dimecres, 21 de novembre del 2018

Aiguabarreig

    Un instant sublim, un espai únic: l’aiguabarreig del riu quan arriba a la mar.
   El petó que li fa el riu a la mar, i en aquest cas amb doble motiu, ja que el riu és el Besòs.
   L’aigua que hi ha entremig és riu i és mar. És aigua dolça i salada. 
  Suposant que no fos contaminada (somniar és gratis) l’aigua no és bruta, són sediments vinguts del Barcelonès i del Vallès.
   Als confins entre l’amistat i l’amor.
  On es troben les dues aigües és un espai enigmàtic, adorable, inexplicable com l’espai indefinible on es troben el sexe i l’amor.
   La mar és la terra promesa dels rius. Inútilment hi aboquen les seves aigües dolces.
   Uns corbs marins s’eixuguen el plomatge.
    Al passeig una tortuga, descansa. 
   Possiblement ha fugit del riu per por de ser arrossegada? 
   Entre pluja i pluja: contemplar la mar. No calen més paraules.
    Mirar el cel on algú dibuixa símbols i lletres il·legibles.
    I deixar-se portar.

26 comentaris:

  1. Aquests últims dies hem vist aigua a dojo amb desgràcies incloses. Llàstima que no sempre pot ploure al gust i a la necessitat. Però la necessitem, aigua és vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Diuen que la pluja seguirà, Joan. Esperem que segueixi portant vida i s'acabin les desgràcies.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Hauria estat una temeritat, Risto. I l'ambient tampoc no convidava.

      Elimina
  3. Uma bela sequência de fotografias de que gostei bastante.
    Um abraço e continuação de uma boa semana.

    Andarilhar
    Dedais de Francisco e Idalisa
    O prazer dos livros

    ResponElimina
  4. "entre amistat i amor", "on es troben el sexe i l'amor": bones imatges del que és "l’aiguabarreig del riu quan arriba a la mar". I les altres imatges, les de les fotos, precioses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Generalment el Besòs va més buit i més estret i quan hi ha sequera l'aiguabarreig gairebé no es produeix.
      A les relacions humanes hi ha paral·lelismes.

      Elimina
  5. Mai, mai se m'hauria ocorregut pensar, ni molt menys escriure, sobre aquest tema que tractes avui, Xavier. Deliciós reportatge d'imatges, creativitat i paraules!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ni a mi tampoc se m'hauria ocorregut. Els dies de pluja donen per molt, Montse.

      Elimina
  6. L'aiguabarreig de les aigües sempre és un lloc màgic, tant si és aiguabarreig de dos rius, com de riu i mar. M'agrada mirar la barreja de les aigües contemplativament, a vegades tenen diferents colors i es pot observar com les diferències de color es van difuminant.

    Un reportatge molt bonic, Xavier. El final del Besós, quan ja ha arribat al seu objectiu o a la seva terra promesa com tu en dius. Em sembla que no hi he estat mai, al menys que jo recordi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Generalment la paraula aiguabarreig s'associa més a la trobada d'aigües de dos rius, o d'un afluent amb el riu.
      Si has d'anar a la desembocadura del Besòs, una època com aquesta és ideal, Carme.

      Elimina
  7. M'ha encantat aquesta frase "La mar és la terra promesa dels rius"...Tothom té una terra promesa on vol arribar!
    Com sempre un post fet amb coherència...
    Bon vespre, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades les promeses es compleixen, M. Roser.
      Els rius ho tenen més fàcil: el seu camí sempre fa baixada i nosaltres de tant en tant hem de fer alguna pujada...

      Elimina
  8. M'agraden els corbs marins, o cormorans; són bons pescadors, alcen el cap amb gallardia i tenen els ulls d'un verd preciós.
    Has triat el gris per al teu reportatge: el gris sempre és color de pas, cap al dia o cap a la nit, i les perles el reflecteixen una mica. També el nostre cor, a vegades.
    Salut sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El gris és el color dels dies plujosos, i com dius el color de pas, Olga. Com els cabells meitat blancs, meitat negres de les persones que no són ni velles ni joves.

      Elimina
  9. Quin gran publicista estàs fet, converteixes en bonic un lloc que, en principi, no convida gens a anar-hi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xexu, tot i que visc a l'altre cantó de la ciutat, l'endemà d'aquest dia plujós, com que feia bo hi vaig tornar per veure-ho amb sol.

      Elimina
  10. L'aigua,un dels primers elements de la vida! 💧💧

    ResponElimina
  11. Que bonic! Sempre he pensat que m'agradaria veure algun riu desembocant a la mar, a vore com era. En les teues fotos es veu perfectament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs estic content que hagis estat al Besòs amb mi, Novesflors.

      Elimina
  12. estàs ja convertint el blog en una exposició artística.....unes fotos molt i molt originals i belles

    ResponElimina
  13. Estàs fet un pou de poesia! Amb les fotos fas bonic el que, com diu el Xexu, sembla no atreure a ningú. Amb les paraules fas metàfores que toquen fibra.
    La primera imatge és tota una icona per a mi. Al darrere d'aquelles tres xemeneies hi ha l'institut on vaig fer les oposicions i les vaig aprobar. Per a mi va ser vessar tota l'aigua que portava el riu al mar i començar un nou viatge cap a Itaca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig treballar 3 mesos a 2 instituts de Badalona, Laura. Alguns migdies baixava a la platja i veia aquestes 3 xemeneies des de l'altre cantó.

      Elimina