Fa mesos que l’ambient
està molt carregat. S’esperava una pluja i aquesta setmana ha plogut a Sants, el meu poble. Al
matí lluu el sol, a la tarda arriben els núvols, al vespre comença a ploure i a
la nit arriba la tempesta que s’allarga fins la matinada.
Encara que feia temps
que estava anunciat, l’endemà de les eleccions europees, s’efectua el
desallotjament dels okupes de Can Vies per part de la policia i comença l’enderrocament.
Diuen que és per ordre judicial. No sé si deu ser aquell mateix jutge que ja
denunciava Brassens, que ha posat penes tan lleugeres a Millet i Montull pel
Cas de l’Hotel del Palau de la Música i que no ha trobat ni un sol corrupte a l’Ajuntament
de Barcelona.
Crec que no és el
mateix jutge que aquesta mateixa setmana ha fet els possibles per a que la
banda de gàngsters de Caixa Penedès s’escapolís d’entrar a la presó, després de
que quedés demostrat que s’havien embutxacat 32 milions d’€uros, en unes
pensions galàctiques, mentre que altres pensionistes han de fer cua a Càritas o
al Banc dels Aliments. La desproporció de la (diguem-ne justícia) és evident.
La tempesta que s’ha
desfermat ha estat elèctrica i s’han cremat contenidors Això és un acte d’una
irresponsabilitat terrible per qui els ha encès, ja que el mal que poden
ocasionar també és evident. I s’han trencat vidres. Tampoc no sembla
proporcionat que per un desallotjament es posi en perill la pau d’un barri o d’una
ciutat.
Alguns veïns piquen
les cassoles a favor dels desallotjats i en contra de la duresa de les
càrregues policials. Uns altres veïns des de les seves finestres veuen com es
cremen els contenidors, i espantats per la seva seguretat, la de les seves
cases o dels cotxes aparcats, consideren que els Mossos d’Esquadra són massa
permissius i voldrien més contundència pels qui provoquen aldarulls. Arriben
els bombers alertats pels propis veïns, i quan intenten apagar el foc són escridassats
i insultats per qui ha provocat els incendis o per qui no vol que siguin
apagats.
El Centre Social de
Sants intenta que les parts en conflicte, els representants de Can Vies i els
de l’Ajuntament negociïn. De moment no ho han aconseguit. Can Vies no cedeix,
el mal ja està fet i diuen que el tornaran a reconstruir. Molts veïns i
simpatitzants els ajuden.
Fa pocs mesos, en una
concentració davant de la Seu del Districte, alguns manifestants llençaren
pedres als vitralls centenaris de l’Alcaldia d’Hostafrancs i en van trencar
alguns. Es fa difícil pensar que algú que s’estimi Sants pugui trencar aquesta
obra d’art, que els pertany a ells i a la resta de Santsencs.
I segueix plovent. Cremen
l’excavadora que efectuava l’enderroc de Can Vies. Hi escriuen la paraula “Guerra”.
Una de les paraules més terribles que existeix.
Hi ha qui sospita que
l’Estat Espanyol, que com sabem combat la possibilitat de que hi hagi una
consulta sobre el dret a decidir, prevista per al 9 de novembre, intentarà
treure rèdit d’aquesta violència desfermada a Sants, sobretot si s’escampa a d’altres
parts de Barcelona o de la resta de Catalunya. I això els fa pensar que entre els incendiaris hi ha bàrbars vinguts de fora.
Molts curiosos s’acosten
a Can Vies, fotografien les plantes i flors que han dipositat sobre l’excavadora
cremada. Per sort noves pancartes tapen la paraula guerra. És esperançador.
Segueix plovent i
alguns veïns no es volen mullar. Surto sense paraigua i em mullo: no m’agrada
que es trenquin vidres ni vitralls i encara menys que es cali foc als
contenidors. I si convé em mullo més encara: alguns jutges i sobretot els
legisladors són massa tous i permissius amb els poderosos i excessivament
reglamentaris amb els febles.
La pluja cau igual per a tothom, però hi ha qui
té paraigua amb mànec d’or i incrustacions de diamants, mentre que altres no en
tenen, o el que tenen està tan retallat que es mullen igualment.
Continuarà...
