Cerveris i Balandrau

      Pugem més amunt de Ribes de Freser per la pista que, prop de Pardines, parteix de Ribes Altes en direcció a Tregurà.

     L’Enric i jo fa un any que volíem fer aquesta excursió, però pels tancaments comarcals de la pandèmia la vam deixar per més endavant. I enguany hem trobat el dia: el 27 de maig.

      Fa un dia esplèndid, ideal per fer la carena que va del Cerveris al Balandrau.

      Partim del coll de Pardines en direcció al Cerveris.

      Uns núvols comencen a tapar el Taga i la serra Cavallera.

      Poc abans d’arribar al Cerveris s’albira el Puigmal, que també es comença a emboirar.

      Pic de Cerveris 2206 metres.

      Fa goig caminar per la carena que va del Cerveris al Balandrau.

      Mirant enrere comprovem que el Cerveris, que fa una estona tenia el cel ben blau, ara s’està tapant.

        Els núvols envolten el Balandrau.

     Al Coll de la Canya, quan veiem que els núvols avancen tan ràpidament, pensem en els malaurats muntanyencs que van perdre la vida ben a prop d’aquí, els dies 30 i 31 de desembre de 2000, arran del torb que va sacsejar aquests paratges i que ha quedat recollit al documental: “Balandrau, infern glaçat”.

       En front hi ha el pic del Castell dels Moros. El cim em recorda un mugró: s’escau amb la muntanya veïna del Font Lletera.

       Hi ha poca neu per l’època.

      Encara que hi hagi boira, el camí és ben marcat, i no hi ha risc de pèrdua.

Foto: Enric Domingo

     Arribem al cim del Balandrau just a la setmana que ha fet 49 anys de la primera vegada que el vaig pujar

      Pic del Balandrau 2585 metres. 

Balandrau, 22 de maig de 1972.

Les Peces i Albinyana

      Hem tingut la sort de passar uns dies de maig al Baix Penedès.

      Les espigues de cada dia aviat es vinclaran i ens oferiran el blat.

      I una flor efímera que guarneix el voral del camp.

      Entre vinyes i oliveres les tardes d'Albinyana són lluminoses...

      ...i els matins encara ho són més. 

      Al vinya na.

La vila s’activa

a la Cooperativa. 

      La cabana de pedra seca compta els anys de cent en cent.

      La barraca modesta ofereix descans al caminant i al vi ciclista.

      La masia és senyora del camp.

     Els carrers d’Albinyana fan pujada. Em trobo una senyora de cara que diu que fan baixada.

      Havia vingut a pidolar una mica de pau.

     L’autoritat ho prohibeix.

  1862? Potser aquest governador cria malves, encara que sempre hi ha algun marchena disposat a multar-nos o  tancar-nos a la cangrí. 

    A l’ermita de Sant Antoni es respira llibertat. Les forces d’ocupació no han arribat tan amunt.

     El camí em porta a les Peces.

     La tarda cau, és hora de descansar.

Flors d'alzina

Fa un any que la Carme Rosanas va publicar al seu blog “Col·lecció de Moments” el poema: “Flors d’alzina”.

Hi vaig posar una mica de música i ha sortit aquesta cançó, que ella mateixa ha editat i ha penjat al Youtube. 

Primer de maig

Bandera roja.

Sola enmig de la prada

una rosella.

Vermell ben intens.
Dóna a qui la copsa
                                    immensa pau.               (Sa Lluna) 

Passió contra
el groc del patiment,
                                              l'inabastable.                   (Helena Bonals)

S'alça ben sola.
En tant que tingui força
                                               fregarà el cel.                 (Carme Rosanas)

Roja i rebel
s'alça ben orgullosa
                                  mirant el cel.                       (Risto)

Danses, rosella
ufanosa i valenta
                                              entre la colza.                  (Núria Lorente)

Parar, pensar...
s'encén de nou la flama,
                                           roig sobre groc, viu!                 (Laura T. Marcel)

 

Depositaste

amapola solitaria.

Sin pedir nada

brotan flores silvestres.

                               Beben la misma agua.              (. Chiloé)

Sant Jordi captiu

Sant Jordi és captiu.

Amb l’excusa d’unes lleis caduques

i el vist i plau de l’ultradreta

botxins amb toga han tancat les roses

per veure com es panseix

un país sense princesa.

    Hi ha nou persones empresonades per haver lluitat pacíficament per la llibertat del seu poble.  Una rosa per a cadascuna. Totes juntes, també amb les repressaliades i les exiliades.

Vull anar a Rupit

                                                              I ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.   (Manel)

 Abans que ens tornessin a confinar, altre cop per la Covid

Ens ha costat Déu i ajuda arribar a Rupit.

Si travesses el pont penjant aviat et sents acollit

I ens ha costat Déu i ajuda arribar a Rupit.Un ànec a l’aigua neda, sembla que és molt eixerit

I ens ha costat Déu i ajuda arribar a Rupit.

Preferim respirar aire lliure que l’olor de resclosit

I ens ha costat Déu i ajuda arribar a Rupit.

Que boniques són les alzines al davant d’un camp florit

I ens ha costat Déu i ajuda arribar a Rupit.Tot avançant pel camí, crec que ja ens hem guarit

I ens ha costat Déu i ajuda arribar a Rupit.A un gorg de la riera es veu el poble reflectit

I ens ha costat Déu i ajuda arribar a Rupit.

A prop del salt de Sallent reconeixes que ets molt petit

I ens ha costat Déu i ajuda arribar a Rupit.Demana la llibertat, un escalador molt ardit

I ens ha costat Déu i ajuda arribar a Rupit.El camí que porta al Far m’ha deixat embadalit

I ens ha costat Déu i ajuda arribar a Rupit. “Al cor de les Guilleries” el cel és a l’infinit.

I ens ha costat Déu i ajuda arribar a Rupit.

Algú ha dit que l’Agullola és un roc que està partit

I ens ha costat Déu i ajuda arribar a Rupit.Si tornes a venir a aquest poble no diguis que jo t’ho he dit

I ens ha costat Déu i ajuda arribar a Rupit.Enmig de tanta bellesa, d’en Serrallonga trobes l’esperit

I ens ha costat Déu i ajuda arribar a Rupit.En passar per Roda de Ter em giro a veure el camí

I ens ha costat Déu i ajuda deixar enrere Rupit.