Vaig néixer (mal m’està
el dir-ho) a Sants.
Per a molts, Sants
és una estació de tren. L’any 1955 Sants s’escrivia
Sans. Més endavant es va escriure Sants, d’acord amb la teoria que el nom
vindria de Santa Maria dels Sants, o sigui de santedat. Per altra banda hi ha
qui defensa que ve de sanitat. Una altra dita diu: “esguerrats
cap a Sants” Aquí es curava la gent? Tradicionalment a Sants hi va haver molts “curanderus”.
O sanadors, i tornaríem a l’arrel de sanitat per sobre la de santedat.
El geògraf Pau Vila,
un dia va venir a Sants a fer una conferència i en ser preguntat pel tema de si
hem d’escriure Sants o Sans va dir que totes dues són vàlides, ja que el nom
del nostre poble no ve ni de santedat ni de sanitat sinó d’una paraula precristiana
“sas” d’origen iber que voldria dir lloc alçat. I va explicar que, si en temps
dels ibers, des de Barcelona es mirava en direcció a Sants, la població es veia
damunt d’un pujol. A vegades exerceixo
de santsenc, i m’agrada reivindicar personatges històrics de Sants, com el
Falet de la manguera. No és que fos
bomber, tot i que es veu que treballava amb una mànega de regar. Nascut al segle XIX era un senyor molt ben
dotat i d’aquí, que fent un joc de paraules amb el seu ofici, li va quedar
aquest motiu. Al menys això és el que m’explicava la meva àvia, nascuda quan Sants
era un poble independent de Barcelona. Per l’afició al
ciclisme i la fundació de la Volta Ciclista de Catalunya feta per la Unió Esportiva
de Sants, a la plaça hi ha el monument al Ciclista. La Font del Nen de l’escultor
Vallmitjana l’he vist a 3 llocs diferents. Quan vaig néixer era a la plaça de
Víctor Balaguer, anomenada popularment plaça del Ninyu, en referència a l’escultura
del Nen. Després va estar un temps a la plaça de Sants i actualment és als
jardins de can Mantega. La veritat és que qui
va restaurar les cares de la font es devia inspirar en l’Ecce Homo. L’operari
devia ser de Gràcia! La xemeneia del Vapor Vell recorda el passat tèxtil de Sants. El que era la
fàbrica del Vapor Nou ara és el parc de
l’Espanya Industrial. Darrerament, degut a
l’especulació i el que s’anomena gentrificació, molts veïns de Sants es
mobilitzen contra els desnonaments. Avui mateix n’hi ha
hagut un al carrer Gayarre.
Des de Barcelona han vingut 12 fugonetes de policia a impedir que les perilloses santsenques protegissin els desnonats. En marxar he trobat
al terra una de les armes que duia una de les persones desnonades.
Vaig néixer (mal m’està
el dir-ho) a Sants.
Per a molts, Sants
és una estació de tren.
