divendres, 4 de gener del 2019

Boira i sol

     “Abbey road”, camí de l’abadia. Avancem cap a la de Montserrat. Ens endinsem a les darreres boires del 2018.
     Entre xiprers la llum del 2018 s’esvaeix.
     L’endemà el so de les campanes forada la boira. Esdevé una boira musical.
     A cada campanada el sol avança.
     Com una broca forada el tel de núvols.
     Els darrers dies de l’any són de boira sobretot a la “terra baixa”.
     Un petit abisme entre el sol i la boira. Un petit abisme separa la vida de la mort. Cara i creu.
     A vegades quan sembla que vol escampar, la boira torna.
     La lluita entre la llum i la fosca s’allarga.
     Si la boira no s’enretira, cal pujar a buscar el cel blau.
    Hi ha un camí de núvols entre Montserrat i la Mola de Sant Llorenç. I si ens hi embarquéssim?
      Arriba el 2019.
     La llum d’aquest nou any és esperançadora.

Publicat per a 31 comentaris:

divendres, 28 de desembre del 2018

La darrera frase de l’any

    En molts àmbits una de les frases que més s’ha repetit aquest 2018 ja ens venia del 2017: “Llibertat preses i presos polítics”. Segurament la que més.
  Hi ha qui diu que s’estan perdent valors. Podríem dir que també en ressorgeixen alguns que no es poden oblidar, com el clam per la pau, la llibertat, la igualtat i la fraternitat.
   Una de les característiques  que ens deixa el 2018 és que una bona part de la població de Catalunya, ha dedicat moltes hores a lluitar contra la injustícia. Moltes persones s’han convertit en anti-feixistes actives, quan creien que ja no calia ser-ho.
   També en anti-racistes, feministes. En definitiva, som més republicans. Contraris a una monarquia que encara que sortosament no ho és, té tics absolutistes.
    Els carrers s’han omplert de llaços grocs.
    Els presos han passat el Nadal entre reixes.
   També el dia de Sant Esteve.
   I quina ironia: el dia dels Innocents.
    La darrera frase de l’any que a més a més de dir-la potser l’enviarem per wadsap o per correu podria ser: “Bon any 2019”.
    Probablement la primera frase del 2019, que es diria ben entrada la matinada seria: “anem a dormir?”



Publicat per a 18 comentaris:

dijous, 20 de desembre del 2018

Ball de bastons

    Sortirem al carrer. Pacíficament, com sempre. La No-violència és la nostra arma més preuada.
    La resistència pacífica serà la clau de la nostra victòria. 
    La constància, el nostre signe. 
    La frase “En peu de pau” forma part del nostre tarannà, igual com  “Pau sense treva” que és al nostre vocabulari des de la “Pau i treva” de l’edat mitja.
 “Tornaran els foscos piolins” deia un poeta andalús, abans de que uns altres poetes, també vinguts del sud, cantessin “a por ellos”.
Malgrat injustos règims penitenciaris
Sempre serem al vostre costat,
i ens mantindrem solidaris
a l’altra banda del reixat.
Als innocents tancats amb pany
els carcellers només fan mal.
Que trist és dir per segon any:
“per Nadal cada ovella al seu corral”.

Publicat per a 24 comentaris:

dimecres, 12 de desembre del 2018

Nadala de la ginesta

    Els seguidors del blog “Col·lecció de moments” de la Carme Rosanas, ja coneixen el poema que ella va escriure: “La ginesta a la tardor”.

   En un comentari en aquell blog, li vaig dir que amb tres acords faríem una nadala.
   En realitat han estat 4 acords.

   Si algú vol dedicar 1 minut, podrà escoltar la nadala en el youtube. I veure el muntatge audiovisual que ella mateixa ha fet. 


Publicat per a 24 comentaris:

dimecres, 5 de desembre del 2018

Prop de Lledoners

    Un matí a fora la presó de Lledoners. Diumenge 2 de desembre.
    Canta una coral.
    Algunes persones han passat una nit freda acampats en solidaritat als polítics presos, l’endemà que se sabés que en Jordi Turull i en Jordi Sànchez començaven una vaga de fam. 
    L’orquestrina de Sant Esteve de les Roures hi posa música de fons.
    Constantment arriba més gent.
    El so dels càntics arriba a les cel·les dels reclusos.
    Els pobles propers, com Santpedor, reivindiquen la llibertat.
   És una injustícia que gent honrada estigui tancada i hagi de contemplar el paisatge rere una reixa.
    La tarda cau al mas de Torres de Bages, que és a prop de Lledoners.
    El cel de Montserrat sagna.
    Bufen vents de llibertat. 
   Al vespre encara arriba més gent.
    La volta a la presó amb llums de mòbil, llanternes i torxes.
    Dilluns dia 3: en Quim Forn i en Josep Rull també inicien una vaga de fam.
    Llibertat i no violència, aquesta és la nostra divisa.
     Fa molts anys que hi ha aquesta lluita.

Publicat per a 24 comentaris:
Subscriure's a: Missatges (Atom)