Quan no hi ha sol els
rellotges s’aturen.
El nostre sol de cada dia...
Ara és l’hora d’espolsar-se la
son.
Ara és el moment de seguir amb
el somni.
Són quarts de pedra, és l’hora
de la llibertat.
Ara és l’hora de la migdiada,
amor meu.
“Sonen campanes a l’ermita”
Com pot entrar la lluna als
nostres cors si no en té la clau? El rellotge de lluna il·lumina el nostre
despertar.
El vent de la passió belluga
les branques i ha anat esfilagarsant els núvols del cel del capvespre, com qui
retira les blondes i els encaixos d’un vestit de núvia. El rellotge de lluna ens
regala unes hores.










