divendres, 11 de gener del 2019

Montserrat rima amb llibertat


     Un matí a Montserrat el sol tenyeix les muntanyes d’un to ataronjat.
    L’últim núvol de la matinada es fon: avui no serà un dia emboirat.
    Les cabres salvatges de Montserrat tresquen amb llibertat.
    Montserrat rima amb sororitat.
    Montserrat rima amb amistat.
    I també amb dignitat.
    Amb el sentiment de qui innocents empresona: la maldat.
    I un sentiment més poderós i lliure: la bondat.
    Pedraforca, Cadí i Pirineus rere el Carall Bernat.
    La Mola i el Montseny des de Montserrat.
    Collserola emmarcat.
    El Puig Major de la serra de Tramuntana de Mallorca, a l'alta mar.
    Montserrat rima amb adversitat.
    I amb el Mar de les Tempestats.
    David contra Goliat. 


36 comentaris:

  1. Respostes
    1. Gràcies Francesc. Montserrat dona facilitats als afeccionats a la fotografia.

      Elimina
  2. Fotografias fantásticas meu amigo e já tive o prazer de ter estado no mosteiro de Montserrat.
    Um abraço e que o sol brilhe na Catalunha.

    Andarilhar
    Dedais de Francisco e Idalisa
    O prazer dos livros

    ResponElimina
  3. Molt ben trobat tot , fotografia i text !!
    M'agrada pensar que, a la fi, Montserrat també rimarà amb FELICITAT i LLIBERTAT !
    Bon divendres ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant de bo que les teves paraules esdevinguin profètiques, Artur.

      Elimina
  4. Montserrat és tantes coses i rima amb tants conceptes que la quantitat de simbolismes i sentiments que inspira seria inacabable... I encara faltarien tots els versos lliures en els quals la rima no seria important... Fantàstiques les imatges i les cabres salvatges!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montserrat és un símbol nacional, espiritual, geogràfic, excursionista, esportiu, i com dius, moltes més coses. Fauna i flora. Poesia i música.
      I ha donat nom a moltes il·lustres Montserrats, Montses, Munses, Monts, etc.

      Elimina
  5. Xavier, llibertat, dignitat, sororitat i bondat poden amb la maldat. David podrà contra Goliat. Només hem de seguir sense deixar mai d'estar esperançats.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  6. Una cosa molt gran en una de molt petita.

    ResponElimina
  7. Unes fotos molt guapes de Montserrat i suposo que us va fer uns dies ben assolellats...
    Montserrat com dius tu rima amb moltes paraules boniques: bondat, amistat, dignitat, llibertat...
    Bon vespre, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies M. Roser. Quina sort quan totes aquestes paraules siguin una realitat... que també rima amb Montserrat.

      Elimina
  8. Com sempre, soc admiradora total de les teves fotos. Que boniques! Quins colors! Quina llibertat! I quina traça captant els moviments de les cabres!

    M,agrada que Montserrat rimi amb llibertat, i amb tantes coses valuoses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La primera fotografia, al natural era encara més saturada de vermell. Gràcies Carme per ser tan esplèndida en els comentaris.

      Elimina
  9. L'últim núvol de la matinada m'ha deixat Meravellat per la bonica llum del moment!🙂

    ResponElimina
    Respostes
    1. Generalment estem més avall. És una sort a vegades poder captar els núvols des de més amunt. Tu Joan, com que vius a muntanya ja hi estàs habituat.

      Elimina
  10. Respostes
    1. Sí que rima:
      Francesc, de Montserrat
      has quedat enyorat.

      Elimina
  11. Les cabres objectores a la llei de la gravetat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I també son objectores d'altres lleis, JP. Com les dels límits de velocitat.

      Elimina
  12. Montserrat també rima amb estimbat, per on passegen les cabres. Els catalans també estem enfilats en un estimbat. Esperem que ens doni llinertat i no una patacada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montserrat també rima amb oportunitat. No la podem deixar escapar, Risto.

      Elimina
  13. Quines vistes, en totes direccions. Sempre em sorprenen aquestes cabres. No cauen mai? Sempre les veus fent l'animal, mai més ben dit, però no n'he vist caure mai cap. En canvi, d'humans si que n'he vist caure...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les cabres es llencen per unes canals que els escaladors necessitarien cordes de ràpel per baixar-les.
      Tot el que puja baixa, ja ho saps, Xexu.

      Elimina
  14. Com sempre, les teves fotos corroboren aquella dita de que una imatge val més que mil paruales. Què maques que són i que ben trobades. M'enganten!!! I juntament amb les lletres, remouen!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Laura. Un sentiment val més que 1000 imatges.

      Elimina
  15. Que bé, has pogut veure i fotografiar Mallorca. Una muntanya màgica, com les teves fotos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fa anys ja havíem vist Mallorca en un dia amb millor visibilitat però la càmera no tenia zoom i a la foto no es va veure. Necessitem encara més màgia, Consol.

      Elimina
  16. excel·lent xavier quines imatges!!! cada vegada et superes genial Montserrat rima amb llibertat

    ResponElimina
    Respostes
    1. No deixarem de reclamar justícia i llibertat. Ni un sol instant Elfree.

      Elimina
  17. Respostes
    1. Gràcies Pitt. Ja ho veus, aquí seguim "tossudament alçats".

      Elimina
  18. Hi tinc prevista una excursió aviat, perquè no pot ser que tant aprop sigui tant desconegut per mi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Intentaré penjar més fotografies al proper post, Joan. Per a que vagis fent boca.

      Elimina