La vida dóna moltes voltes i
fem plans que a vegades no es poden complir.
Enguany volia veure sortir el
sol a Canet, com l’any passat, amb la meva tribu, amb la gent que s’estima la
música, l’amistat i l’amor, la companyia, la festejada, la nit i la matinada. I el seu país, sota una
estrella.
No ha pogut ser i quan sortia
el sol estava al llit de casa, dormint i somniant poder veure’l altre cop, una
matinada prop de les platges de Canet.
Els vells rockers (o blues-mans, o cantautors, com el Quico) sempre hi són.
La gent, sobretot gent jove, s’ha
aplegat, com l’any passat, com fa 40 anys, a Canet. Els catalans sempre tenim
alguna gesta per reivindicar, algun motiu per festejar. És una revetlla extra.
L’àngel que ens vetlla els
somnis m’ha portat les notes de l’Àngel de la Dansa de l’Elèctrica Dharma. Avui
no l’han tocada però m’ha arribat igualment la melodia.
“Àngel
de la Dansa,
dolça
companyia,
no
em deixis sol
ni
de nit ni de dia,
no
em deixis sol,
sense
melodia”.
El sol s’ha amagat, la Sol no
hi era.
L’Edu d’Arbúcies l’esperava i no l’ha trobada. L’ha buscada a tots els
racons de l’esplanada, a les barres del bar, a les cues dels lavabos, a la
foscor de la nit i en la claror de la matinada.
La Iaia s'ha retrobat amb els seus néts. S’han saludat amb les mans enlaire.
Els amics del Jean-Luc s’han
trobat. Ara no s'encenen els encenedors. Tothom té mòbil i la "platea" s'il·lumina.
L’Elèctrica Dharma s’ha retrobat amb els seus vells amics dels Comediants.
Fa 40 anys eren plegats aquí
mateix, com avui. Han recordat l’Esteve i el Josep i ens anunciat altre cop,
que “la gent vol viure en pau, i que als
Estats-carronya, a les bèsties de guerra, no els dóna la gana”.
La Banda Impossible ha fet
possible el retrobament entre la generació de fa 40 anys, la de en fa vint i l’actual.
“Camins vora les estrelles!”
Els Pets canten “Bon dia” a la mitjanit. I el somniador
es torna a preguntar, junt amb el cantant “quants
dies més té de regal”
Com la Ventafocs, el somniador
duia una sabata de cristall. Al punt de la mitjanit l’ha perduda i s’ha acabat
el somni.
La Míriam havia de venir sola i a darrera hora un amic, el Marc, s’ofereix a acompanyar-la. La tarda és llarga, la nit encara més i la matinada és fresca.
Per una matinada està bé substituir el refilar dels ocells, que s’han quedat muts escoltant els decibels de les guitarres elèctriques, els redobles de bateria i els batecs d’una guitarra baixa electrificada.
La Míriam i el Marc s’han agafat les mans. L’amor no està previst, com la música té uns acords a vegades misteriosos. Però la nit continua.
Els
Catarres hi posen festa, la Pegatina, la rumba, els Lax’n’Busto el rock and
roll, les Oques Grasses més música i bon humor. La nit s'acaba, arriba el dia.
Els Txarango toquen tot el que calgui per a que la
festa no decaigui. L’Elèctrica Dharma torna a l’escenari, s’afegeix als
Txarango, i el públic supervivent, que és la majoria, salta amb les notes de “la Presó del rei de França”.
(Fotografies Mireia Pujol Massa)
Qui
pot predir el futur? Qualsevol nit pot sortir el rock, qualsevol dia pot venir
l’amor.
Qualsevol any pots tornar al
Canet Rock.