dimarts, 8 de novembre del 2016

Segimon al Montseny

   La tardor atreu en Segimon a caminar pels camins del Montseny. Els seus pensaments es perden pels sots humits dels vessants del Matagalls.
    Per les riberes del Torrent dels Rentadors, hi ha amagada entre els matolls la roba de les goges que han vingut a fer el darrer bany de la temporada.
   Al Sot de la Fagetona, troba els colors que tant li alimenten l’esperit, en els amagatalls de la bellesa d’aquesta estació.
    Els follets, en forma de bolets de soca el vénen a rebre.
    Atrapat pel moment sent una veu, com un sospir, entre el fullam del bosc:
 Recorda Segimon
que la Fagetona és un somni
i els somnis, somnis són.
    Trepig de fulles pels corriols. El vent remou les branques dels arbres, les fades s’hi gronxen i plouen fulles. 
    Colors de tardor, llum de novembre.
   El gegant guerrer, que diria el poeta, s’ha vestit d’ocres i roigs i dels verds que resisteixen. Enlaira la seva capçada cap a la llum.
  En Segimon arriba al santuari que li dóna nom. Les parets en ruïnes resisteixen els temporals dels segles i la pell de les inclemències fa que gairebé s’enrunin. 
    Retorna pel mateix camí que l’ha dut fins a Sant Segimon.
   Camina amb pas calmat, arrossega els peus, com si seguís l'andante d’un rèquiem.
    S'atura a beure a la font. A la llum del retrobament.
    A les ombres de l’oblit.
    La terra i el cel, l'aigua i el foc es troben misteriosament: es necessiten.
    Quan cau la tarda, es fon amb la llum. S'arrela a la claror.


31 comentaris:

  1. Llegint-te i admirant les teues fotos penses que la tardor més bonica del món potser és al Montseny.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ets molt amable Novesflors. Probablement hi ha llocs més espectaculars, però el Montseny és una meravella.

      Elimina
  2. Quines ganes de tardor i de Montseny! a veure si dissabte...

    Crec que sí que són fagedes les primeres fotos. Tenen aquesta llum tan màgica.
    Un post preciós i de plena tardor. Quin goig!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Carme, queden dies per gaudir la tardor i el Montseny.

      Elimina
  3. Els arbres es despullen per tornar agafar embranzida quan l'hivern ens deixi. Cada temporada tenim espectacles a la natura que hauriem de valorar molt més

    ResponElimina
    Respostes
    1. La natura ens revitalitza, fins i tot quan sembla que li minvin les forces.

      Elimina
  4. Les teves paraules i les teves imatges ens proporcionen tanta bellesa, que ens és difícil imaginar que al natural encara pot tancar més bellesa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al natural se supera: a la foto no apareixen ni les olors ni els sons, ni la fresca de l'aire. Gràcies Alfonso.

      Elimina
  5. Hi vas anar el diumenge 30?? Ho pregunto perquè jo pujava a fer castells a Girona i a l'AP7 hi havia una bona retenció al carril de la sortida dels Montseny... Hahaha. Molt maca la foto dels bolets enganxats a la paret.

    PS: Em vas dir que penjaries fotos de l'actuació castellera a la diada dels Borinots de Sants... encara les espero! ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les fotos del Montseny són del dilluns 31 que vaig fer el pont.
      Els bolets estan enganxats a un arbre.
      Tens raó Risto, buscaré les fotos dels Castellers, gràcies per recordar-ho.

      Elimina
  6. Quin plaer aquest camí a Sant Segimon! M'agrada aquest caminar pausat per veure bé cada racó per on es passa. Esplèndid Montseny!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És tal com dius Consol, gràcies. El camí a Sant Segimon, des del Coll Formic és ple de racons esplèndids. Suposo que des de Viladrau també ho deu ser.

      Elimina
  7. De tu segur que no podran dir que no saps muntar-t'ho bé, i que no saps fer escapades ni passejades fantàstiques. A jutjar pel que captures amb la càmera, les teves endorfines deuen anar a tope.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xexu, he hagut de buscar al google, què són exactament les endorfines.
      He descobert que só bones. Tant de bo sigui com dius, gràcies.

      Elimina
  8. Unes preguntes:

    La cinquena foto començant per baix té una mena de raig de sol doble i corbat a l'esquerra, ho has fet tu inspirant-te en l'andante?

    Què són les goges?

    A banda d'això, m'agrada molt "S'atura a beure a la font. A la llum del retrobament", és sinestèsic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les goges són una mena de fades. Al mateix Montseny, hi ha la llegenda de les dones d'aigua, també anomenades goges, del Torrent de les Mil Veus de Gualba.
      A Banyoles les goges són més semblants al que seria la Campaneta de Peter Pan.
      Del que dius de la foto del camí, no hi ha retocs fotogràfics. La llum era de tarda i es filtrava per les branques tal com ha sortit.
      Gràcies per l'interès Helena.

      Elimina
  9. Estimat Xavier, com sempre dirte: MAGNÍFICO, has realizado un trabajo estupendo y te aseguro que se de lo que hablo después de colaborar bastantes años en la consecución de la declaración de Parque Natural, del mismo.

    Ya puedo reincorporarme a la actividad de mis fotos gracias a todo el equipo nuevo, de hace dos días. (ahora: windows 10, el XP dejó de funcionar, ejem, ejem ...).

    Gracias por tus comentarios y un saludo grande.-








































    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu J. Antonio.
      Si vas col·laborar en la creació del Par Natural del Montseny, vàreu fer una bona feina.

      Elimina
  10. Contemplo algunes de les imatges on els arbres semblen dansar amb el rerefons de la música dels teus mots. Poesia pura tant en elles com en els mots. Rendició total davant la bellesa...
    Tot i que ja saps què en penso dels bolets de soca! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu sí que tens un dia poètic Montse. Gràcies per aquestes belles paraules.

      Elimina
  11. Cada estació té la seva bellesa, i la tardor dóna a Sant Segimon un colors i unes llums que el fan un espai màgic, encantat. I alhora encantador. No m'estranya que les goges si trobin tant bé!
    Dels estius a Banyoles recordo les excussions a Les Tunes. No en vam veure cap :(
    Preciós el teu post, com sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Glòria,
      Jo també he estat a les Estunes de Banyoles i tampoc no en vaig veure cap.
      Però aquest sí que s'en va trobar una:
      http://xavierpujolguarro.blogspot.com.es/2012/07/una-goja-de-les-estunes.html

      Elimina
  12. Quin passeig de tardor tan agradable!! Amb aquestes fotos, podem quasi passar pels llocs que anomenes. Gràcies per compartir-les.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Mari. És un plaer que m'acompanyis al passeig per la tardor.

      Elimina
  13. immens xavier visitar-te és passejar per paratges bellíssims....m'han robat les fotos! sobretot la dels bolets !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Llàstima que no deuen ser comestibles aquests bolets. Gràcies Elfree, potser veuríem visions si ens els mengéssim.

      Elimina
    2. Monedetes de canvi
      les fulles roges,
      collarets per les goges,
      i al fons dels gorgs
      l'últim elf de la tarda
      se'n riu de tot.

      Elimina
    3. Diuen les goges:
      Més m'estimo ser milionari
      d'aquestes monedetes que proposes
      que de les greixoses de curs legal.
      Gràcies Olga, per aquest regal.

      Elimina