dimarts, 30 d’abril del 2019

Futurs

    El demà és una quimera. Ja no diguem el futur, així en general, que és molt més lluny.
    Hem fet alguna passa envers l’esdevenidor?
     Encara que vulguem anar al futur amb pas ferm, en realitat hi anem fent tentines.
    En la nostra caminada podem trobar un oasi enmig del desert. Un bell pensament entre un dia de dificultats.
     El que va succeir la setmana anterior ja forma part del passat.
     La vida et fa càstigs immerescuts.
     També et pot regalar alguns premis inesperats.
     Fem com si no ho sabéssim i... seguim endavant!

34 comentaris:

  1. Quines imatges més maques que has creat i que ens regales!!...Són per passar-hi estona gaudint de tot el que cadascuna mostra i que tu amb molt d'art i sensibilitat has anat creant...I el joc de colors, de textures i la seva originalitat m'han agradat molt!!...I no cal dir del missatge i la reflexió que ens aporten!!
    Et felicito...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Montse. Gairebé no hi ha text, més aviat és una obra-pregunta, per a que cadascú hi trobi la seva pròpia resposta.

      Elimina
  2. M'apunto a les felicitacions. Unes imatges genials que són tota una obra d'art.
    I també faig meva la teva conclusió final. Hem de seguir cap endavant, i tant que sí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per la teva conclusió McAbeu.
      L'adjectiu "genial" és massa generós.

      Elimina
  3. Não se pode desistir meu amigo à que continuar.
    Belas e bem trabalhadas fotografias.
    Um abraço e boa semana.

    Andarilhar
    Dedais de Francisco e Idalisa
    O prazer dos livros

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caminar i continuar F. Manuel. Tal com dius tu en portuguès: "Andarilhar"

      Elimina
  4. No crec que l'adjectiu genial sigui massa generós. El trobomtan encertat com l'expressió "obres d'art". Són quadres, abstractes i molt i molt suggeridors. No puc parar de mirar-los i descobrir-los mica en mica.

    Fem tentines, fem tentines i estem molt apagats, però tenim clar que no ens podem aturar i que hem de mirar endavant com sigui. I empènyer si cal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs gràcies a tu també Carme per mirar aquesta mini-exposició virtual de fotoquadres.
      I per empènyer!!

      Elimina
  5. Sempre m'han agradat les teves fotos, però no sabia que feies aquestes obres d'art, ja veig que ets un artista polifacètic...M'encanten totes aquestes composicions. Felicitats, Xavier!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Havia fet alguna composició semblant, però amb menys definició. Els fotoquadres que he penjat en aquest post els guardo amb més resolució per si mai els vull imprimir grans, fins a 50-60 cm. d'ample.
      Gràcies pels comentaris M. Roser.

      Elimina
  6. Quan un comença un camí, hi pot saber el destí on vol arribar, pot pensar el mitja en que hi anirà, on podrà dormir o podrà fer un àpat, però no pot predir gaire més... qui o què trobarà pel camí, no deixa de ser una incògnita !, per tant , anem fent camí , que al menys en tindrem la experiència .... :)
    Per cert !, vaig trobar a you tube, el concert de la Elèctrica Dharma al Liceu que em va comentar, (penso que era el mateix) Va ser una versió ben animada !! Felicitats !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per aquesta aportació Artur.

      (A aquest concert que dius del Liceu l'Orfeó de Sants no hi participá.
      El veuràs, al concert de les Cotxeres aquí:
      https://www.youtube.com/watch?v=Kk_R4SpxtnU

      No té gaire qualitat, és un document històric

      Elimina
    2. Moltes gràcies,Xavier, el veuré de gust ! ;)

      Elimina
  7. Respostes
    1. Me honora el comentario de una artista como tu, Casilda. Gracias.

      Elimina
  8. Hola Xavier, molt maques les composicions. A veure quan t'atreveixes amb fotografies castelleres. Et repto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Risto. Tinc moltes fotografies dels Borinots. També dels Minyons, els Capgrossos, els verds etc. Algunes les he penjades a posts anteriors.
      Hi ha fotos de Castellers, a Tarragona i altres llocs, tan i tan bones fetes per professionals que són molt difícils de superar. No obstant a la propera trobada castellera, portaré la càmera.

      Elimina
    2. Però em referia a que fessis retocs, composicions, com les que has fet amb les fotos d'aquesta entrada...

      Elimina
  9. Quines imatges tan bones, Xavier! A part de la creativitat i la seva perfecció tècnica, quan les observo havent llegit els textos agafen dimensions inèdites i em suggereixen molts pensaments, molts matisos, moltes lectures...
    El futur, ai el futur...! Tant el personal com el col·lectiu de vegades pot tenir aspectes tan preocupants que més val mirar només el demà més immediat amb traces d'esperança... La resta ja ens la anirem trobant...

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Matisos i lectures". Gràcies per fer els teus Montse. El futur cada dia es veu diferent. Els futurs són canviants.

      Elimina
  10. Quines composicions, t'hi pots perdre i passar les hores mirant-les.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No t'hi entretinguis gaire Xexu, que ets un home molt actiu. Gràcies pel temps dedicat.

      Elimina
  11. La imaginació treballa per treure enfora les pors, les angoixes, el dolor. I els dies ens porten les petites realitats de poder posar forma i color al pensament. El teu pensament és fecund, gràcies per compartir-lo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, Olga per complementar-hom amb els teus pensaments.

      Elimina
  12. La darrera foto, aigua que corre esperançada sobre les margarides, m'agrada molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les flors són deutores de l'aigua. Sense ella no naixerien noves flors. Gràcies.

      Elimina
  13. Estic bocabadat, ets tot un artista! Enhorabona!

    ResponElimina
  14. L'oasi que és Catalunya, oi?, és molt ben trobat. La primera foto sorprèn molt, de què és feta?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Responent el comentari de la Montse: "que cadascú hi trobi la seva pròpia resposta." Tu has interpretat la de l'oasi, a la teva manera Helena, probablement a la de molts.
      La composició de la primera foto no té cap secret: rere un pany de paret escrostonada per la humitat s'hi veu la superfície d'un estany on suren pètals, fulles, plomes...

      Elimina
  15. Molt artístic, aquest post! Tota una sorpresa!

    ResponElimina