dimarts, 15 de desembre del 2020

Vas bé per anar a Sants

      Vaig néixer (mal m’està el dir-ho) a Sants.      Per a molts, Sants és una estació de tren.
      L’any 1955 Sants s’escrivia Sans. Més endavant es va escriure Sants, d’acord amb la teoria que el nom vindria de Santa Maria dels Sants, o sigui de santedat.
      Per altra banda hi ha qui defensa que ve de sanitat.
      Una altra dita diu: “esguerrats cap a Sants” Aquí es curava la gent? Tradicionalment a Sants hi va haver molts “curanderus”. O sanadors, i tornaríem a l’arrel de sanitat per sobre la de santedat.
      El geògraf Pau Vila, un dia va venir a Sants a fer una conferència i en ser preguntat pel tema de si hem d’escriure Sants o Sans va dir que totes dues són vàlides, ja que el nom del nostre poble no ve ni de santedat ni de sanitat sinó d’una paraula precristiana “sas” d’origen iber que voldria dir lloc alçat. 
      I va explicar que, si en temps dels ibers, des de Barcelona es mirava en direcció a Sants, la població es veia damunt d’un pujol.
      A vegades exerceixo de santsenc, i m’agrada reivindicar personatges històrics de Sants, com el Falet de la
manguera. No és que fos bomber, tot i que es veu que treballava amb una mànega de regar.  Nascut al segle XIX era un senyor molt ben dotat i d’aquí, que fent un joc de paraules amb el seu ofici, li va quedar aquest motiu. Al menys això és el que m’explicava la meva àvia, nascuda quan Sants era un poble independent de Barcelona.
      Per l’afició al ciclisme i la fundació de la Volta Ciclista de Catalunya feta per la Unió Esportiva de Sants, a la plaça hi ha el monument al Ciclista.
      La Font del Nen de l’escultor Vallmitjana l’he vist a 3 llocs diferents. Quan vaig néixer era a la plaça de Víctor Balaguer, anomenada popularment plaça del Ninyu, en referència a l’escultura del Nen. Després va estar un temps a la plaça de Sants i actualment és als jardins de can Mantega.
      La veritat és que qui va restaurar les cares de la font es devia inspirar en l’Ecce Homo. L’operari devia ser de Gràcia!
      La xemeneia del Vapor Vell recorda el passat tèxtil de Sants.
      El que era la fàbrica del Vapor Nou ara és el
  parc de l’Espanya Industrial.
      Darrerament, degut a l’especulació i el que s’anomena gentrificació, molts veïns de Sants es mobilitzen contra els desnonaments.
      Avui mateix n’hi ha hagut un al carrer Gayarre. 
      Des de Barcelona han vingut 12 fugonetes de policia a impedir que les perilloses santsenques protegissin els desnonats.
      En marxar he trobat al terra una de les armes que duia una de les persones desnonades.

divendres, 4 de desembre del 2020

Un santsenc a Sants

      El santsenc passeja pels “seus” carrers.
      El Tribunal Suprem ha revocat el tercer grau a les preses i presos polítics. 
       I també els denega l’article 100,2 que els faria una mica més flexibles les injustes penes a que la (in)justícia els va condemnar.
       Jordi Sànchez ha viscut i treballat molts anys a Sants i és un d’aquests presos polítics.
      I encara sort que no els afusellen, com ha reclamat de fer recentment un general retirat de l’exèrcit espanyol i uns quants híper-ventilats més. 
      A més de 26 milions de persones.
       El santsenc pensa que possiblement a ell li tocaria anar al paredó. 
      El feixisme a l’Estat espanyol està més desbocat que un camió sense frens baixant de la muntanya de Collserola. 
       Sants parla clar.
      Bé... no sempre.
      Els gegants de Sants: la Núria Feliu, la Xinxa, el Pol i el Xava fa mesos que no poden sortir a ballar als carrers. 
       Els Borinots també fa molt que no poden aixecar castells a la placeta.
       Encara hauran de passar uns quants mesos.
      A Canpedró, la fundació on en Jordi Sànchez fa de voluntari l'esperen.
      “Llum als ulls i força al braç”. 
      És el vers maragallià que en Jordi Sànchez sempre empra en els seus parlaments i escrits.
      Nosaltres també tenim ganes d’abraçar-lo de nou. 
      A Sants i a tot arreu.

dimecres, 25 de novembre del 2020

Un santsenc a Sant Cugat

      El santsenc ja de ben petit, quan era llobató, havia vingut d’excursió a aquest poble del Vallès Occidental.
      A Pins del Vallès, com es deia en temps de la guerra del 1936, un oncle molt jove, també santsenc, hi va començar a fer la instrucció per aprendre a ser soldat, abans de marxar a l’Ebre.
      El Pi d'en Xandri ja hi era.
      En dèiem Sant Colgat pensant que s’anomenava així.
      La rosassa de la façana  és un dels elements principals del monestir.
      Vist des de l’interior es glorifiquen els colors del vitrall.
      Si els humans han construït la façana del monestir, la natura ha guarnit un dels murs. I la tardor l’ha acolorit.
      Una altra de les joies arquitectòniques del monestir és el seu claustre.
El santsenc no troba paraules per descriure’l. Deixa que parli el silenci.
Els gegants de Sant Cugat
estimen la llibertat.
       A Sant Cugat hi falta un dels seus habitants més il·lustres. 
      El Molt Honorable
 Conseller d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors, Sr. Raül Romeva i Rueda, empresonat per haver defensat les seves idees democràtiques pacíficament.
        Als carrers del centre de la vila ja han penjat el que seran els llums de Nadal.
       A les escoles pengen fulles de tardor a les finestres. 
      Alguns arbres es resisteixen a perdre les fulles... 
       ... d'una tardor que podria ser més amable.
        El rellotge marca l’hora. És hora de llibertat, ja és hora d’amnistia.