dijous, 31 de març del 2022

Fruiters florits

   A la terra ferma, extasiats de tant color, passegem entre fruiters florits que són teloners del bon temps.    A les acaballes de l’hivern respirem l’aire dolç del Segrià o l’aire més mediterrani de l’Ordal a l’Alt Penedès, quan aquestes comarques, i moltes d’altres ens ofereixen l’esclat en flor.     Ametllers, préssecs, nectarines, cirerers, pomeres o pereres, s’alcen per bancals i altiplans, oferint visions impagables de camps florits, preludi de la primavera.

 La Carme Rosanas (ho explica ella mateixa al seu blog “Col·lecció de moments) va fer uns poemes que han servit per fer aquesta cançó.De tantes flors, 
me n'omplo els ulls.
Amb un delit desconegut...
de fruiters roses
de fruiters blancs
que fan les flors
a grans ramells.
Aixeco el cap
el rosa sobre el blau
uns rams gruixuts omplen totes les branques
i el seu color  penetra endins.Com murs de flors
tofen  camins
Els seu color  repica alegre
de sons suaus
que entren pels ulls.
Tan breus que són,
s'hi abranda el cor.
Molt més amunt
de qualsevol teulada,  pugen les flors.
Volen... i ensems arrelen
tan tan endins, que es tornen jo.
tan tan endins, que es tornen jo.     Aquest és el cinquè vídeo que ha muntat la Carme Rosanas amb cançons que
hem fet a mitges: ella la lletra i jo la música.
    El primer va ser la “Nadala de la ginesta”. La van seguir: “Cançó de les troanes”, “Trompetes de foc”,  Les flors de l’alzina” i ara “Fruiters florits”.
   Penso que això de viure a la Floresta la deu haver marcat per fer tants poemes sobre temes florals.

divendres, 18 de febrer del 2022

Arrelat a Montserrat

       Les llegendes són llegendes que reflecteixen la realitat. No cal burxar gaire.
    M’aturo a reposar ran de l’atrotinada carretera que puja a Montserrat remuntant el rastre d’antics camins de ferradura.
     
Entre les roques que m’ofereixen refugi.
      Abrigades per centenars d'alzinars i algun roure.
  Reblo
 corporalment el camí a Montserrat, acceptant reptes i arrelat a la roca, fort, robust t i verd com el Pi de Formentor.
     Les arcades em reben rere les boires.
     Hi ha una porta oberta que va ser creuada per les races de l’antigor que li retien renecs o ritus religiosos.
     Rere la qual hi ha clarors irreals.
     Records i ricards de totes les montserrats que han resseguit aquests mateixos racons.
   Recança d’haver deixat marxar algú sense haver-li recordat més vegades que l’estimaves.
      D’una serra que es rebel·la contra les lleis de la natura.
      A l’espera de flors que em venen a rebre perquè sempre rebroten.
      De tantes renúncies que ens revinclen.
      Al rovell de l'ou del país del tremp, rumb a la llibertat.


dimarts, 4 de gener del 2022

Et volia dir

        Et volia dir que sóc aquí.        Et volia explicar la Vall d’en Bas.        M’entretinc veient el temps passar.        L’hivern és jove.        Demà farà bo?        La Garrotxa es desvetlla.        El Puigsacalm ens vigila.        A la superfície de l’aigua algú em parla.        Digue’m que em sents.       

       Explica’m els teus misteris.        Amb la teva llum.        Passava per aquí.        Amb bona companyia.        Meravellats.        Pels que van passar per aquí abans que nosaltres.        Dius que ha passat un any?


diumenge, 12 de setembre del 2021

A reveure

El dia s’acaba.
Un ocell m’ho anuncia a la finestra.
Fins i tot les roses més boniques algun dia es marceixen.
Resten els records.
La dolçor de molts instants.
Les revoltes perdudes.
Les petites victòries.
Aquest blog farà unes llargues vacances.
Com les que fèiem quan érem infants.
Ha esgotat les 7 vides.
Ha fet bones amistats.
Sempre en bona companyia.
Si la sort ens acompanya...
... seguirem la nostra fita.
Quan calgui tornarem a Urquinaona, perquè "els carrers seran sempre nostres".
I un dia ens retrobarem.