Les meves vigatanes, les
velles espardenyes de vetes, tampoc no es van voler perdre la V. Les
espardenyes són senzilles i la V de Barcelona va ser colossal.
Després d’assistir a la marxa
de torxes de la vigília, a alguns actes en commemoració de l’11 de setembre, i
sobretot després de participar a la gran V, es podria dir que m’he quedat sense
paraules... i sense imatges. I no és que no hagi fet fotografies, sinó que les
que han fet els mitjans professionals són tan extraordinàries que tot el que
puguem fer els aficionats és molt senzill.
Podríem afegir paraules que comencin per V per completar les que ja sabem de: voluntat, vot, victòria, valor, vitalitat... De ben segur que en trobaríem algunes més, i de ben segur que algú, amb més imaginació ja ho ha fet.
Sabem que només som una samarreta groga (o vermella) enmig de dos milions de samarretes més. Però cada samarreta és una il·lusió. La il·lusió d’una persona de 100 anys, o l’esperança d’uns pares que han portat el seu nadó de pocs mesos.
I el que puguem escriure ja ho han dit
els diaris. Què podem explicar que la gent no hagi vist als magnífics
documentals que s’han fet des de l’aire? Què es pot afegir a l’especial
informatiu, amb unes músiques de fons molt adients, que ha confeccionat TV3?
Només les impressions personals.
L’alegria i la felicitat de veure gairebé 2 milions de persones engrescades en
un projecte comú: el de construir un nou estat. Què vàrem presenciar? Una
vitalitat desbordant. Càntics, banderes (la majoria estelades, blaves, vermelles) voleiant. Música de gralles, castellers, gegants, miquelets..
Els miquelets duen armes de fireta, d’aquelles que no fan mal. La gent quan els veu desfilar somriuen, perquè no fan por. Si de cas fan molt soroll, un soroll sa.
Estic content d’haver vist a
Barcelona, a més del sentit homenatge als lluitadors de fa 300 anys, tanta alegria vessant pels carrers i les places.
Fotos exterior i interior estelada gegant: Núria Arroyo
Foto Torre: Santi Blasco
Potser entre aquella gent hi podia haver alguna bona persona que reivindica de bona fe l’unitat
amb l’estat, però quedava amagat entre els voltors carronyaires que
pretenen que 7.000 persones, sense consultar-ho, passin per sobre la voluntat de 2 milions. O de 7 milions i mig!
També és repetir arguments.
Amb les votacions del 9 de novembre, comptarem exactament els que estan a favor
d’un posicionament o d’un altre.
I mentre no arriba el novembre: somriures,
felicitat, alegria! Ens la mereixem i ens l’hem guanyada.















