Tres jordis valents.
A un l’estimo perquè parla molt bé. A l’altre perquè enraona molt bé. A
l’altre perquè és el meu amic.
A tots tres els estimo especialment perquè defensen els meus drets.
Els estimo perquè per defensar la meva llibertat estan tancats.
Però els vull lliures, els volem lliures, junt amb les altres 2
companyes, la Carme i la Dolors que també estan tancades i són innocents.
Flors grogues per a elles.
I flors també per a l’Oriol, el Quim, el Josep i el Raül, que també són forçats
a ser fora de casa.
El drac és enemic de la llibertat i del color que enguany la representa.
Quin Sant Jordi més dolorós!
Llum. Justícia. Llibertat.
Jo també els estimo, perquè són forts i valents i tenen una energia inacabable.
ResponEliminaDe fet, si els hem escrit tantes vegades, ara ja són tots amics.
A un l'hem llegit, als altres dos els hem sentit des de la presó.
M'emocionen molt els seus mots, però sobretot els del teu amic ...
Avui, no he escrit cap post. Sempre ho feia per Sant Jordi i avui no n'he estat capaç.
Per sort tu l'has escrit i il·lustrat amb una gran bellesa i m'hi puc aixoplugar una mica.
Amics Jordis, avui us penso més que mai. Us estimo.
Amic Xavier gràcies per aquest post tan groc i tan bell.
Gràcies a tu Carme per afegir-te a aquests desigs de llibertat cap als amics que compartim.
EliminaNaturalment que encara que no els anomenem, en la nostra estima també hi incloem les exiliades i exiliats i totes les persones que pateixen repressió.
En paraules d'un dels jordis:
"Resistir és vèncer,
com estimar, voldrà dir sempre compartir."
De Jordis, Donzelles i Dracs, en trobem cada dia ,a les nostres vides, i de bons desitjos com el teu, afortunadament també !. Que es puguin fer realitat ben aviat ;)
ResponEliminaBon Sant Jordi ****
No podem normalitzar la diada de Sant Jordi sense llibertat, Artur. Bona diada també per a tu.
EliminaHi ha molts cavallers, uns es diuen Jordi i d'altres no.... Tu ets un amic Xavier. Malgrat els dracs, omplirem d'esperança, alegría i dignitat aquest Sant Jordi i els dies següents. Bona Diada!
ResponEliminaAls dracs els coneixem, i a tu, encara que no apareix el teu nom també. Crec que ets la Gemma de Tarragona, oi?
EliminaUna abraçada ben forta, amiga.
Que ben trobades les imatges, les paraules, els desitjos que compartim. Es fa difícil normalitzar la nostra diada amb la situació que tenim. Esperem avançar ben aviat! Molt bona diada, Xavier, malgrat tot.
ResponEliminaEns cal lluita i esperança. Pau i república. Seguirem avançant Laura.
Elimina"Yo creo que ya Cataluña, España, Europa, el mundo deben estar agotados. Yo creo que estamos todos agotados, creo que los psiquiatras se van a forrar (enriquecer) en los próximos meses".
ResponEliminaIsabel Coixet.
No acostumo a respondre els menyspreus (ni de la Isabel Coixet, ni de ningú) amb altres menyspreus perquè entraríem en una espiral absurda. I això no és twiter.
EliminaHi ha qui vol ser lliure dins d'una república i qui s'estima més seguir essent súbdit de la monarquia. Que cadascú triï la seva opció.
Tres homes de pau a la presó, i centenars de corruptes, maltractadors, violadors, pederastes, estafadors, defraudadors, etc., vivint en llibertat i sota la protecció d'aquest estat putrefacte i incult.
ResponEliminaProu ja! Independència i Llibertat!
Les clavegueres sobreïxen, Risto. La corrupció és norma, aquí i a molts estats del món. Hem de treballar per a que la nostra república neixi neta i es conservi justa.
ResponEliminaLa vergonya continua, diria que a una quanta gent els deu costar dormir a les nits, però no crec ni que tinguin la dignitat de sentir-se avergonyits per la injustícia que provoquen.
ResponEliminaQui no té bons sentiments no pot tenir remordiments, Xexu. Ha sortit un rodolí involuntari.
EliminaGràcies per aquest post tan especial en el dia de Sant Jordi, Xavier! Crec que és el post que tots sentim dintre i que ens hauria agradat poder fer.
ResponEliminaBellíssimes les imatges, i molt encertada la de les fulles verdes dentades que podrien representar el drac.
Amb tot, com una petita espurna de vida i esperança, la notícia a darrera hora sobre el creixement de la família del Jordi Cuixart. És com si ens fes arribar el missatge que no hem de defallir perquè ells tampoc ho fan...
Gràcies a tu Montse per compartir aquests sentiments. Has interpretat bé la metàfora fotogràfica de l'atzavara i la ginesta.
EliminaTant de bo quan neixi el fill que esperen, el Cuixart sigui a casa per rebre'l. I millor, si pot ser força abans.
Aquest post ens representa a tots els que estimem la llibertat, Xavier... Qui més qui menys l'hauria volgut fer!( com diu la Montse)
ResponEliminaUnes imatges molt adients a les paraules...Gràcies per fer de portanveu!!!
Bon vespre, Xavier.
Esperem (i lluitarem per a que sigui així) aviat no calgui fer posts com aquests.
EliminaGràcies també a tu, M. Roser per compartir l'estima per la llibertat.
Todos adoramos a liberdade apesar de muita gente ainda cheirar ao triste passado, hoje em Portugal é o 25 de Abril dia da revolução dos cravos dia da Liberdade.
ResponEliminaAndarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
Livros-Autografados
Felicitats F. Manuel pel 25 d'abril.
EliminaEl cantant Lluís Llach va composar una cançó i la va dedicar a la revolució dels clavells a Lisboa i tot Portugal.La va titular "Abril-74"
Una estrofa diu així:
"I si un trist atzar m'atura i caic a terra,
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat,
quan guanyem el combat."
Xavier, avui t'has superat, aquesta entrada no té pèrdua!
ResponEliminaLa penúltima foto, la de les males herbes (que són les bones), que creixen com poden, m'agrada especialment.
Gràcies Helena.
EliminaAquestes plantes creixen als llocs més inhòspits i concretament la de la foto és a la teulada de l'ermita romànica de Sant Miquel de Segur de Calafell, fa 10 dies.
brillant i genial i oportú......ai els nostre govern els nostres Jordis .....i tants represaliats i injustament presos i preses ....
ResponEliminaEl Sant Jordi vàrem pensar en ells, Elfree. Avui, dia de votacions, també.
EliminaEncara que últimament no "blogeigo" gaire si que passo sovint per casa dels amics i trec el cap per veure que fan, sense dir res. Tu, com sempre, tens una mirada poètica que converteixen totes les teves fotos en poesia pura.
ResponEliminaGenial, Xavier!
Una abraçada.
Gràcies Glòria per recordar-te dels amics. Abraçada recíproca.
EliminaÉs un record molt especial pels Jordis, Xavier, el que has fet. Sempre els tenim en la memòria, però segur que a ells els agradaria veure-ho representat com ho has fet tu. A ells i a tots els altres, que no te n'oblides de cap. El groc serà el nostre color per sempre per a uns records dolorosos, però espero que un dia el puguem tenir com símbol del triomf de la llibertat i la veritat.
ResponEliminaGràcies per compartir-ho!
Un dia o altre veuran les flors grogues Teresa. En fotografia, o millor encara al natural.
EliminaI la llibertat.