Al matí, mentre busco la
bandera estelada que guardo a l’armari, el Ventarró em mira com obro el calaix
on la guardo.
- Per què vols la bandera? - Em pregunta el
vell nino de goma.
- Avui al migdia hi ha mani a la plaça
Catalunya.
- Puc venir? Jo també vull la
independència!
- Ets molt petit Ventarró. Li dic,
agafant-lo suaument pel cos.
- Tenim la mateixa edat, oi? Fins i tot t’haig
de dir que tinc alguns mesos més que tu, que jo ja estava fabricat quan tu vas
néixer.
- En això deus tenir raó. No recordo quan
ens vàrem conèixer Ventarró, sempre t’he vist a casa.
- Puc portar jo també una estelada?
- Està bé. - li dic - Tinc un banderí que t’anirà
a la mida.
- I la samarreta groga? - em demana.
- Ui!
Això és més complicat. No en fan de tan petites.
- I no me’n podeu fer una?
- Deixa’m rumiar... Alguna cosa farem, ja
ho veuràs, vindràs a la plaça Catalunya ben mudat. Hem quedat amb els amics a
la Carretera de Sants, i hi anirem amb metro.
Hi ha moltes samarretes
grogues i estelades al vagó. Baixem a Universitat, i fem caminant una parada.
La Ronda Universitat és plena de gent que es dirigeix a la concentració, i quan
arribem a la plaça Catalunya, la feina és nostra entrar-hi, de tanta gent que
hi ha.
- Lluís Llach!! Cantarà la Gallineta?
- Només toca el piano, acompanya la Sílvia
Bel, que diu l’”Ara mateix” de Martí Pol.
La Sílvia Bel se sap el
poema de memòria. Acaba amb uns versos que tothom també se’ls sap: “Tot està per fer i tot és possible”
- Se t’estan posant els pèls del braç de
punta!
- M’he emocionat Ventarró. Fa molts anys que escoltem aquest poema, però mai l’havia escoltat amb tant de convenciment, per qui l’interpreta, com per qui l’escolta. - M’eixugo els ulls. El vent ha portat una brossa i m’ha fet plorar. I afegeixo - I del final del Cesk Freixas què me’n dius?
- No cal que m’expliquis els parlaments de
Miquel Calçada, la Muriel Casals, i la Carme Forcadell. Al “Blog Via per la
Independència” han penjat uns enllaços, i la penya ja els veurà si vol, oi? -
Em diu el Ventarró a l’orella.
- Serà interessant tornar a escoltar-los.
- On deuen anar els avions que creuen el
cel de la plaça?
- Com vols que ho sàpiga? Al Japó? - li
contesto, fent-li broma.
- Has vist que som moltíssima més gent que la setmana passada quan van venir els fatxes?
- No tots eren fatxes Ventarró! No
exageris...
- Els de Plataforma no són racistes?
- Bé, aquests sí que ho són.
- I el PP no el va fundar Fraga Iribarne,
que era ministre del dictador aquell tan sanguinari? - Em pregunta amb aquella
mirada tan innocent que tenen els ninos.
- Aquell sí que era un personatge
franquista i autoritari...
- I els Ciutadans no semblen falangistes?
- Ells diuen que són demòcrates... - li dic intentant que no se m’escapi el riure.
- Iràs a votar? - pregunta el nino
- Sí!! Naturalment!
- T’has adonat que les nenes
són molt llestes? - Pregunta el
Ventarró. Fins i tot m’ha semblat que m’ha fet l’ullet.
- Nenes? Quines nenes?
- No dissimulis, que ja saps de qui
parlo....
- Si et refereixes a la Muriel i a la
Forcadell, t’haig de donar la raó. Quan els que ens ho prohibeixen tot van,
elles ja tornen. Quan ells diuen “no”, elles proposen. Quan els “nostres” trenquen
la unitat, elles hi posen un pedaç. Quan tenim la temptació d’abaixar els
braços, elles ens animen a tornar a alçar-los. “Tossudament” .D’això se’n diu
capacitat de reacció.
- Avui et veig content - Em diu somrient el
meu nino. - I això que t’he vist plorant! Jo també m’he emocionat, no creguis,
però com que no tinc pèls als braços, no se m’ha notat.
- Tot anirà bé. Mai no n’havia estat tan
convençut.
- Ja veig que se t’ha encomanat l’optimisme
de les nenes...
- El que em captiva més d’elles, i de tota
la gent que tenen al costat, és el que t’he dit de la capacitat de reacció...Falten
20 dies per la Consulta del 9 N
- Qui m’havia de dir, que a la meva edat
veuria tot el que estic veient - diu el Ventarró. - Anem a veure el comptador a
la plaça Sant Jaume? - em proposa.
(continuarà)
Preciós!! M'has fet sentir com si fos allí amb vosaltres dos, tu -Xavier- i en Ventarró (ben guapo amb la seva samarreta groga) Visc a Reus i vaig ser a Barcelona per la "V"... Avui no m'ha estat possible, tot i que no m'he perdut detall per la tele... Ara, ho he tornat a veure però com si jo fos a dins. M'emociono... Gràcies!! :-))
ResponEliminaAra que hi penso. Jo tinc una nina que es diu Miguelina (el nom ve perquè és el nom de la mare d'en Ronaldinho hehehe... fa temps que me la va regalar el meu marit) Va vestida amb un xandall i jo li vaig fer una bufanda del Barça. Crec que ja va essent hora que també tingui la seva samarreta groga. No sé com ho faré, però algun invent m'hauré d'empescar. Ni que sigui un jerseiet groc de mitja ;-))
ResponEliminaNo s'esperava tanta gent com a la V, però la plaça i els carrers dels voltants es van omplir. Notàvem el suport de molta gent que no es va poder desplaçar. Assumpta, el meu avi va néixer a Reus, ciutat de genis.
EliminaEl Ventarró s'interessa per la Miguelina, i li envia un petó. Ja li he dit que és massa jove per a ell, que té uns 60 anys.
Xavier, m'ha encantat aquesta conversa amb en Ventarró. Ets un crack de les samarretes a mida!!!
ResponEliminaGràcies per les clucades d'ull amb el Blog via. Quan vaig veure que a Vilaweb hi era tot, no vaig poder evitar de compartir-ho amb els que s'ho havien perdut o volien repetir.
Tens un Ventarró molt eixerit... Va ser un dia engrescador de veritat. Ple d'optimisme i d'empenta...ja tinc ganes de llegir la teva continuació.
Una abraçada.
Carme, a mi em va encantar poder tornar a escoltar la Sílvia Bel amb l'"Ara mateix". I també escoltar de nou el piano del Llach, que a Vilaweb s'entén millor que en directe.
EliminaÉs una sort que el Ventarró, amb els seus 60 anys pugui viure tots aquests esdeveniments. Amb la mateixa il·lusió que quan era jove.
Sort que nosaltres n'estem convençuts, perquè si hem de confiar en els polítics que estan pensant més en seguir manant que en què passarà amb nmosaltres, anem llestos. Ha arribat el moment de demostrar al govern que ja no li perdonarem aquesta baixada de pantalons, que hem anat massa lluny, i si ells ens van donar la confiança i crèiem en ells, al fossar de les moreres no s'hi enterra cap traidor, i el que estan fent és trair el poble. Si el 9N votem prou gent, no hi haurà collons d'anar amb mitges tintes. A rebentar urnes i a donar una altra lliçó a aquest govern tan cagamandúrries.
ResponEliminaXexu, tant de bo que els teus desitjos de que el govern reaccioni, es compleixin. Ens convé omplir les urnes a vessar.
ResponEliminaA mi em fa molta il·lusió de votar, però no sé si podré ser voluntària, perquè ja en són més de 23.000 ara mateix.
ResponEliminaUna entrada molt original tota ella!
Gràcies Helena. Compartim il·lusió per votar.
ResponEliminaM has fet reviure ahir, un gran DUImenge on varem veure altre vegada qye estem per el bon cami
ResponEliminaJoan, Dui n'hi dó quina gentada!
EliminaEstem en el bon camí, en l'únic camí: el de la llibertat.
Ha estat com si hagués pogut anar.... Gracies Xavier!
ResponEliminaBruixeta, crec que ja t'ho han dit: és com si haguessis vingut.
EliminaCaram, Xavier, quina traça en fer mini samarretes!
ResponEliminaUn post genial, transmet tota l'emoció d'aquest dia tan especial.
Esperem que continu-hi...tot per bon camí.
Gràcies Glòria, la samarreta té truc tecnològic.
ResponEliminaTal com desitges, el camí ha de seguir.
Xavier, realment em cridas l'atenció (com sempre), amb els teus escrits.
ResponEliminaDescribes como nadie el entorno y lo redondeas con las imágenes que añades.
No pude participar del evento, ya que estaba en el pueblo de la suegra, celebrando su cumple (82), pero pude hacer la foto que te mando.
Un saludo grande.
Gràcies J.Antonio. Per molts anys a la sogra, i també a tu, per la part que et toca.
ResponEliminaQue bo, reviure-ho a través dels ulls d'en Ventarró m'ha posat la pell de gallina. La veu de la Sílvia Bel em té enamorada. Suposo que el nino també et voldrà acompanyar a votar!
ResponEliminaGràcies Sívia. Li haurem de fer una urna petitona al Ventarró per a que pugui votar. Després de tants anys d'espera, hi dipositarà un gran vot.
ResponEliminaHe, he, m'ha agradat el diàleg amb aquest ninot teu tan independentista, els seus ulls fan joc amb l'estelada. Jo anava a dir que no se li posarien els pels de punta i m'ha fet gràcia quan he vist que ho deia ell! I amb la samarreta groga, està muníssim.
ResponEliminaUnes fotos molt i molt patriòtiques...Amb totes les que s'han fet sobre el tema, es podria fer un mural més llarg que la Via!
Petonets Xavier.
M. Roser, a vegades els escrits poden ser moderadament exagerats. En aquest cas, això dels pèls de punta va ser real.
EliminaFeliç coincidència la que has tingut amb el Ventarró. El mural? I tant que seria llarg. Si la Via va ser lineal, aquest cop ompliríem totes les comarques.
Tanta il·lusió col·lectiva no es pot silenciar, per molt que s'entestin a intentar-ho altres veus... Tinc ganes que continuïn la teva història i la del nostre país.
ResponEliminaUna abraçada!
Galionar, la història del Ventarró probablement continuarà, ja li ho preguntaré.
ResponEliminaLa del nostre país, segur que sí. I acabarà bé.
Gallina de pell amb l'Ara mateix del Miquel Martí Pol i la veu de la Silvia Bel.
ResponEliminaIl.lusió i entusiasme a la plaça i en les teves paraules, sí continuarà! :-)
Sí que continuarà Audrey. I com va dir el poeta: "tot serà possible"
ResponElimina¿Aquest és el nino que acompanyarà les ninetes de les mitges i el rellotge? ¡Jo en vull un! És una preciositat, expressiu ell, i amb aquests ulls innocents... ¿De veritat que t'ha acompanyat tota la vida?
ResponEliminaJa li pots fer tot de vestidets, com li posen al Manneken pis, O al nen Jesuset de Praga. Oh, la nostra vida és plena de nens als quals atribuïm els nostres signes i desigs. A veure si els fan bons.
Abraçada.
Sí Olga, aquest nino té uns 60 anys. Ha tingut més sort que d'altres més joves que ell. Ja saps que hi ha un tipus de goma que amb els anys es fa malbé, però la d'ell es manté.
ResponEliminaSí que es mira el rellotge, i també les ninetes de les mitgetes.
És preciós, el Ventarró. I sembla que té les idees clares. Com ell, crec que podem refiar-nos de les "nenes", sort en tenim, d'elles!
ResponEliminaGràcies Loreto, de part del Ventarró.
ResponEliminaLa Muriel i la Forcadell reben la força del poble. I el poble la que elles ens infon. Algú ha d'anar al davant, i tal com dius, és una sort que siguin elles.