dijous, 31 de maig del 2018

Cap dona en l’oblit: Forcadell, Ponsatí, Serret, Rovira...

    Dimarts 29 de maig va ser l’aniversari de l’anterior presidenta del Parlament, i actualment empresonada cruelment: l’Honorable Senyora Carme Forcadell.
   Per commemorar aquesta data i llegir les cartes de les preses polítiques i exiliades, el CDR Galvany de Sant Gervasi, va organitzar un acte als Jardins Muñoz Ramonet de Barcelona.
   La presentació i lectures de les cartes de les absents forçoses va anar a càrrec de dones representants de la cultura catalana, en presència entre d’altres de l’ex-consellera Neus Munté i la presidenta de l’Institut de les Dones Núria Balada.
    Per no oblidar mai que la lluita és també femenina. 
     Que la república serà feminista o no serà... Cap dona en l'oblit!!
    Carme Forcadell, Meritxell Serret, Clara Ponsatí, Dolors Bassa, Anna Gabriel i Marta Rovira. Recordar també l’encausada Tamara Carrasco.
   Es van llegir poemes de poetes catalanes, com per exemple de Montserrat Abelló.
  Hi havia moltes dones, i també homes. Un d’ells, en Bernat, company de Carme Forcadell.
   La que va ser presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert va fer una glosa de Carme Forcadell, recolzada en l'escrit pels altres antics presidents que també resten vius del Parlament de Catalunya: Joan Rigol i Ernest Benach.
    Filar la xarxa groga. Filar la xarxa lila.
    Qui pot oblidar aquestes dones tan fortes? 
    Les dones que tan injustament són tancades a la presó? 
    O  les que han de viure exiliades tant lluny de casa i de les famílies?

15 comentaris:

  1. Quanta injustícia! No hem d'oblidar ningú ni homes ni dones, ni presos ni preses, ni exiliats ni exiliades.

    Per sort no parem de fer actes i coses per recordar-los inrecollir diners també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No oblidar-los fins que siguin totes i tots a casa Carme, tal com dius això és el principal.

      Elimina
  2. La injustícia que pateixen presos/es i exiliats/des és més flagrant cada dia que passa. Tots ells han de poder tornar a casa sense cap causa, perquè no han fet res. Però d'entre tots ells, aquells que em fan la punxada al cor més forta són Carme Forcadell i Jordi Cuixart. No em preguntis per què... penso que són dues persones extraordinàries. Segurament per això estan tancats a la presó. És el que té la mediocritat, no suporta que ningú sobresurti.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquests sentiments que expliques Xexu, crec que els passa a molta gent. Fent una comparació, potser inadequada, és com els mags. La canalla se'ls estima tots tres, però cada infant té el seu predilecte.
      El que és segur és que totes les persones preses i exiliades són extraordinàries, en el sentit més bo, just i positiu.

      Elimina
  3. Quin acte tant bonic i commovedor...M'agrada que hagis fet un post per homenatjar les dones que s'han sacrificat per la llibertat de tothom!
    Bon vespre, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha massa persones que pateixen la manca de llibertat M. Roser. Les dones que apareixen en els cartells es mereixen que seguim parlant d'elles fins que puguin tornar a casa.

      Elimina
  4. no vaig poer ser-hi per motius diversos, ara gràcies a tu estic present ni que sigui de manera atemporal, gràcies ! particularment em dol els empresonaments injustos i més especialment en el cas d'aquestes dones valentes

    ResponElimina
  5. en el comentari anterior volia escriure poder i no poer

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre dic que no podem ser a tot arreu Elfree. Com una cursa de relleus, avui tu i demà ella.
      Tot, menys abandonar.

      Elimina
  6. Al final hi ha gairebé tantes dones conselleres com consellers. Crec que una dona política en les circumstàncies actuals és el doble de valenta en relació a un home.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha estat just que el president Torra hagi augmentat la presència femenina al Govern.
      No sé si cal que sigui el doble de valenta, Helena. Però el càstig ho és: la presó d'Alcalá Meco on mantenen tancades Carme Forcadell i Dolors Bassa és el doble de repugnant que les dels homes.

      Elimina
  7. Les dones hem d'estar sempre presents (els homes, també), elles i ells per aconseguir la igualtat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha de ser així mateix com dius Novesflors. Ni tan sols hauria d'existir la llei de paritat, perquè amb tota naturalitat hi hagués sempre presència femenina en igualtat d'importància que la masculina.

      Elimina
  8. Crec que justament ahir la germana de la Dolors Bassa, en una entrevista, parlava de les condicions deplorables de la presó en està la seva germana, i era repugnant com tracten les recluses. Això no pot continuar més temps; totes les reivindicacions seran poques fins que puguin tornar a ser entre nosaltres. I els homes també, per descomptat!
    Gràcies per aquest reportatge, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La Montse Bassa és molt valenta i fidel a la seva germana i la resta de persones empresonades i exiliades.
      L'antiga presidenta del Parlament, Núria de Gispert va dir que a tots ens passa que encara que siguem a una festa, no acabem d'estar feliços perquè sempre pensem en les "nostres" persones preses injustament.
      Tu mateixa ho dius Montse: "totes les reivindicacions són poques".

      Elimina