Alguns creien que calia
desfullar una margarida per saber el resultat del 27 S. Era dels que sabia que
sortiria sí sense haver d’arrencar ni un sol pètal.
La nit electoral va ser
llarga, a la matinada una lluna de foc il·luminava les valls.
La victòria del sí ha estat
aclaparadora, i encara que els poders amenaçadors afirmin el contrari, incontestable.
La llum ha entrat sense fer
soroll i ha sorprès el pom de flors boscanes. L’estança és en silenci.
La claror ha penetrat les
ombres, ha despertat les flors que mica en mica s’han obert.
El dia 15 d’octubre fa 75 anys
de l’assassinat del president Lluís Companys, per part de l’estat que detenia
el poder el 1940 i del que volem marxar. Els jutges, que de 365 dies que té l’any,
trien aquesta data, criden a declarar el president actual. L’han imputat per haver
posat les urnes del 9 N al servei dels ciutadans.
L’estat que hauria de demanar
perdó pels assassinats de fa 75 anys, encara és acusador.
Perseveren en tancar portes.
Nosaltres ja les hem obert.
Ens agrada la llibertat que veiem fora.
El Parlament resultant ha de
triar un nou president. Deixem que ho facin en silenci.










