Núria Feliu

(La fotografia que encapçala aquest post, així com la que apareix en blanc i negre al Butlletí, ens les va proporcionar la pròpia Núria Feliu i en desconec els autors)

   No calen les presentacions. Així començava la introducció a l’entrevista que vaig tenir el goig de fer-li el 1988 a la Núria Feliu, per al Butlletí de l’Orfeó de Sants, al seu àtic de can Mantega, i que reprodueixo a continuació.

   L’entrevista la vam preparar amb la també col·laboradora del Butlletí, la Carme Salinero, que el dia de l’entrevista no va poder venir.

   Aquesta etapa del Butlletí de l’Orfeó de Sants va durar des de la tardor de 1986 fins l’hivern de 1994 i era de caire trimestral.

                        

Ens ha deixat una cantant (en el sentit artístic i humà) de proporcions gegantines.

En aquesta placa on diu Barcelona volia dir Sants.

Núria Feliu 

21-9-1941

22-7-2022

Corre amb el vent (i 2)

(Estany i Agulles de Travessani)

     El nom d’aquesta travessa (Corre amb el vent) és gairebé casual. És el resultat de combinar les primeres síl·labes d’alguns refugis on hem dormit: Corre (Co de Conangles i de Colomers) re (de Restanca) amb el vent (Ventosa)                                                                                                       (Estany de Colieto)

Del refugi  Ventosa i Calvell al de Colomers, pel Port de Colomers.                                                                                                    (Estany Gelat i Tuc de Podo)

      El que no fem és córrer, més aviat al contrari. Anem al nostre pas, gaudint de les vistes canviants que descobrim a cada nova passa. Abans de baixar al refugi de Colomers pugem a la capçalera de la vall, i passem per l’Estany més alt del Cercle de Colomers, el Gelat, a 2.600m                                                                                                     (Tossal dels Ossos 2624m)

     Deixem les motxilles al coll i pugem el Tossal dels Ossos, allà on, de tant en tant, hi feia la migdiada el llegendari Joan de l’Os.

                                                                                    (Estany de Podo i Pic de Ratera)

        De camí a Colomers passem per dotzenes de llacs i estanys.                                                                                                 (Estany de Colomers)

     De Colomers a la Restanca

    Com a cada etapa, de bon matí comencem a caminar, avui vers el Port de Caldes, des d’on, amb una mica de zoom, veiem nítidament el massís de la Maleïda.                                                                                                        (Aneto i Maladeta)

      Passat el Coret d’Oelhacrestada passem per uns altres estanys.

(Estany de Cap de Port)(Estany i refugi de la Restanca)

El refugi on vam passar-hi la nit fa 3 jornades, avui l’albirem arribant per un altre camí.

(Camí al Port de Rius. Al fons el Montardo) 

Darrera etapa: de la Restanca a Conangles.

Si l’anada de Conangles a la Restanca la vam fer pel llac de Mar, la tornada la fem per un altre camí: pel Port de Rius.                                                                                                                (Llac de Rius)

     La visió s’eixampla a mesura que ens acostem a la fageda de Conangles, on es espera l’ombra acollidora, ja que a mesura que baixem d’altura, puja la temperatura.                                                                                  (Panoràmica del Molieres)

     Trobarem a faltar veure diàriament ses majestats: els pics dels Pirineus. Fem una promesa que sempre complim: tornarem!

Corre amb el vent 2022

    Per quart any consecutiu hem fet una travessa de muntanya a l’inici del juliol.

(Salt de Molieres)

    El 2019 vam fer els “Carros de Foc”. El 2020 els “Cavalls del vent”. El 2021 una variant dels “Carros de Foc Plus” que vam anomenar “Les hores isardes”.

    Enguany hem fet la travessa que hem anomenat “Corre amb el vent”.

    Les etapes són aquestes:

     6/7/2022.......... Conangles- Port de Viella - Conangles

     7/7/2022.......... Conangles - Restanca

     8/7/2022.......... Restanca - Ventosa i Calvell

     9/7/2022.......... Ventosa i Calvell - Colomers

   10/7/2022........ Colomers - Restanca

   11/7/2022........  Restanca - Conangles

    Per la pluja vam haver d’abandonar la idea de fer el Port de Viella. Per sort, vam poder fer i amb bon temps tota la resta. Anem l'Enric Domingo, el Jordi Sant i jo mateix.

Conangles - Restanca (Pel Llac de Mar)

(Llac de Mar. Al fons el Montardo d'Aran)

(Estany de la Restanca amb l'efecte de l'aire d'un helicòpter)

Restanca - Ventosa i Calvell (Pel Coll de Tumeneja)

(Pujada al Coll de Tumeneja on vam coincidir amb d'altres excursionistes)

(Estany del Port de Tumeneja. Al fons la Punta Alta de Coma-les-Bienes)

(Estany petit del Port de Tumeneja. Al fons la Punta d'Harlé i el Pa de Sucre)

(Camí al refugi Ventosa. Al fons el Coma-lo-Forno i els Beciberris)

    Des del Ventosa l'Enric pinta una aquarel·la.

L'Estany Negre (Enric Domingo)

(Lluna a Colomers) 

Continuarà...

Puigsacalm

    Em sento arrelat als boscos del Puigsacalm.

    A mitjans de juny, en aquesta primavera excepcionalment calorosa, la naturalesa ens convida a la fresca de la fageda del Puigsacalm.

        L’entorn de la Font Tornadissa ens refresca la gola i tots els sentits.

       El sol encara és baix i intenta escalfar aquests indrets.

    Quan deixem el bosc enrere, la frescor es manté, per la verdor i l’airet de l’altitud. Contemplem les panoràmiques de la serra de Bellmunt i el poble de Vidrà.

    El camí al cim del Puigsacalm és un passeig agradable malgrat la pujada.

    Són les 10 del matí. Agraïm haver matinat per ser al cim del Puigsacalm (1.515m) abans que hi arribi la calor. El premi és contemplar des de l’altura la serra de Cabrera i la Vall d’en Bas.

    Ben a prop hi ha el Puig dels Llops (1.486m) i aprofitem per a pujar-hi.

    Mirem cap al Puigsacalm, que hem deixat enrere. Un voltor se n’hi va.

    La visió de l’ermita de Santa Magdalena ens atrau a arribar-hi. No estava programat, però anem bé de temps. Sabem que haurem de baixar molt, per després tornar a pujar.

    En passar pel Puig Corneli (1.361m) veiem d'esquena, l’estel que ara està apagat.

   Aquest darrer Cap d’any el vam veure des de Can Trona il·luminant les valls d’en Bas.

    Quan arribem a Santa Magdalena l’Enric pren uns apunts per pintar una de les seves aquarel·les.

     Jo m’espero a l’ombra d’un freixe. Ara sí que la calor ens atrapa i hem de buscar les ombres.

    Des de Santa Magdalena es veu bé el poble de Sant Privat d’en Bas.

    Tornem a les fagedes del Puigsacalm. Dos vedells s’enretiren quan ens hi acostem. Mentalment els demano perdó pel tràfic que la humanitat en fem de les seves vides.

        El sol ha pujat i ens tornem a aturar a refrescar-nos a la Font Tornadissa.

    El camí que resta fins al Coll de Bracons és per dins del bosc.

A vegades als excursionistes ens passa que inexplicablement, malgrat haver fet moltes excursions pels seus voltants, no hem assolit un cim tan emblemàtic com el Puigsacalm. 

    I això que (en el meu cas) fa més de 30 anys que un dia vaig dir: un dia d’aquests el pujarem.

    Ja està corregit!