“Quan tot això hagi acabat...”

     Una de les frases amb que comencem una conversa aquests dies és: “Quan tot això hagi acabat...”

    Quan obrin totes les botigues aniré a fer allò que no m’agrada: anar de compres.

     Em compraré una barretina vermella i desaré la morada a la calaixera.

     Faré un cafè a una terrassa del carrer.

     Em compraré uns calçotets llargs per anar a l’hivern a l’alta muntanya.

     Et compraré una samarreta de cotó, amb una floreta a l’escot.

     Compraré un parell d’espardenyes per anar a ballar sardanes a Banyoles.

      Em compraré una camisa de flors i guardaré la de ratlles a l'armari.

      Menjaré un frankfurt al mig del carrer. Amb molta mostassa.

     Em compraré un davantal per fer un arròs a la cassola. Amb les amigues i els amics, a l'aire lliure.

     Compraré un vano de colors per passejar per les Rambles. O un mantó de Manila.

       I un paraiga. Però si plou no el desplegaré.

I una vespa per sortir rabent 

a fer carreteres “de cara al vent”.

     Al vespre compraré dues pizzes per celebrar algun aniversari.

     I a la nit anirem a ballar a la discoteca. Fins que a la matinada ens facin fora perquè han de tancar.