El
Jordi no té intenció de comprar roses. En passar pel davant d’una parada de
roses d’Hostafrancs, la venedora li ofereix: - - Compra-li una rosa a la parenta, guapo!
- És que no tinc parenta... - s’excusa.
- Pues li regales a la mama - insisteix
fent-li l’ullet.
La mirada de la noia l’embadaleix. Les grans
arracades que llueix, la morenor gitana de la cara, la piga de la galta, i el
somriure l’han convençut.
- Posa-me’n
una - diu el Jordi. I afegeix - vermella.
- Te la trio tancadeta, s’anirà obrint i et
durarà més. - diu ella mentre remena pel cubell. - Què et sembla aquesta? -
afegeix mentre en treu una.
- Sí, és molt maca - balbuceja ell. - Quan et
dec? - pregunta just quan s’adona que hi ha el preu escrit.
- 4
euros, rei... si te’n quedes dugues
te les deixo per 6.
- Ja
t’he dit que no tinc a qui regalar-la... - Diu el Jordi mentre li allarga un bitllet. Quan ella li ha tornat el
canvi les mans de tots dos s’han fregat lleument. No sap si li ha passat el
corrent o ha estat la imaginació.
Just quan és a punt de marxar, fa un esforç i demana:
- Com
et dius?
- Per
què ho vols saber? - Contesta ella.
El
Jordi pensa, però no gosa. Quan ja és d’esquena ha sentit la seva veu:
- Em
dic Conxita.
Es
queda tallat i no se li acut dir-li el seu. “Que burro he estat” es lamenta.
No sap que ella s’ha quedat pensant: “Que bleda
sóc, per què no li he preguntat com se diu?”
Avui li toca treballar i quan
puja les escales de la feina, el cor li
batega amb força. “Són les escales o és el record del tirant del vestit
estampat de la Conxita?” - pensa.
Al taller omple d’aigua una gerra i hi posa la rosa.
Des de la finestra es veuen parades de
roses. Però cap venedora és com la seva
gitana d’Hostafrancs.
Després d’una jornada de cara de felicitat i d’errors
en la feina, torna de pressa cap a casa. Als carrers hi ha parelles, amb roses
que fan petons als llibres.
Ha decidit regalar-li la rosa a la Conxita. La
flor s’ha obert una mica, tal com ha dit ella que passaria. Regalar una rosa a
una florista? Per què no?
I si ja té nòvio?
Ho provarà igualment. Quan arriba a Hostafrancs, creu que tot anirà bé. La veu
a la parada de flors. Dubta però segueix endavant. Començarà una història dolça
i accelerada?
És abril, i en aquest mes tot és possible!
