Fita

diumenge, 1 d’abril del 2018

Pau a l'Ordal

Hi ha un poble al Penedès que es diu Sant Pau d’Ordal.

Necessitem el doble significat de la paraula pau, que a més de ser un nom, té el del valor de l’absència de violència.

Pau, volem la pau, és imprescindible a tot el món. També a Catalunya.

El temps és insegur.

Un vent de primavera s’ha endut els núvols amenaçadors.

Un altre dels valors de Sant Pau d'Ordal és el préssec. Aquí els camps són més modestos que al Segrià.

Però els colors són els mateixos.

Les flors dels presseguers són la promesa de l'apreciat préssec de l'Ordal.

A un dels carrers de Sant Pau d’Ordal hi trobem un mural. Hi ha escrita una cèlebre frase de Joan Fuster: “Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres”.

L’ajuntament que hi ha a Sant Pau d’Ordal és el de Subirats, que engloba d’altres nuclis de la comarca.

A l'Ordal hi ha bona gent. Gent que té bon cor.

A més de préssecs, Sant Pau d’Ordal és terra de vinyes.

Dalt de la torratxa d’una heretat que es dedica al cultiu de vi i cava, hi ha una bandera.

Algú brinda pel país. La copa ben alta, com la dignitat.

diumenge, 25 de març del 2018

Nevada de primavera a Collserola

El 20 de març, justament el dia que comença la primavera cau una nevada a Collserola i a molts altres llocs de Catalunya.

Caminant per la carretera que puja al Tibidabo m’aturo a fotografiar Barcelona.

El sol vol sortir per començar a desfer la neu. He quedat amb uns amics per fer un passeig.

Són una colla de bones persones, penso que segur que, com a mi, els agradarà caminar per la neu.

Fa estona que espero el Jordi, el Jordi, l’Oriol i el Quim. No poden venir, hauré de seguir caminant sol.

Si fos creient li demanaria al Sagrat Cor que hi ha al cim del temple que alliberés les persones que estan injustament tancades. No veig que bellugui els braços ni un mil·límetre per impedir tanta injustícia.

Com sempre les catalanes estem totalment soles.

Una casa de la Molina (vull dir Collserola) dorm sota la neu.

Hi ha un arbre fruiter. S'ha glaçat la flor de neu.

Endinsat als boscos de Collserola camino per entre branques que s’han vinclat pel pes de la neu.

Només les meves petjades a la neu verge deixen constància del meu pas.

Divendres ens assabentem que un altre Jordi, la Carme, la Dolors, el Raül i el Josep tampoc podran gaudir de la primavera de Collserola. Hi ha 9 persones honorables tancades a Madrid, al cor d’Espanya. Potser n’hauríem de dir al mal cor.

La reixa que mena a les escales que pugen cap al Sagrat Cor del Tibidabo segueix tancada.

Ara que la neu de Collserola s’ha desfet i que encara resta molta neu al Montseny i als Pirineus, comença la primavera catalana.

diumenge, 18 de març del 2018

Un rap per a l'escola catalana

...parlen de legalitat i no tenen cap legitimitat

si fins i tot la seva constitució sempre han violat...

(Pablo Hasél)

...Sa situació me preocupa bastant

com mantenir dues famílies, sa meva i sa real...

(Josep Miquel Arenas “Valtonyc”)

Manifestació al centre de la ciutat

entre tots per impedir que facin un disbarat

anem sempre a favor de l’escola catalana

que perquè tingui futur ha de ser republicana.

Defensem les nostres mestres, l’escola i la cultura

en contra la repressió, el feixisme i dictadura.

Fucking 155, a la merda els opressors

ja n’estem fins els collons que s’obrin ja les presons

Ja ho va dir el mestre Gandhi i també en Luther King

“Si és injusta una llei, el que hem de fer és desobeir”

No creiem en l’estat, ni en el sabre ni la capella

que no vinguin a emprenyar amb la ditxosa casella.

No som com la gallineta, no vivim en un corral,

més que un restrenyiment fotrem vaga general,

no volem que amb males lleis ens toquin a la canalla

els que duen biga a l’ull i ens assenyalen la palla,

En front l’espanyolització i en favor de la immersió

ho diem ben fort i alt que l’escola no té por...

(continuarà)

diumenge, 11 de març del 2018

8 de març de 2018. La vida en lila.

Una llum roja

sobre un mar violeta:

orgull de dona.

Una de les frases que es van repetir el 8 de març va ser: “La República ha de ser feminista”. Penso que necessàriament. Com podria ser sinó?

Ens podem imaginar canviar un sistema arcaic com és la monarquia, per una república on la meitat de la població tingui menys oportunitats que l’altra?

A la monarquia, l’home passa per sobre la dona d’una manera desproporcionada. Encara hi ha súbdites que fan la genuflecció davant del rei. O monges que la seva missió principal és la d’atendre el papa. Suposant que el sacerdot masculí pugui consagrar un bocí de pa i un calze de vi, per què no ho pot fer una dona?

Com diu la cançó “Endavant les atxes”: morin els vassallatges.

Els homes, sobretot els de classe treballadora, seguirem essent esclaus mentre les dones (sobretot també les de classe treballadora) no siguin lliures.

Tota la societat que lluita per la seva llibertat ha de ser conscient de que s’ha de fer pròpia la divisa marçaliana de “tres voltes rebel”. Començant per les dones i seguida també pels homes.

Igual que hem d’anar eliminant l’inèrcia masclista que gairebé tota la població portem adherida a l’adeena amb una naturalitat insultant. Començant pels homes i seguida també per les dones.