dijous, 18 de desembre del 2014

El teatrí del Ton (1)

El pare té un teatrí de paper que si no fos perquè no hi caben les persones sembla de veritat. Els decorats semblen reals. 
A d’altres cases alguns nens tenen televisió. 
Alguna vegada hem anat a casa d’algun veí a veure-hi les marionetes d’Herta Frankel, però són en blanc i negre i en canvi els decorats del teatre són en color.
La neu que va caure per Nadal ja s’ha fos però segueix fent molt de fred. Els avis diuen que ni ells recordaven una nevada com la d’enguany. "Quin desastre d’any" diu l’àvia, "primer els aiguats del Vallès i ara la nevada a Barcelona". Es van haver de quedar a dormir a casa.
Diumenge a la tarda vénen els cosinets a jugar amb nosaltres. Ells també són tres i d’edats semblants a les nostres.
El pare ens deixa el teatre amb la condició que tinguem molt cuidadu amb les cel·lofanes del cel, els peus dels actors, que són molt delicats, i amb els travessers per on es pengen els decorats, que no es dobleguin.
És fàcil de muntar. Cada decorat du el número on s’ha de posar a les bastides dels costats. He vist treballar els tramoies del centru, quan munten els decorats dels Pastorets i sempre porten un martell al cinturó. Al teatrí no calen martells, tot és molt delicat.
Ens repartim per parelles, i cada una farà una representació. Els grans decideixen que ho farem per ordre d’edats. Així el meu germà gran fa parella amb el cosí més gran, que té uns dos anys més que ell.
Mentre els grans munten els decorats ens van explicant als mitjans i als petits com se fa. Jo m’ho miro mentre em vaig pensant una comèdia per representar amb l’altre cosí, que és més petit que jo. Ell acaba de fer 7 anys i jo ja fa mig any que els he fet.
Quan aixequen el teló, fan música i tot. Amb la boca: tatxaaaan!!
Han escollit una de les històries més divertides la de “Viajeros al tren!”. És la que hagués triat jo. Sempre és la primera que li demanem al pare i és molt diver. Com que són grans llegeixen els llibrets i la fan sencera. Sencera és molt llarga! 
El pare sempre l’escurça una mica per a que puguem veure més decorats.
Els grans fan trampes i posen decorats que no són de l’obra. 
"Mireu", diu el meu germà gran, "l’habitació de la Puntual".
 “Qui ha vist l’Auca del senyor Esteve?” pregunta el cosí gran. Jo no. I no m’interessa la vida d’un botiguer que té una merceria.
Quan els toca als mitjans trien la llegenda de Sant Jordi. Com que aquest conte se’l sap tothom el diuen de memòria. A mi m’agrada més de memòria que llegint el llibret, perquè els llibrets són massa llargs i a sobre són en castellà. 
El Sant Jordi, abans de matar el drac que es vol menjar la princesa, es passeja per la Venècia del mercader, i per palaus luxosos.
El germà i el cosí mitjans també s’allarguen. Mentre canvien decorats li explico la història que hem de fer al cosinet petit. Hi posa atenció però em sembla que no s’enrecordarà.
Quan ens toca a nosaltres busco els decorats de “La estrella de los magos” perquè hi ha els personatges dels Pastorets. Posem cada decorat al número que li correspon. “Tatxaaan!” Obrim el teló...
Els grans i els mitjans han marxat a jugar a una altra cosa, i ens quedem el cosinet i jo començant uns pastorets sense públic. Jo que m’havia inventat una aventi diferent a la del Jonàs i Mataties de l’Estel de Natzaret, i que tampoc no s’assemblava al Ruquet i Rovelló dels altres pastorets, els de Folch i Torres.
El cosinet petit s’avorreix i ho deixem.
Han passat més de 50 anys i encara no he fet la representació.

Vaig a casa la mare i faig fotografies del teatrí. Poso un decorat que per a mi representava l’infern dels pastorets. Ja no recordo la història, el temps l’ha coberta de pols, com els meus cabells. Van passant els decorats fins que arriben els personatges del naixement. Els poso al seu decorat corresponent. S’acosta el Nadal.

46 comentaris:

  1. Oh, jo hi vull jugar! Com m'hauria agradat tenir-ne un... Molt millor que una tele, sens dubte, i a més fa volar la imaginació.

    ResponElimina
  2. Quin teatret més preciós!!! I quina varietat de decorats que hi ha!!!

    I la història, molt nostàlgica, com li toca al Nadal. Jo trobo que el Nadal ens hi porta. Els cosinets petits es cansen de tot i els grans... Sovint passen dels petits. Les coses acostumen a anar així.

    Has fet un pessebre ... Ben original.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que hi ha una gran varietat de decorats, Carme. I molts més que no apareixen en aquest post.
      El Nadal és infantesa i a certes edats, arriba amb nostàlgia.

      Elimina
    2. A veure si hi ha "control" de robots...

      Elimina
    3. No, no n'hi ha... Mira que vinc sempre... I no me'n recordava.

      Elimina
  3. coses així ja no es fan, es molt ben parit, molt

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que està ben fet Joan. Hi ha un treball retallable i d'encuny en els decorats molt laboriós. I les il·lustracions també són molt ben dibuixades.

      Elimina
  4. Quina meravella! Jo també en vaig tenir un, però res a veure amb el teu. Tenia només un parell de decorats i no recordo que hi haguessin personatges. Era molt divertit.
    Gràcies, Xavier, per compartir records tan entranyables.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pel que sé, encara se'n poden trobar. M'imagino que als encants, que és on els comprava el pare.
      Gràcies a tu Glòria pels teus de records.

      Elimina
  5. Malgrat no haver representat l'obra, el record que en tens és ben bonic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que són records bonics Jpmerch. I no he anomenat la germana i la cosina més petites que jugaven a altres coses, el petitó que era a la trona, i el que faltava per venir...

      Elimina
  6. És fantàstic, Xavier. No dic cap mentira si dic "que és el teatrí" més "maco" i més gran que he vist mai.

    Les teves paraules fermes com sempre! M'ha fet molta gràcia les paraules "Qui ha vist l’Auca del senyor Esteve?” pregunta el cosí gran" Alguna cosa semblant deia un oncle teu que escrivia obres de teatre per alguna Cooperativa de Consum d'abans de la guerra. Sobretot a "la seva:": L'Artesana del Poblenou. Era el típic oncle que hi penses sempre per la canti- tat de coses que t'ensenyava.
    Bon Nadal, Xavier!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que és gran aquest escenari. També en tenim un de més petit, que es diu "Teatro de los niños", on els mateixos decorats també hi encaixen.
      Les cooperatives, "centrus", casinos, etc. van fer una obra importantíssma per acostar la cultura a les classes obreres i populars.
      Bon Nadal a tu també, Josep

      Elimina
  7. Osti.....el teatrí ...quants records....i encara el conserveu!!!!! Nosaltres quan varem haver de deixar el pis del carrer Burgos i van quedar moltes coses que amb el temps m'ha sabut greu perdre....la maquina de cine que el papa va trobar als encants....el tren elèctric....
    ens veiem a cala Muntsa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No m'estranya que ho recordis Francesc, tu ets el cosinet que estaves amb mi en la parella dels petits.
      La mare (i tieta teva) el té ben custodiat.
      El que ja no existeix, és l'esplèndit teatre de putxine·lis que va construir el teu pare (i oncle-padrí meu) que era un artista.
      Bones Festes a Bellcaire de l'Empordà.

      Elimina
  8. Teniu tot un món de paper! Una passada aquests decorats, quin detall les imatges, i tu has sabut fotografiar-los la mar de bé. Semblen d'un altre temps, un temps que va quedar enrere fa molt i ja ningú no pensa en aquestes coses. Però això no treu que continuïn sent preciosos aquests decorats, el teatrí, i els records.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xexu, són d'un temps en que hi havia temps.
      Temps per fer coses així, i temps per dedicar-hi. Què en fem del nostre?

      Elimina
  9. He llegit La catàstrofe de ser un nen, de Josep M. Benet i Jornet. Recordo que a ell també li van regalar un teatrí. Una cosa precursora del que va acabar dedicant-se a. Ha de despertar molt la imaginació, com t'ha passat a tu amb aquesta entrada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En el cas de Benet i Jornet, veritablement qui li va regalar ho va encertar.
      Estic content que t'hagi agradat, Helena.

      Elimina
  10. O sigui que amb això es distreia la canalla abans de les consoles!

    ResponElimina
  11. ohhhh quina preciositat!!!! El que hagés disfruta ma filla amb una joguina així.. ella, amb 11 o 12 anys, s'empescava decorats dins de caixes de sabates i es muntava verdaderes obres de teatre

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pel que expliques Bruixeta, la teva filla va gaudir, tant o més amb les seves capses de cartró.
      El veritable art de saber jugar es duu a dins, no pas en l'esplendidesa de les joguines.

      Elimina

  12. Hi ha joguines insuperables. A més la vida és un teatre i el teatre pura vida.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vida, teatre (drama o comèdia), infantesa, records i Nadal. Un bon conjunt.
      Una abraçada Jordi.

      Elimina
  13. Oh!, un teatrí preciós, jo n'havia vist alguns de petita, i encara recordo com n'eren de bonics, però no n'havia tingut mai cap, suposo que pels temps que corrien no estaven a l'abast de tothom, havies de ser una mica benestant( i no miro ningú), perquè valien els seus calerons....Nosaltres ens els fabricàvem amb caixes de cartó, i retalls de roba, però res a veure , és clar, tot i que també en gaudíem. Suposo que ara ja no se'n fabriquen, perquè si fos així, tinc una reneboda que li encanta el teatre i amb aquesta joguina , seria feliç.
    Aquest és francament, preciós! Conserva aquests records com un petit tresor!
    Petonets, Xavier.

    ResponElimina
  14. Hola M. Roser. El pare els havia comprat als encants, quan era jove i quan es va casar se'ls emportà.
    N'hi ha que els va estrenar ell i d'altres que els va comprar de segona mà. Diria que alguns són d'abans de la guerra.
    Sí que s'han de conservar aquestes joguines artesanes.
    Sé que en cases d'antiquari o de brocanters se'n troben però no en tinc ni idea de quan en demanen.

    ResponElimina
  15. És fantàstic aquest teatrí, a casa meva no podria substituir la tele però hi jugaríem una bona estona... M'entrat la nostàlgia salvatge amb les marionetes de la Herta Frankel, n'era una fan!!

    ResponElimina
  16. Gemma, hi ha temps per a tot i l'ideal deu ser saber-ho compaginar. Les noves tecnologies amb les antigues.

    ResponElimina
  17. quins bells records i quin teatrí més imponent! això de fer teatre està molt bé per desenvolupar imaginació, dots artístics, cultura .... per cert encara que faré un post abans de nadal et desitjo un bon Nadal!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pels teus desitjos. Te n'envio també: molt Bones Festes.

      Elimina
  18. Quin teatrí més preciós!, unes fotos fantàstiques i els records el millor vestit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Audrey. No ho havia vist mai així: els records vesteixen.

      Elimina
  19. !!! (tinc febre i no estic gaire loquaç)

    Bon Nadal, maco.

    ResponElimina
  20. Millora't Cantireta, necessitem la teva aigua!
    Bones Festes i amb salut!

    ResponElimina
  21. Quan era petita aquestes joguines ja formaven part del passat. N'havia vist al museu dels joguets de Figueres però no m'imaginava que els infants petits hi poguessin jugar, pensava que eren més aviat per grans. Sobretot perquè semblen molt delicats.

    ResponElimina
  22. Loreto. Generalment sempre hi jugàvem sota la supervisió del pare. Aquesta tarda va ser excepcional.

    ResponElimina
  23. Uns exercicis que posaven durant hores la imaginació a prova.

    ResponElimina
  24. Cada funció podria ser diferent, Rafel, però algunes vegades als infants els agrada que la història no canviï ni una coma.

    ResponElimina
  25. Quina preciositat de teatrí. Diria que no n'havia vist mai cap de tan complet. Mira, si és la pols dels cabells la que fa que guardis tan bé els records, benvinguda sigui, perquè així en gaudim tots. Bon Nadal, Xavier!

    ResponElimina
  26. Teresa, a la balança hi ha records a un plat i projectes a l'altre.
    Esperem que l'any vinent es compleixin els projectes col·lectius per seguir guardant bells records.
    Bon Nadal a tu també.

    ResponElimina
  27. Noi, aquest teatrí és una meravella, un autèntic record de l'infantesa imperdurable en el temps, que t'ha permés reprendre les seves representacions al cap de 50 anys. Que bonica, la història que ens expliques i com ens l'expliques...!
    Molt bones festes, Xavier, i una abraçada!

    ResponElimina
  28. Gràcies Galionar. Bon Nadal a tu també.

    ResponElimina
  29. Simplement espectacular, quina joia! No n'havia vist mai cap, de teatrí; m'ha deixat sense paraules (i la història, preciosa...). Bones festes, xavier!

    ResponElimina