dissabte, 8 de novembre del 2014

El Pas dels Catalans

Foto: Francesc Julià
Hi ha un coll a la Serra del Cadí, que uneix el Berguedà amb la Cerdanya, que s’anomena “Pas dels Gosolans”.
És costerut, cal un esforç per passar-lo, però si es vigila bé on es posen els peus, no és perillós. Ni tan sols arriscat. Com gairebé sempre, l’esforç és compensat amb la contemplació del Prat d’Aguiló i els cims del Comabona o el Costa Cabirolera del Cadí.
                                                                                                                Foto: Jaume Aparicio
Demà mateix, si se’m permet la metàfora, una majoria d’aquest país farem “el Pas dels Catalans” en el marc del ja mític 9N. Un pas més dels molts que s’han fet cap a la llibertat de Catalunya.
 Foto: Francesc Julià
                                                                                                                  Foto: Francesc Julià
Serà un altre pas en la llarga caminada cap a l’autodeterminació del nostre poble. Un pas que a més de fer-lo amb el peu, també el farem amb la mà, en l’instant en que introduirem la papereta a l’urna.
En el post anterior d’aquest mateix bloc, s’hi poden veure algunes fotografies del comptador lluminós que hi ha instal·lat a la plaça Sant Jaume de Barcelona.
Per motius laborals cada dia hi passava i gairebé cada dia l’he anat fotografiant, fins el dia que marcava que faltaven 3 dies.
Un petit accident, (i disculpeu que parli en primera persona en vigília d’una diada col·lectiva) m’ha impedit seguir-ho fent. Uns companys ho han fet i m’han enviat les tres que faltaven.
                                                                                                                Foto: Francesc Julià
Ha arribat el moment, i demà, tornarem a dir: “Ara és l’hora”, aquestes paraules que fa tants anys que cantem quan entonem “Els Segadors”, i que aquest estiu hem vist a milers de samarretes.
Hem hagut de superar molts obstacles per arribar a peu d’urna.

“...El peu és com la mà
serveix per treballar...”

Això cantava en Jordi Fernando, fa més de 40 anys, als seus seguidors de Sants.
 Degut a la immobilitat del peu, he hagut de viure aquestes darreres hores a casa.

El que escriu això haurà d’anar amb crosses a votar. 
Tant se val! Amb crosses o a peu coix, el vot arribarà a  l’Escola Barrufet, on demà s’impartirà una classe de democràcia.


Com el Pas dels Gosolans, el Pas dels Catalans haurà valgut la pena fer-lo. 

El paisatge que ens espera és infinit.

27 comentaris:

  1. ho tenim a tocar, demà ens llevarem amb moltes ganes d'anar a ficar-la dins.

    ResponElimina
  2. Qui t'ho havia de dir! L'esforç s'ho val. Que et milloris!
    Teresa

    ResponElimina
  3. N'hi ha que han vingut expressament de l'estranger a votar, com el Guardiola. No pots ser menys!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si el Guardiola em convoca, marcaré un gol encara que sigui jugant amb un sol peu.

      Elimina
  4. Però home, què t'ha passat? Aisss... què estaries fent!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara que sigui difícil de creure.... estava treballant!

      Elimina
  5. Doncs si que n'hem fet molts de passos els catalans per arribar fins aquí ( fins i tot algun mal pas, pel què veig), Però ara ja hi som, només ens cal fer un saltiró...
    Tu fas com els nens que es posen enganxines al guix, però aquesta val molt la pena, estic segura que sortiràs en més d'una foto, he, he...
    Et pots emportar el gat perquè faci de guardià de l'urna!
    Petonets i que et milloris.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí Roser, esperem que l'únic mal pas hagi estat el meu.
      Gràcies i Força!!

      Elimina
  6. No et treguis la baretina del peu!!! Que quedarà molt autèntic i més calentó.

    A veure si ja aconseguim fer aquest pas més, tant i tant important!!!

    ResponElimina
  7. Farem el pas, amb mans i peus!
    Aquest mitjó deu abrigar d'allò més...;)
    Una abraçada, Xavier!

    ResponElimina
  8. Però què has fet!? Caram, quin ensurt. Sembla que has fet una mala passa, esperem que no sigui premonitòria d'aquest pas dels catalans que dius. Bé, per davant de tot, cuida't i a recuperar-te ben aviat. No tinc cap dubte que demà seràs on has de ser, tu que portes tant temps esperant-ho, com molts de nosaltres, això no t'ho perds. Posar una papereta en una urna on digui que vols la independència de Catalunya, encara que no tingui cap validesa... pell de gallina. El dia que sigui un referèndum de veritat a mi m'agafa un col·lapse...

    ResponElimina
  9. A l'Escola Barrufet hi ha una cua llarguíssima. Han habilitat una urna per gent amb dificultats de moviment i ja he votat.
    Quin gran país que som, quin gran país que serem!!

    ResponElimina
  10. Carai, quina mala sort... Però ja tens una altra anecdota per recordar d'aquest dia genial!!

    ResponElimina
  11. El pas ja l'hem fet; gent molt gran que amb prou feines podien caminar han arribar fins a l'urna amb llàgrimes d'emoció als ulls i al cor. I veus?, fins i tot han tingut el detall de no fer-te esperar!
    Que tinguis una bona recuperació, que no perdis mai aquest bon humor, i una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Galionar. El bon humor me l'encomana la gent que ha fet possible el 9N

      Elimina
  12. Quina mala pata! ( o es diu pota). Sigui com fora ja veig que has entrat amb bon peu -barretina inclosa- a demanar el país que volem.
    Cuida't, Xavier!

    ResponElimina
  13. Mala pata o mala pota, tant se val. Tot va bé si acaba bé i no tinc cap dubte que tot plegat acabarà bé.

    ResponElimina
  14. Quina dedicació! Fins hi tot et trenques el peu per defensar la causa catalana!

    ResponElimina
  15. No sóc tan valent Pons, Encara que molt important "només " és un esquinç.
    Per sort la causa catalana la defensa una majoria del poble.

    ResponElimina
  16. I amb la ressaca del dia després ( aquests dies vaig més tard del normal) et dic, que ja està fet. NO ens han pogut callar, ara ja no ens podran callar.
    ( el gat se sembla a la meva gata.. es quasi idèntic, be al meu gat també si assembla ;) que en això tinc poca variació) ;)

    ResponElimina
  17. El 9N va ser un dia de felicitat. El 10N també. Veurem com va l'11N.
    Bruixeta. crec que ja t'ho vaig dir. Aquest gat és jovenet: és el Neo i és de la meva filla. De tant en tant s'està a casa meva i fa companyia al nostre gat, que és més ganàpia i li fa de pare.
    L'he inclòs per il·lustrar les hores que passo a casa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert! m'ho havies dit, la meva memòria de tant en tant fa vacances sense avisar-me. Cuida aquest esquinç!

      Elimina