dijous, 4 d’abril del 2019

El carrer del Puigmal

    Moltes poblacions de Catalunya dediquen un carrer a aquesta mítica muntanya del Ripollès. Concretament aquest és el de Ribes de Freser.
    Més amunt de Queralbs hi ha l’indret anomenat “Collada de Fontalba”. Un bon punt de partida per pujar fàcilment el Puigmal.
    El camí és ben senyalitzat, cal anar seguint les fites. 
    Ha fet una nit freda, el rierol que baixa del cim de l’Adou s’ha glaçat.
    Només cal superar uns 850 metres de desnivell.
   A mesura que es guanya alçada s'eixamplen horitzons: lluny destaca el Montseny.
    A l'altre costat de la vall del Freser: els cims de  Balandrau, Font Lletera, Pastuira...
    Amb els seus 2913 metres, el Puigmal és el cim més alt del Ripollès i de totes les comarques gironines.
    Per l’època que som, el penúltim dia de març, hi ha poca neu.
    Mirant enrere contemplem la serra Cavallera: ni una clapa entre el Taga i el Puig Estela.
    El darrer esforç per arribar al cim queda compensat.
   “Lo vell Puigmal d’espatlla rabassuda
és l’arx d’aqueixa altiva fortalesa...” 
    diu en una placa en Jacint Verdaguer al seu poema Canigó.
    He hagut de buscar què vol dir arx. És una paraula llatina que no apareix al Fabra. L’he trobada al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans: “La part més alta d'una fortalesa o castell”. Com un alcàsser.
    Hi ha un altre fragment del Canigó de mossèn Cinto, en una altra placa.
De puig en puig pel coll de Finestrelles
s'enfilen del Puigmal a l'alta cima
tota la terra que el meu cor estima
des d'ací es veu en serres onejar”
     El Pedraforca i la serra del Cadí son ben visibles.
   Deixem el carrer del Puigmal i tornem cap els carrers  de la ciutat, de la "terra baixa".
    Als carrers on seguirem reivindicant: el Puigmal serà sempre nostre!

32 comentaris:

  1. Uma bela e imponente montanha.
    Gosto bastante destes passeios dela montanha.
    E a mensagem é importante, Liberdade para os presos politicos.
    Um abraço e continuação de uma boa semana.

    Andarilhar
    Dedais de Francisco e Idalisa
    O prazer dos livros

    ResponElimina
  2. Dius que hi ha poca neu? A mi em sembla un paisatge molt nevat per ser primavera. Deu ser que ja tinc ganes de solet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que és poca neu, fa poc que ha acabat l'hivern, que ha estat extraordinàriament sec als Pirineus Novesflors.
      Pel que sé aquesta setmana ha nevat bastant a Núria i per tant avui el Puigmal deu ser totalment blanc.

      Elimina
    2. avui 5 d’abril de 2019 i de matinada a fet la nevadeta i els cims han quedat ben blancs!😊 🏔

      Elimina
    3. És una bona notícia Joan. La neu embelleix els cims i enriqueix els rius i la plana.

      Elimina
  3. El Puigmal! Quants records q en tinc, inclòs el dels peus llagats��. Com sempre, la teva capacitat d'observació és admirable. Boniques fotos i comentaris q plasmen una certa melangia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que ens porta records Mercè. Jo el vaig fer per primera vegada, des de Núria, l'1 de desembre del 1974. Ha nevat bastant des d'aleshores. És normal sentir melangia.

      Elimina
  4. Quina excursió més maca!
    Jo només he pujat al Puigmal des de Núria. No pas des de Queralbs.
    M'agraden molt les teves fotos. Ens has regalat una pujada al cim ben descansada, des de casa. Amb el versos de Verdaguer i tot.
    I a sobre ens estalvies la feina de buscar "arx". Que bé haver après una cosa nova! Gràcies, Xavier!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pujar-lo des de Núria és la via tradicional, Carme. Jo també l'havia fet anteriorment des de Núria. La poesia de Verdaguer és present a tota la serralada dels Pirineus.

      Elimina
  5. Una bona excursió ,la que compartiu i amb unes magnífiques vistes !!
    Salut i força !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els Pirineus són d'una riquesa paisatgística inesgotable, Artur.

      Elimina
  6. Una excursió preciosa, fa molts anys que hi vaig pujar des de Núria...I és que tenim un país tan bonic que no ens el mereixem, o potser sí!!!
    M'agrada molt aquesta combinació de muntanyes i poemes d'en Verdaguer ( el poeta de Catalunya)...
    Veig que li treus molt de profit a la jubilació, fantàstic!!!
    Bon vespre, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una sort tenir més temps M. Roser, ja ho saps. Lliguen molt bé les carenes de muntanyes amb els versos d'en Verdaguer. I ell les fa rimar.

      Elimina
  7. Gràcies per passar pel meu blog.Això m'ha donat la possibilitat de conèixer el teu i gaudir d'aquestes imatges tan maques i de l'excursió.

    ResponElimina
  8. Meravelloses estampes de la nostra terra. El Pedraforca, el Puigmal, el Canigó, són cims emblemàtics per als muntanyencs catalans.
    Jo tinc pendent el Canigó...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquests cims que cites tenen una màgia especial, Risto. El Canigó el vaig fer fa més de 40 anys i hi vull tornar. Com fan els vells matrimonis, a renovar els vots.

      Elimina
  9. Ja puc dir que he estat tres cops al cim del Puigmal, el darrer l'any passat, i que hi he pujat tant des de Fontalba (dos cops) com des de Núria. Un cim sempre agraït i agradable, per fer bones cames.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi primer se'm va resistir. Un hivern, quan tenia 15 anys per massa neu (i mal equipats que anàvem) ens va ser impossible seguir avançant. Una altra vegada, ja érem dalt del Pic de Segre vam haver de tornar enrere per una tronada d'estiu. De moment al cim només hi he estat 2 vegades. Em guanyes Xexu.

      Elimina
  10. Jo també l'he pujat des de Núria i des d'Er, una tronada d'estiu em va deixar a tocar. Sembla ara, a 7 d'abril, que té la neu que li pertoca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un cim compartit pels catalans del nord i pels del sud. L'abril ha posat les coses (i la neu) al seu lloc, Rafel.

      Elimina
  11. Jo l'he pujat virtualment fent-te companyia a través del post, que és una meravella, i que fa una mica d'envejota per no poder-hi ser personalment...
    Acabo d'arribar d'un viatge en què n'he vist una colla, de castells. La teva paraula, "arx" m'era desconeguda i em va com l'anell al dit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El Puigmal és un castell imaginari en les metàfores verdaguerianes, Montse.
      Esperem veure fotos dels "teus" castells. I poemes del teu viatge.

      Elimina
  12. M'agrada molt la imatge d'un primer pla de la neu amb les muntanyes al fons, com les molt vistes imatges de gespa en primer pla contra el cel.

    ResponElimina
  13. Ho interpreto com la infantesa projectant-se en el futur.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ÉS interessant que una imatge a cadascú li suggereixi pensaments diferents. Dependrà del seu estat d'ànim, de les seves vivències, etc.

      Elimina
  14. He estat al cim del Puigmal, n'estic contenta, i ara ja és matèria de record. M'agrada quan me l'expliquen de nou, com tu fas ara. Reviure'l, respirar-lo, estimar la terra i l'esforç que significa dominar-la.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també estic content d'haver coincidit amb tu al Puigmal Olga, encara que no sigui ni el mateix dia ni el mateix any.
      Jo també vaig fer alguns pics de més jove que segurament no tornaré a fer mai, i com dius tu seran matèria de record.

      Elimina
  15. A la muntanya i a la plana "tot això" que representa aquest cartell serà sempre nostre, Xavier. Gràcies per deixar-lo en aquest arx del Puigmal, tan emblemàtic!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A les muntanyes també ressonen les frases que se senten als carrers. Els cors bateguen Teresa.

      Elimina