El juny s'acaba

A l’aigua uns pètals

El sol de juny arriba.

S’allarga el dia.

 L’herba és ben viva.

Respira entre llambordes,

com tots nosaltres.

 Les aules buides

esperen que els alumnes

les il·luminin.

L’aigua emmiralla

la barca que reposa.

Veles plegades.

 Floretes grogues

encatifen el terra,

sota l’acàcia.

 Nit de silenci

que al matí es trenca,

quan les flors cauen.

L’alta palmera

el cel desentrenyina,

com un plomall.

El sol es lleva

Xisclen les orenetes

La lluna minva.

Matí de sol.

Tots els colors s’enlairen

a un cel de calma.

El groc dibuixa

la flor de Barcelona,

després del xàfec.

Ella em proposa

passar una bona estona,

al joc de l’oca.

Ciutat amable,

a la plaça hi ha un taxi,

i una bandera.

El sol es pinta

com la flor de l’acàcia.
El juny s’acaba.

Llum

Llum de lluna

Llum natural

Pal de llum

Contra-llum

L’última llum

Aigua envasada

Segons d’on bufi el vent

Ales esteses

Bany de fang

No em refio ni de la meva ombra

La casa per la teulada

Fes un desig

Safata d’entrada

Per llogar-hi cadires

Matinades i haikus, making off

   Fa uns quants mesos que per anar a treballar ho faig pel camí més llarg. Jo que no sóc poeta i tinc uns coneixements de la tradició i filosofia japonesa de nivell de principiant, tinc la barra de fer haikus. Diuen que la ignorància és molt atrevida.

    L’acompanyo d’una fotografia. O és a l’inrevés, i és el haiku el que acompanya la fotografia? Gairebé sempre primer és la fotografia i després el haiku. És la combinació de la natura amb el paisatge urbà.

    L'ocell vigila

el naixement del dia.
Està encisat.

(M. Roser Algué)

  No tan sols el faig sinó que de bon matí, envio el haiku (fotografia inclosa) a algunes víctimes que tinc al wadsapp. Espero que no m’ho tinguin en compte.

   Retalls de llum

Solquen murs i finestres.
Duen el dia.

(Carme Rosanas)

O que facin com jo, i de nit tinguin el mòbil silenciat i lluny del dormitori, perquè fa un parell de mesos, havia enviat algun haiku quan encara era fosc.

  El juny és el mes amb els dies més llargs, i per d’hora que em llevi, quan surto al carrer ja hi ha llum de dia i el sol enlluerna aviat.

  Surto de Sants amb la bicicleta, i depenent del trajecte acostumo a passar per Hostafrancs, Poble Sec, Eixample, Raval i Barri Gòtic.

    Als carrers ens trobem els que anem a treballar amb els que tornen de gresca. I també amb els que corren o fan bicicleta per fer esport, que m’avancen, perquè sempre vaig badant.

   Els dies que el tomb és més llarg, arribo a la Barceloneta, el Poble Nou o la Ribera... Després haig de pedalar ràpid per no fer tard a la feina! I aleshores avanço els que fan fúting i els biciclistes esportius.

Un matí d’aire

Pentina nuvolades

Ben arrissades.

Cafè a la crema.

Les cadires l’esperen

al cafè Zurich.

Busques pastures

a les albes dels segles,

per sobreviure.

 L’infant somnia

que ha trobat la joguina,

que ahir va perdre.

 Deixen l’estela.

Avions que s’enlairen

A un cel de somnis.

 A mitja milla

un vidre fa la rata,

i ens enlluerna.

El sol arriba

i a l’aigua s’emmiralla,

el vell Neptú.

 Els acants creixen

entremig dels sepulcres.

Només silenci.

 Passeig de Gràcia

El silenci s’esquerda

Passa una moto.

Mai és prou blanc.

El silenci s'esquerda
amb el poema.
(Helena Bonals)

Saüquer de maig (2)

  Em llevo d’hora i sense trencar el silenci, camino pels carrers d’Ulldemolins. El sol ha escampat una boira suau matinera. El campanar parroquial d’Ulldemolins segueix dret un dia més.

   El bar és tancat, els carrers buits de gent. Les orenetes treballen. Les que ja tenen el niu acabat descansen, les que l’estan construint, o reconstruint, no paren. 

   On deuen anar a buscar el fang?

   S’endevina que avui farà un dia brillant.

   Ahir al capvespre vaig estar tot sol al saüquer de Fontalba. No en vaig tenir prou. Tinc ganes de tornar-hi, i d’una manera diferent. Amb la llum del matí i acompanyat.

   Si ahir anava perdut avui faig de guia. Quanta verdor els prats, quina llum fan les flors!

   Em guardo l’instant del raig del safareig. Un raig d’instants que va omplint el matí. 

   Un matí que val per un dia. El millor dia de la setmana, la millor setmana del mes, el millor mes de l’any, el millor any de la vida...

   Diuen que segones parts no són mai bones.

   El saüquer de Fontalba desmenteix aquesta dita. El Montsant n’és testimoni.

    De retorn a Ulldemolins admirem els ametllers que fruiten, els vermells que enlluernen, les primaveres que ens salven.