diumenge, 28 de setembre del 2014

Símbol de llibertat

   Fa alguns mesos, concretament al desembre de l’any passat, vàrem assistir a un concert en directe al Carilló del Palau de la Generalitat de Catalunya, a càrrec d’Anna Maria Reverté.
   Ahir, en veure per la televisió la signatura del Decret per a la consulta del 9N, vaig buscar les fotografies d’aquell dia, i d’altres d’algun Sant Jordi o Mercè on es fan jornades de portes obertes al Palau de la Generalitat.
   No és casual que el president Artur Mas, escollís aquest marc per estampar la ja coneguda signatura que engega la possibilitat de que el poble de Catalunya pugui votar el seu futur polític, i la seva llibertat si així ho desitja.
   En aquell concert del mes de desembre la carillonista va oferir un repertori popular, amb peces de “Queen”, Lou Reed, i A. Winehouse, entre d’altres, i el va acabar amb la delicada “Alèxia” de l’Esteve Fortuny de la Companyia Elèctrica Dharma, i el “Boig per tu” de Pep Sala i Carles Sabater de Sau.
   Escoltar des del Pati dels Tarongers, música tocada amb campanes, és com ser sota una pluja de dolços repics. És com si amb el dringar de les notes, ploguessin monedes musicals. Monedes d’art, d’aquelles que enriqueixen de veritat i que els banquers no poden acaparar. Són monedes medievals que ressonen entre les belles parets gòtiques del Palau de la Generalitat.
  Ahir, just després de la signatura del president, vàrem veure alguns consellers i diputats que s’emocionaven. També la gent que s’esperava a la Plaça Sant Jaume estava emocionada. I no és per menys. Per fi podrem votar el que fa anys una immensa majoria de ciutadanes i ciutadans de Catalunya reclama als carrers, a les places i fins i tot, com va passar l’any passat a la Via de l’11 de setembre, a les carreteres del nostre país.
 Com és sabut, fa 300 anys, amb l’entrada de les tropes borbòniques, el Palau va ser ocupat pels que es van dedicar a intentar acabar amb les tradicions de Catalunya, i no en fa tants, les tropes feixistes del general Franco perpetraren el mateix crim, i van anul·lar la Generalitat, i tot el que van voler i poder amb la força brutal de les armes. Quan jo vaig néixer aquest Palau era ocupat per la Diputació de Barcelona, i els seus presidents eren elegits pel dictador.
   Com se sol dir, ha plogut molt des d'aleshores. I el sol sempre ha tornat a sortir, i ahir dissabte 27 de setembre va fer un matí assolellat.
   El poble de Catalunya, a més de l’arquitectura del Palau, ha estimat sempre el que representa la Generalitat: el poder més proper, i en definitiva un acostament cap a la llibertat. 
   La Generalitat, quan convé s’ha enfrontat als abusos dels que detenen el poder, fins i tot quan els que ho feien eren els nostres propis reis. 
Què no ha de fer ara, si els que ens volen mantenir emmordassats són a 500 quilòmetres d’aquí? I a una distància més important encara en temes culturals?
   No és d’estranyar que aquest Palau sigui peça cobejada pels enemics de la llibertat. Alguns ens voldrien tenir sotmesos. El 9 N, tindrem la possibilitat de votar en pau i per la pau, i de foragitar per sempre qualsevol depredador.

34 comentaris:

  1. Ahir jo també veig pensar que l'època franquista no és tan lluny i com havíem de fer els que ens obligaven a fer. L'escola en castellà , la formació en fila abans d'entrar a classe, l'Imme nacional i els càstigs dels capellans i...tantes coses en contra de la llibertat. No ho podem oblidar i ha de quedar constància de tot el que passa avui per omplir els llibres d'història per les generacions venideres. tant de bo heretin un país lliure i ple de llibertats i puguin escollir el seu futur.
    Preciós el Palau. vaig visitar el parlament una Diada de Sant Jordi però no he estat a la Generalitat. gràcies x les fotos :)Bon diumenge !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joana, a l'època franquista a les monedes de pesseta, el Franco era la cara i alguns capellans la creu. I quina creu!
      A partir del 9 N, enterrem definitivament aquest franquisme, que com algú ha dit, s'està fent massa llarg.

      Elimina
  2. Per fí.

    Veig que sí, que ja puc posarte un comentari, penso que soc jo, cridarem al tècnic.
    Dirte una vegada mès que moltes gracies per els teus reportatges, son molt "amenos" i didàctics i les fotografies son fantástiques. Magraden molt i sobretot el Pati dels Torongers, molts anys creuanlo per anari a la feïna, desprès a l'Escola Industrial i ara a "descansar ?????.

    Que tinguis un bon cap de setmana.

    PD. el MNAC es digne d'una visita, es fabulós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. J. Antonio. Comprovo pels interrogants que poses després del "descansar" que no ho fas gaire.
      Per les fotos que penges al teu blog, es comprova que segueixes "treballant".
      En un post de fa temps vaig intuir que havies treballat al Palau em temps de la Diputació.

      Elimina
  3. Vols creure que he estat molts cops a l'ajuntament, però que no he entrat mai a la Generalitat. Això ho he d'esmenar, algun dia m'apuntaré a una jornada de portes obertes d'aquestes, les fotos que ens ensenyes me'n fan venir ganes. Ahir un bon dia d'emocions, diguin el que diguin, el país vol votar, volem que ens deixin dir. I si després surt que no, doncs no passa res, però que ens tapin la boca és una vergonya pròpia d'altres temps, que com dieu, no estan tan lluny. De fet, no sabem si han marxat. O sí que ho sabem...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xexu, pel teu interès: qualsevol primer diumenge de mes, es fa el concert de carilló, però aleshores només es pot entrar al Pati dels Tarongers. Altres possibilitats de visites es poden consultar al web gencat de Presidència.
      D'una manera o altra votarem. I tant que sí. Sí!

      Elimina
  4. D'entrada no m'agraden gaire aquesta mena de lloc tant ostentosos, encara que les fotos són molt bones. Si fos per mi, el president hauria pogut signar a la Plaça Catalunya o al cim del Montseny, sense tanta solemnitat. El que compta és que ja estem convocats :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Loreto. Tens raó, el que compta és la convocatòria. Suposo que el president va escollir el Palau, per donar continuïtat històrica als més de 650 anys de la Generalitat, i els seus 129 presidents.
      Segur que d'haver-ho fet al Turó de l'Home, el Montseny també s'hauria omplert d'estelades.

      Elimina
  5. Aquest cop, s'ha de reconèixer, la posada en escena -ploma inclosa- fou ben encertada. I és que és cert que el Palau de la Generalitat, arquitectònicament, és una seu de govern agraciada per una estètica que, des del punt de vista històric, imposa.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
  6. El sol fet de mostrar el Palau als forasters, ja estalvia moltes explicacions del què és la història de Catalunya.
    Abraçades al Far

    ResponElimina
  7. Sens dubte un marc inmillorable per el que ha de ser el neixament del nostre futur, esperem plàcid i benèvol amb tots nosaltres.

    ResponElimina
  8. Noi, darrerament vas a tot drap...
    Doncs jo trobo que el Palau de la Generalitat era el lloc més adien per la signatura, ja que requeria tota la solemnitat possible i tampoc és un lloc tan ostentós...La veritat és que quan ho vaig veure per la tele, va ser molt emocionant...
    Jo si que hi he estat al palau varies vegades, en una d'elles vaig poder saludar al President Mas. Tinc una foto que en dona fe!
    Ahir feia sol per que brillés més un dia tan important, però avui, des de migdia que plou a bots i barrals...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Roser, això que dius del temps és una premonició?
      Ahir, dia de la signatura: un dia lluminós.
      Avui, el govern dels sorayos engega la maquinària per perpetuar el seu "no" a tot, plou.
      La llum del futur per a nosaltres i les tenebres inquisitorials per a ells.

      Elimina
  9. Crec que el Palau de la Generalitat des del carrer és el lloc de Barcelona que més m'emociona de veure cada vegada que hi passo. Mai l'he vist de dins, només un tros en el Premi Pere Calders.

    Tenim la raó amb nosaltres, no ens la poden prendre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena, dos milions de persones al carrer no poden estar equivocades. D'acord amb tu: tenim la raó.

      Elimina
  10. És preciós el Palau, Xavier. La veritat és que jo no l'he vist al natural però entre els teves fotos, la música tan coneguda que imagino originalíssima tocada amb campanes i les imatges d'ahir en la signatura del Decret, ja puc opinar. Ara que sabem que el Decret només es pot impugnar davant el TSJC i no davant del TC, l'escenari i els actes d'ahir encara prenen més força. Veig que s'ho han treballat molt bé, els governants i l'oposició i tots els del Pacte.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Teresa. Alguna cosa he llegit d'això que dius del TSJ i del TC, però ells van a la seva i ens posaran tots els pals a les rodes imaginats i inimaginables.
      Nosaltres seguirem endavant.

      Elimina
  11. Boniques fotos del preciós Palau de las Generalitat... em prenc el teu post com un bon auguri, Xavier, com una injecció de força i optimisme. No podem fallar...

    Gràcies!!! Una abraçada.

    ResponElimina
  12. Gràcies a tu Carme. Tal com dius ens cal optimisme. I tota la fermesa que calgui per votar el 9N.

    ResponElimina
  13. Com mola la oficina d’aquesta gent! La meva es força més austera...

    ResponElimina
  14. Pons, si et presentes per president de la propera República Catalana, optaries a un despatx gòtic.

    ResponElimina
  15. Doncs jo també penso que és un marc molt adient per un fet memorable com el del altre dia.
    He tingut ocasió de visitar-lo sovint i sempre m'ha semblat un lloc magnífic. Mai l'he trobat ostentós.
    Les teves fotos en fan justícia, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És tal com dius Glòria. És un fet memorable. Gràcies per llegir, també, les fotos.

      Elimina
  16. Tampoc he estat mai dintre, però es d'aquells edificis que vist des de fora sempre m'han posat la pell de gallina. Dissabte, veient-ho per la tele, ho va tornar a fer.

    Volen parar-nos, però no els deixarem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest Palau guarda més de 650 anys d'històries. Bones i dolentes. Ara torna a toca que siguin bones.

      Elimina
  17. Jo sí que hi he estat al palau diverses vegades, però no he passat de veure un tros. Penso que és el lloc més adient per la signatura històrica. Estic segur que ells posaran tots ells mitjans que tinguin i més perquè no guanyem. Espanya és un país que per les armes ha guanyat sempre i ha perdut per la poca intel·ligència.


    Bones fotos, Xavier.

    ResponElimina
  18. Josep, "ells" ja estan posant tots els mitjans. Segurament que ja s'ensumen que l'as a la màniga és el poble. I tremolen. Gràcies pel comentari.

    ResponElimina
  19. Els teus comentaris, tan acuradament il·lustrats, produeixen emocions diverses. Gràcies.

    ResponElimina
  20. Poc podria afegir a tot el que has dit, espero que ara sí sigui el moment per a la llibertat, per totes les llibertats, començant per la de poder expresar la voluntat d'un poble.

    Gràssis per aquestes fotos tan maques!
    Aferradetes

    ResponElimina
  21. No he visitat el Palau, però per les teves fotografies queda palesa la seva majestuositat, ja ho pensava quan el veia per la tele. Belles fotografies!.I tant de bo tinguis raó i poguem votar.

    ResponElimina
  22. Gràcies Audrey. Penso que el desig de tants milions de persones ha de prevaldre per sobre d'uns quants personatges que s'autoanomenen imparcials, i que són massa tendenciosos.

    ResponElimina