dijous, 25 de desembre del 2014

Rere les bastides del teatrí (2)


Amplio una mica la informació per als que hagin llegit el post del “Teatrí del Ton (1)”
Com que hi ha moltes fotografies, serveix també per a completar la informació visual per als qui tan sols van mirar els decorats, allò que antigament (quan jo era petit era un d’ells) en dèiem mirar els sants d’un llibre. O sigui, que només miràvem les il·lustracions.
Els treballs els publicava l’Editorial Seix i Barral (can Pixabarral per als foto-gravadors) i venien dins d’un sobre de paper gruixut. El títol de l’obra era al davant, i els sobres acostumaven a ser de colors diferents.
Hi havia obres de Shakespeare. A casa teníem concretament “La fierecilla domada” i “El mercader de Venècia”. També n’hi havia de Cervantes i altres dramaturgs importants.
Els decorats requerien una feinada ja que molts d'ells estaven sense retallar, i calia encunyar els arbres, les finestres, els cels etc. i després enganxar-hi el paper de cel·lofana de colors. Generalment blau per al cel, groc per al sol, vermell per al foc. També les finestres i vitralls tenien els seus secrets, però generalment venen impresos, encara que les finestres més vistoses són les translúcides de cel·lofana.
O sigui, que era com un “ikea” dels teatrins, i el receptor del regal havia de treballar un munt d’hores abans de poder representar l’obra. Estic gairebé segur que les germanes del pare, el van ajudar amb les tisores. Les tietes eren bones talladores de roba, i m’imagino que per a elles retallar paper era com bufar i fer ampolles.
Cal posar un llum sobre el teatre, que no enlluerni l’espectador i que il·lumini els decorats. I al fons de l’escenari un cartró blanc inclinat, on reboti la llum i il·lumini el fons, on generalment hi ha el cel.
En algun sobre encara hi ha el segell que demostrava que el comprador havia pagat el “timbre” franquista.
Segur que els corruptes del règim imperant es van inflar les butxaques, igual com ara segueixen fent els corruptes de la democràcia, amb els impostos dels contribuents. 
Els personatges també venien sense retallar, tots en una làmina. S’havia d’anar amb molta cura per a no afaitar el nas o les orelles del personal. Després cal enganxar el peu dels personatges a un travesser de cartró dur per a poder-los fer avançar o retrocedir a l’escena.
En el post anterior, es veu clarament que un dels decorats està inspirat en la Mesquita de Còrdova, i amb una mica d’atenció, a un altre decorat s’hi pot veure el pont de Besalú.
En el decorat que serveix de fons per a una altra obra, s’hi endevina clarament una vista de la Vall de Núria, amb el Nou Creus al fons, i el Santuari una mica dissimulat. Fins i tot el dibuixant hi va incloure l’ermita de Sant Gil.
Algunes galeries gòtiques semblen inspirades en els patis de casals barcelonins. Al’interior d’un palau es poden observar uns escuts amb les quatre barres catalanes.
Tot un miracle en els primers anys de la dictadura feixista que Franco imposà.
Potser havien estat dibuixats en temps de la República i els censors del règim franquista per ignorants o per ganduls no se n’adonaren.
Amb una mica d’imaginació podem veure les muralles d’Hostalric o pobles de la Garrotxa. 
O el Partenó d’Artenes, o la basílica d’Hagia Sofia d’Istambul.
A més de l’escenari de gala, també en teníem un de més petit, que podia servir per als assajos, encara que per a les representacions importants utilitzàvem el que apareix a la primera fotografia de l’anterior post.
Una de les coses més fantàstiques, és sortir-se del guió i adaptar l’obra segons l’espectador, o l’època que es viu.

Busco un pastoret per a que digui:

26 comentaris:

  1. Em segueix semblant increïble, quina feinada, i quins decorats més preciosos. Muntant-los segur que tenien distracció per molta estona. Em pregunto si amb el tràfec actual hi ha persones disposades a una tasca de tanta dedicació. Jo crec que no me'n veig capaç. Bon nadal Xavier!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pensem que en aquella època no hi havia sèries de televisió, ni informatius, etc.
      Mentre escoltaven la ràdio podien retallar.

      Elimina
  2. Es com si, en aquells anys, el temps corrés més a poc a poc. O l'invertien diferent. Jo havia jugatbamb nines de paper, però no tenen res a veure amb aqts teatrins

    ResponElimina
    Respostes
    1. Penso que és tal com dius Loreto: invertien el temps de diferent manera.
      Recordo aquestes nines de paper de què parles, amb vestits que se'ls podien canviar.

      Elimina
  3. Lo dit, simplement espectacular. Gràcies per mostrar-ho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha estat un plaer fer aquestes fotos. I un plaer que t'agradin Alfred.

      Elimina
  4. Gràcies per ampliar-nos la informació d'aquest fantàstic teatrí, una autèntica obra d'art i de paciència...
    Per cert nosaltres no dèiem que miràvem els Sants, miràvem les estampes!
    Bon vespre de Nadal, Xavier.

    ResponElimina
  5. Hi ha més decorats. Estic pensant de fer un tercer (i últim) post.
    Sants o estampes, ja ens entenem, oi?
    Bon Sant Esteve, M. Roser

    ResponElimina
  6. M'has fet reviure uns dies d'infantesa dels que recordo el fred. Perquè allà on jugàvem no hi havia el braser i de calefacció llavors no en teníem.
    El nostre teatri tenia un teló d'anuncis. Per exemple, un que deia: "Use para el pelo la loción (X) y le quedará la cabeza monda y lironda como una rodilla". Etc.
    Per avisar, abans de començar, cantàvem una musiqueda com del Sitio de Zaragona: ta tararará, tararara tá, tá, tá tá....
    Un goig, aquests posts teus.
    Bon sant Esteve, Xavier.

    ResponElimina
  7. Content de tornar-te a "veure" Olga,
    Tens raó hi havia pocs mitjans per escalfar les cases. Fins i tot el pis on vivíem, tot i ser petit costava d'escalfar. Teníem una estufa de petroli que feia més pudor que calor.
    Amb aquest anunci de la loció, escalfàveu la platea?
    Bones Festes, que encara en queden unes quantes.

    ResponElimina

  8. La vida és un teatre i el teatre, vida pura. Paga la pena recollir-ho en imatges!

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
  9. La vida passa i encara que les imatges intentin retenir-la, en veure-les es reviu una mica.

    ResponElimina
  10. Un plaer veure'l, i un goig seguir-te, Xavier.

    És curiós, hi ha un segell de 30 cts d'una setmana més tard del meu aniversari.

    Bon any!

    ResponElimina
  11. Josep, ja saps que eren temps durs, què t'haig d'explicar...

    ResponElimina
  12. Respostes
    1. Les joies brillen Bruixeta, i aquest teatrí és lluminós.

      Elimina
  13. un teatrí dius? això és tota una obra d'enginyeria de paper i tisora !!!! quina feinada! i quanta traça!
    passat Nadal aprofito ara per desitjar-te una bona sortida i entrada del pas d'un any a l'altre

    ResponElimina
    Respostes
    1. Elfreelang, diria que alguns decorats ja devien venir encunyats de fàbrica, però moltíssims van ser retallats.
      Bon començament de 2015 també per a tu.

      Elimina
  14. Encara que no sigui gens original, vistos i llegits tots els comentaris, he de dirvque trobo aquest teatrí espectacular... I em sembla quecespectacular és poc. Mai no n'havia vist cap d'aquesta categoria, amb tantíssims decorats i tan complet. M'encanta imaginar la dedicació d'aquelles persones, d altres generacions, retallant, muntant, representant les obres de teatre... em sembla admirable.

    Un plaer mirar els "sants" d'aquests post... Amb les lletres que els acompanyen, encara més.

    Bona nit, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El "mèrit" d'aquest post, si és que en té, s'ha d'atribuir als que hi van treballar.
      Que poc es podien pensar, que amb unes tecnologies que no es podien imaginar, l'any 2014, encara tindria espectadors, fora de casa, i fins i tot fora de Catalunya.
      Gràcies per seure a platea Carme.

      Elimina
  15. Oh,aquest post és un regal! Si l'anterior em va deixar meravellada aquest encara més. Quina varietat i quin detall en cada decorat! I quina manera més divertida de jugar, fent servir la imaginació...
    Cada post teu un petit plaer. Gràcies, Xavier

    ResponElimina
  16. Gràcies a tu Glòria per aquests elogis cap al teatrí. Si puc, abans de que s'acabi l'any faré un post amb un darrer "lliurament" de decorats.
    El regal serà que el tornem a compartir.

    ResponElimina
  17. Estimado Xavier, cada dia me dejas más impactado con tus trabajos, es realmente formidable. Muchas gracias por todo tu esfuerzo.

    Un saludo afectuoso.-

    ResponElimina
  18. Gracies a tu per la visita J. Antonio, no et negaré que aquests posts han estat molt laboriosos de fotografiar.
    Ho saps perquè a tu que també t'agrada la fotografia.

    ResponElimina
  19. Ostres...realment bonic!, una peça de museu diria jo. Quants records amaga aquest teatri i quina feianda de post. Gràcies per compartir tanta bellesa!.
    BoN 2015!

    ResponElimina
  20. Gràcies a tu Audrey pels desitjos per al 2015. Que escompleixin també per a tu.

    ResponElimina