dijous, 3 d’abril del 2014

Flor del taronger

Ens roba la voluntat
I ens emmetzina

La flor del taronger,
la tarongina.
                                               (M. Vicent- J.M. Serrat)   
                     Ja a finals de març la flaire de la flor del taronger encomana  primavera, i ara, a principis d’abril, el perfum és tan dens que aconsellaria a qui tingui por d’enamorar-se que no s’acosti a un taronger florit. L’enamorament és garantit. Amor als insectes que s’hi acosten a festejar les flors, a omplir-se les potes de pol·len. Em sembla que dec ser una mica borinot perquè m’agrada rondar els tarongers quan són florits.
M’ajupo a collir les floretes que han caigut a terra. Me les poso al palmell de la mà i les oloro. Sense voler tanco els ulls, com fan les parelles quan es besen. Després diposito les floretes a l’escriptori de la feina, ben a prop de l’ordinador. Diria que el hardware s’humanitza. 
Amb la olor de la tarongina els mal de caps se suavitzen i els problemes es relativitzen. 
Tenen un perfum que a algú li podria semblar el del gessamí. Certament el gessamí és un competidor potent a l’hora de deixar anar fragància. Potser el guanyaria en intensitat, però per a mi la fragància de la tarongina és més delicada.
La pluja ha fet un escampall de floretes. Jeuen a terra però no han perdut l’olor. Cada dia passo prop de tarongers florits. El taronger és un arbre modèlic. Com que no hi entenc gaire en botànica no comprenc com uns tarongers poden florir mentre uns altres estan ufanosos de fruita madura. O el més extraordinari, que alguns llueixen simultàniament, flors i fruita.
Si un sastre mai aconsegueix fer un vestit d’aquestes flors, qui se’l posi ara en primavera, pot estar segur que anirà més a la moda, que si es vesteix en els grans magatzems que en fan reclam. Em sembla que si algú s’hi vesteix, els paletes des de les bastides deixaran de treballar i l’ompliran de floretes. Encara més! I les flors sempre fan de bon portar.
El meu cor no s'espera i la mirada contempla el rastre de flors del camí que hem fet, del que anem traçant, i del que ens resta. 
Recollirem fruits.
M’he guardat una flor de tarongina i l’he posada a la meva bandera, com si fos l’estel del pol, que guia els caminants i enlluerna com el sol. 
I la revolta serà perfumada.






33 comentaris:

  1. Quina bona olor que fa aquest post! A veure si la flor de tarongina ens assenyala el camí perquè anem una mica perduts. Salut!

    ResponElimina
  2. Precisament ahir passejava entre tarongers molt florits... i és veritat que és impossible no adonar-se'n de la seua fragància... A mi m'encanta, he tingut la sort des de menut de tindre sempre tarongers a prop, i també treballar amb ells. És un arbre molt especial, almenys per mi ho és :)

    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En el tema dels tarongers, al País Valencià sou els amos. Quina sort que tens de treballar.hi!

      Elimina
  3. Com jo no tinc por a enamorar-me, has fet molt bé en explicar-ho.
    Avui no que plou, però de seguida que surti el sol, sortiré a la recerca de tarongers florits. ;)

    Aferradetes :)

    ResponElimina
  4. Quan els trobis respira a fons. L'aire embriaga. Després vés amb compte si has de conduir!!

    ResponElimina
  5. Quina olor que se sent... boníssima, recordo una passejada entre camps de tarongers... fantàstica, lluïen com tu dius flors i fruites al mateix temps...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deuen florir tot l'any, però en aquesta època són insuperables.

      Elimina
  6. Això és tota una oda als tarongers i a la seva olor! Tinc mal sentit de l'olfacte i no en sé reconèixer l'olor, en canvi la del gessamí sí que la conec, de petit estiuejàvem en un xalet que tenia a l'escala un gran gessamí, i aquestes coses queden. Però la flor del taronger sí que la reconec, i fa molt goig a la bandera!

    ResponElimina
  7. De fet totes dues flors s'assemblen. A casa tenim un gessamí en un test, el taronger no ens hi cabria.
    I la flor del gessamí, com que també té 5 puntes, també s'escau a la bandera.

    ResponElimina
  8. ara em faria un suc de taronja i me'l prendria mentre observo aquesta estelada tant florida

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et tallis Joan. Un bon got de vitamina estelada t'ajudarà a passar un bon dia.

      Elimina
  9. A casa els meus pares hi havia un taronger al pati, feia flors maques, però també feia taronges amargues, així doncs el van substituir per un perer. A casa els meus pares qui no produeix fora :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si el van plantar al mateix lloc que el taronger, en lloc de peres llimoneres podria fer peres tarongeres en memòria de l'antic inquilí.

      Elimina
    2. de fet fa peres de sant Joan :P

      Elimina
  10. Abans treballava prop del pati de la Massana, a Barcelona, i m'agradava molt esmorzar-hi o dinar-hi, l'olor dels tarongers em transportava sempre en un altre món. Precioses les fotos i els sentiments que transmets, Xavier.

    ResponElimina
  11. Sílvia, conec bé aquest pati. Per tornar a casa després de la feina cada dia passo pel carrer Hospital, i a vegades hi he entrat. És un oasi enmig de la ciutat.

    ResponElimina
  12. Però les taronges no són pròpies de la tardor?
    Jo voldria sentir la fragància d'aquests arbres, que desconec!
    M'agrada molt la idea de la flor estrella!

    ResponElimina
  13. Tens raó Helena, la temporada natural de la taronja s'està acabant, però la de la fragància de la seva flor és quan esclata la primavera.
    En paraules del Serrat "Quan l'abril ja no té espera"

    ResponElimina
  14. Flor carnosa, amorosa,
    delicada i perfumada,
    quan la veus, somrius,
    quan l'escrius, s'apaga.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga,
      Una descripció detallada de la flor i els seus efectes, i sobretot, molt poètica.

      Elimina
  15. Un "fruit saborós" (quina casualitat, avui he posat el de Carner al blog) i a demés molt olorós. La flaire de la flor de la tarongina és embriagadora.
    Un escrit molt bonic.
    Ai, Xavier! Tens cor de poeta...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Feliç coincidència, ja me n'havia adonat.
      Gràcies per la floreta del poeta. Tal com ha de ser una floreta: exagerada!

      Elimina
  16. Una de les meves fragàncies preferides. I aquest pati de la massana, quins records!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pel que s'està veient, molta gent aprecia l'olor (i la visisó) de la tarongina.

      Elimina
  17. Que bonic aquest homenatge primaveral a la flor del taronger...Hi és que fa tan bona olor que et perfuma i t'enamora...
    Em sembla que ara els paletes ja no tiren floretes a les noies des de les bastides, he, he...em sembla que s'han canviat les tornes!
    Molt bonica la bandera, ara li podríem dir la taronginada? Estaria bé portar les dues, l'estelada per la llum de l'estel i aquesta per l'olor de la tarongina...El nostre camí estarà il·luminat i perfumat!
    Bon cap de setmana, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esperem que aquest estel sigui el 29è o màxim el 30è de la Unió Europea.

      Elimina
  18. m'has recordat el poema aquell dela lluna d'en Sabines i que va musicar en Serrat, pero perfumat
    quantes sensacions has trasmes...gracies
    i la bandera...divina de la muerte !!
    molts petons
    Àngels

    ResponElimina
  19. Gràcies, entomo els petons, freds, de Sargantana. Dónen caliu.

    ResponElimina
  20. La flor de tarongina a la teva bandera i la revolta serà més perfumada... M'agrada molt aquesta idea, Xavier! La colònia que utilitzo es diu "Azahar", i la seva olor de tarongina molt ben lograda em fa viure, encara que d'una altra manera, les sensacions d'aquest post.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  21. La revolta ha començat. Pacífica i perfumada, com no pot ser d'altra manera. Haurem de buscar aquesta colònia.

    ResponElimina
  22. Hoy mirando las fotos dels torongers, me he dado cuenta de que el patio, es el de los naranjos de la antigüa Diputación actualmente Generalitat. 43 años al servei de la Dipu, primero aquí y despues en el recinto de la Escuela Industrial. Está visto de que en ocasiones miramos pero, no vemos, yo culpable.

    Un saludo.- (tambien me he dado cuenta de los naranjos del Hospital de Sant Pablo).

    ResponElimina
  23. J. Antonio, t'amplio la informació: després de les fotos del Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat, i anterior a les del recinte de Sant Pau, el claustre que hi ha rere un taronger és del Monestir de Pedralbes.

    ResponElimina