dilluns, 9 de febrer del 2015

Comença la nit

Recordo quan era jove
i dringava
com moneda de plata.
Ara tinc la veu enrogallada.
I la teva, timbrada i brillant,
 deixa, la meva, a l'ombra.

El dia fineix amb el cel vestit
del color de la passió.
Comença la nit.

40 comentaris:

  1. El cel, es vesteix amb les seves millors gales abans de deixar escapar la llum. Cada capvespre assaja un vestit nou, uns vels i uns mocadors finíssim de colors preciosos. Comença la nit amb un espectacle quotidià, que crec que mai no mirem suficient.

    Si visquéssim en un país o en un planeta que no té postes de sol,ni aquests colors al capvespre, El primer cop que ho veuríem, ens quedaríem ben embadalits... de fet encara ens hi quedem, però no cada dia... només ens hi fixem de tant en tant (parlo per a mi, clar)

    Quin contrast, els dos timbres!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Qui despentina núvols i després els tenyeix té una gran creativitat. Mai no repeteix el disseny.
      Si cobressin entrada per admirar les postes (o les sortides) de sol, els opulents les acapararien per fer-ne pujar el valor.
      Mentre no ho facin, seguim essent rics.

      Elimina
    2. Seguim essent rics de postes de sol i també de poesia i de lectures...

      Gràcies a tu Xavier!!

      Elimina
  2. Hola Xavier, ja torno a ser aquí. he hagut de desaparèixer uns dies per recuperar-me de l'endarreriment d'aquest mes de gener. Que bé! Ens veurem, no? Ens veurem les cares, vull dir, que els peus ja te'ls conec bastant bé.
    Pobreta bocina vella. És trist fer-se vell, però que el company de viatge tingui tanta energia, tant bona veu i sigui tan llampant, encara ho deu fer més dolorós.
    Quins cels teniu a Sants! Aquí també, també, fa uns quants dies, malgrat la química que ens envolta i ens amenaça.

    ResponElimina
  3. Hola Teresa. Crec que sí que ens veurem les cares a alguna trobada. Els peus ens hi duran.
    L'antic timbre de la bicicleta està ben rovellat. Però tenim bona memòria i recordem el seu alegre ring-ring.
    El cel és de fa alguns dies, i va ser genèric a tot el Principat, segurament dels mateixos dies a que et refereixes.

    ResponElimina
  4. Pot estar el timbre rovellat, però el que més compte ´és que encara sona.

    ResponElimina
  5. I tant que sona Joan. Només cal accionar la palanca.

    ResponElimina
  6. Comença la nit preludi d'un nou dia... serà millor que l'anterior? segur que si!
    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre un nou dia ha de ser bo. Gràcies per l'optimisme Bruixeta.

      Elimina
  7. deu valer més el cadenat que la bici

    ResponElimina
    Respostes
    1. Econòmicament potser és cert el que dius Pons.
      Sentimentalment la bicicleta vella té el valor dels recorreguts que ha fet.

      Elimina
  8. Aquesta bicicleta rovellada és precisosa. Quin bon gust haver-la conservada! No cal patir pel timbre nou que desentona, sempre es pot treure.
    Les fotografies i els poemes es complementen i s'expliquen mútuament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una bicicleta anònima Consol. Estava aparcada a Urgell cantonada París.
      Gràcies pels compliments que fas als complements.

      Elimina
  9. Això no potser d'arraconar el vell timbre, que l'altre no fa joc amb la bici i tot ha d'anar conjuntat...Segur que el seu dring, és molt més entranyable, música celestial, arran de terra!
    I aquest cel rogent, pluja o vent, és clar que aquests dies ha estat vent i la foto és ben a prop de casa meva, una mica més a l'esquerra...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser, a mi m'agraden molt els drings antics de les bicicletes. A la meva bicicleta el tinc d'aquests, però quan circulo amb bicing el so és com de campaneta. També està bé, però no és tan genuí com l'antic.
      Esplugues i Sants som bons veïns. Ens uneix la carretera de Collblanc.

      Elimina
  10. Vell i rovellat el timbre ocupa el lloc de sempre a la bicicleta. L'altre no li fa ombre, li fa companyia.
    El capvespre m'enamora, quins colors!

    ResponElimina
  11. Glòria, has posat les coses al seu lloc. Millor la companyia que la competència.
    El capvespre et correspon.

    ResponElimina
  12. Aquest post tan romàntic, tan ben trenat, em remet inevitablement als poemes "llunàtics" de la Marçal que llegeixo aquests dies, preparant la jam de dijous de la setmana que ve, i aquest tema d'Alain Bashung que va donar peu a l'extraordinari llibre de Delphine de Vigan "Res no s'oposa a la nit": https://www.youtube.com/watch?v=NiOHAlkNZa8

    ResponElimina
  13. Eduard, quin honor tan gran que et recordi la Marçal. Gràcies.
    Que vagi molt bé la jam poètica.

    ResponElimina
  14. Ja ho veig, el timbre és vell i rovellat, com ara jo, però crec que tant ell com jo hem funcionat molt bé durant molts anys. Quin orgull!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tots som vells... en potència. Josep, per la manera que escrius i que raoenes no et veig gaire rovellat.

      Elimina
  15. Magníficas fotos Xavier, m'agradan moltísim. El escrits teus, com sempre, superiors.-

    Salutacions i bon cap de setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies J. Antonio. La del cel rogent, només cal mirar enlaire la vigília d'un dia de pluja o vent.

      Elimina
  16. A la nit, els colors encesos es fiquen dins de les cases i, segons com siguin, faran més bella, més íntima, més intensa l'estada.
    M'agrada aquell moment que en diuen "entre dues llums"; dura poc, però la transició és notable.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga, els colors a vegades saben preveure el futur. Són colors bells i vells, i com el diable tenen llarga experiència.

      Elimina
  17. pedalar sota un cel de colors això sí que és pura poesia !

    ResponElimina
  18. Com que només són dos poemes, només pots començar bé i acabar deixant un bon regust de boca. No fa falta cap nucli. M'agraden molt els dos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Helena. M'agrada que tots dos t'hagin deixat bon regust.

      Elimina
  19. Que no hagi tret el timbre vell, deu voler dir alguna cosa. A casa dels pares encara hi ha la bici de quan era petita, una bh vermella.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Loreto, jo també ho vaig pensar: guardar vells ressons.
      Els meus germans petits també van tenir un BH. Vermella, com havia de ser.

      Elimina
  20. Saps, Xavier?, potser al vell timbre li passi el mateix quem'ha passat a mi. Hi ha hagut un canvi de lloc de treball a causa d'unes circumstàncies injustes que són de jutjat de guàrdia però que el temps finalment està posant al seu lloc. Per aquest motiu he passat uns mesos força complicats; ho hauràs pogut comprovar per l'espaiada presència als blogs, intentant simplement sobreviure...
    Doncs bé, el meu ex cap, d'uns 40 anys, en una trucada telefònica parlava de mi i la meva companya tot dient, exultant d'alegria: " No ho saps? em treuen les dues velles de quasi 60 anys (en tinc 58) i em posen dues noies jovenetes i molt ben preparades!" Al cap d'una setmana de no tenir-me al departament, de treballar ja amb les joves i cobejades administratives, em va venir a trobar al meu nou lloc amb el cap cot per demanar-me per tots els sants que tornés a treballar amb ell, perquè les joves no li funcionaven i estava desesperat per la feina... Llavors va reconèixer que s'havia equivocat i que no és or tot el que llueix... Evidentment em vaig negar al canvi altra vegada i no me'n penedeixo, ateses les circumstàncies que envolten el cas. Per això,que el vell timbre no s'entristeixi; és possible que més aviat el valorin més que l'altre...
    L'instant del crepuscle és per a mi el moment on es concentra tota la màgia de la vida.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. http://cantireta.blogspot.com/2011/08/pat-boran.html

      Crec que il·lustra la teva vàlua. Fer música amb allò que no sembla nou, però que la mà experimentada en treu melodies adients.

      Una gran abraçada, nena, i tot el meu suport.

      Elimina
    2. Galionar, ets un any. com a mínim, més jove que jo, i el mes que ve farà 12 anys que em passà una cosa semblant. L'empresari em despatxà per contractar un operari més jove (i més barat). Al cap d'uns mesos sé que el va haver de despatxar perquè no en sabia. La diferència és que a mi no em va, ni tan sols, intentar recuperar.
      El crepuscle és màgic. tu encara el tens lluny.

      Elimina
    3. Cantireta, he visitat el post que adjuntes i en aquests versos ho expliques molt bé:
      "La pèrdua troba cançons noves
      en instruments antics"

      Elimina
  21. ostres Xavier....aquesta foto sembla tirada des del terrat de casa.....del que un dia va ser casa meu.

    ResponElimina
  22. Francesc, és que tots dos edificis estan encarats a ponent. Per fer aquesta foto vaig haver de pujar uns pisos més, per contemplar la carena de Collserola més sencera. A casa d'una veïna que coneixes bé.

    ResponElimina