito para desejar ao meu amigo um excelente Dia de Reis.

    Andarilhar
    Dedais de Francisco e Idalisa
    Livros-Autografados

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si has estat a Montserrat ja ho coneixes F. Manuel: llum, pedra i espiritualitat fins i tot per als que no creuen.
      Els reis ja han passat. Espero que per a tu també hagin estat generosos.

      Elimina
  10. Molt ben trobades totes les imatges,sobretot quan els raigs de sol travessen les boires!👍

    ResponElimina
    Respostes
    1. El sol i la boira són uns bons aliats per a la fotografia.
      Bon any, Joan.

      Elimina
    2. Gràcies Xavier! Bon Any per a tu també! 🙂

      Elimina
  11. I tant, que porta esperança, sobretot si existeix gent com tu, que ens acosta la bellesa del viure.
    La Mola... aquests dies n'escric i hi penso, perquè és on es va originar la terrible riuada del Vallès, el 62. Des de la casa de Rubí vèiem el Montserrat i el Sant Llorenç.
    Bon any, i ben inspirat, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tenia 7 anys quan van passar les riuades del Vallès. A casa se'n va parlar molt. No teníem televisió però recordo les fotografies dels diaris.
      Que tinguis un bon any Olga. Tant Montserrat com la Mola son muntanyes que es fan estimar.

      Elimina
  12. La boira vista així és impressionant. Jo la veig moltes vegades des d'una caseta que tinc dalt, a la muntanya, i és ben bé així de colpidora. Ho descrius de meravella, amb paraules i amb imatges. Que tinguem bona llum aquest 2019, plena d'esperances.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb boira o sense, que no falti la llum. Bones (i noves) flors per aquest 2019.

      Elimina
  13. Ua! M'encanten aquestes imatges misterioses, amb els jocs de llums i boires i núvols. I llavors la claror nítida. Xulo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Gemma. Montserrat dona per molt, ja ho veuràs.

      Elimina
  14. És veritat, dona per molt, Montserrat. És un microclima, i una illa enmig del Bages. Les teves fotos se superen l'una a l'altra, la final és sublim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això que dius que és com una illa, em fa pensar que els antics ermitans es devien sentir com si fossin robinsons.
      Gràcies Helena per mirar tan amorosament les fotos.

      Elimina
  15. Respostes
    1. Gràcies per aquest adjectiu Laura. El paisatge el val.

      Elimina