dimarts, 25 de novembre del 2014

Sonet dels cavalls al Ter

Núvols de baf de les boires primeres
que el Ter regala a aquestes altes valls.
Prades de llum pasturen els cavalls:
clarors de sol pentinen ses crineres.

Alliberats d’ornaments i basteres
no necessiten gaires embolcalls.
Ara descansen de massa treballs:
han oblidat llunyanes carreteres.

Instants de grocs reviuen amargures
ressonen xocs de velles ferradures.
Fan d’abrigalls a la vora del riu.

Mengen manyocs a les altes pastures
cremen com focs totes dues figures.
Focs d’encenalls al cel fan cicatriu.

30 comentaris:

  1. sembla que d'un moment a l'altre sortiran els indis.....paisatge bucòlic

    ResponElimina
  2. L'últim vers m'agrada molt, per la correspondència simbòlica entre cel i terra. Jo no seria capaç de fer un sonet com aquest!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena, una poeta com tu, si s'ho proposa és capaç de tot.

      Elimina
  3. Sonet de cavalls, sonet de fotografies, sonet de versos. Aquesta aigua tan quieta és el Ter?

    M'agraden molt les fotos, i el paisatge... Quins miralls d'aigües més preciosos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, t'amplio la informació és el Ter, a la gran corba que envolta l'Esquerda, a Roda de Ter.

      Elimina
  4. M'han agradat en especial les imatges dels cavalls en la boira !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan, és una boia matinal, tal com s'explica produïda pel Ter.

      Elimina
  5. Molt maco el sonet, però les imatges el guanyen, quin preciós paisatge, i quines bèsties més majestuoses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Xexu. Un paisatge especial, principalment per les boires matinals, i la llum del capvespre, quan els cavalls es retallen al contrallum..

      Elimina
  6. Tens raó, Osona és màgica :) encara que desprès de quatre dies de boires consecutius...
    Unes fotos precioses

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les boires cansen Bruixeta. Són màgiques quan el sol matinal les forada.

      Elimina
  7. Cavalls al Zurich? Ah no, que ja s’ha acabat la saga :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot és possible Pons. Potser mentre fem un cafè, els cavalls es poden prendre una tissana d'herbes.

      Elimina
  8. Oooh, quanta bellesa!
    És un post genial, m'admira tant el teu preciós sonet com les imatges, que semblen sortir d'un somni.

    ResponElimina
  9. Gràcies Glòria. Potser sí que tot plegat és un somni.
    "Les fotos són un somni i els somnis fotos són."

    ResponElimina
  10. Una bellíssima combinació d'imatges, versos i fins diria que una música palpable en la llum crepuscular tan ben reflectida. Amb el classicisme noble dels sonets i la natura virginal. Els cavalls sempre ens remeten a aquell temps en què -diuen- érem salvatges i lliures.

    ResponElimina
  11. Eduard, m'agrada més el teu comentari que el propi sonet!! Gràcies per la interpretació.

    ResponElimina
  12. Aquestes fotografies són un plaer visual. Condueixen a una llarga ensonyació quan la mirada hi descansa.
    Al sonet parles de basteres; vaig ser amiga de la filla d'un baster, que m'ensenyava els estris de la seva feina. I a Llaberia hi ha el Museu del Bast, que va muntar un altre amic. Em sembla que poca gent deu saber què vol dir bast.
    Felicitats pels teus posts.

    ResponElimina
  13. Olga,el meu pare havia treballat (parlo de gairebé 60 anys enrere) a una secció de l'empresa, en els locals de la qual, es guardaven els carros i els cavalls dels escombriaires de Barcelona (els de la corneta) Per Sant Antoni guarnien els cavalls i havia vist la feina dels basters.
    I una cosina empordanesa guardava la cera dels ruscs de les abelles per a un baster. L'utilitzava per encerar les agulles amb que cosia els guarniments de cuir dels cavalls.
    Gràcies pels comentaris, sempre enriquidors.

    ResponElimina
  14. bellíssim el sonet;
    molt molt interessant això que comentes a l'Olga
    (un dia n'hem de parlar)

    ResponElimina
  15. Jordi, estic content de que t'hagi agradat el sonet. Com que un dia o altre ens trobarem, parlarem de tot.

    ResponElimina
  16. Un bonic sonet i una meravella de fotos que m'han portat a somniar en muntanyes i valls llunyanes, plenes de la poesia de la natura. Felicitats.
    (A vui vaig un tour de comentaris, que he tingut l'ordinador espatllat)
    Petonets Xavier.

    ResponElimina
  17. Roser, gràcies per passar pel Ter, en el teu tour.

    ResponElimina
  18. Bellíssim sonet, que es trobaria orfe sense les bellíssimes imatges! Que seria la vida sense poder accedir a les muntanyes, sense la poesia...
    Una abraçada!

    ResponElimina
  19. Gràcies Galionar.
    Sense això que dius,
    sense la bellesa dels rius
    sens dubte que la vida
    seria més ensopida.
    (i perdó pels rodolins)

    ResponElimina
  20. Posats a triar, m'encisa la imatge dels dos cavalls al contrallum amb la silueta de l'arbre com a
    contrast sinuós, a joc amb una línia de l'horitzó baixa, obert el l'espai del cel a la claror tènue. Pur
    expressionisme.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
  21. Gràcies Jordi. Al natural aquests cavalls imposaven. Estan en semi-llibertat i un d'ells va passar trotant vora meu.

    ResponElimina